QÜESTIONS QUE PLANTEJA EL CONCEPTE DE REENCARNACIÓ - 3

QÜESTIONS QUE PLANTEJA EL CONCEPTE DE REENCARNACIÓ - 3
*
16-10-16
*
13 – Alguns dissidents creuen que a cada reencarnació es forma el cervell de nou i en           blanc. Ignoren la ciència acumulada que aporta l’ànima, formant un tot amb el cervell i transmetent-se de generació en generació.
14 – Una ànima reencarnada i amb memòria conté una paradoxa que pot resultar molesta i dolorosa i tot: l’ànima, no subjecta al temps per la seva pròpia naturalesa, es troba sotmesa a canvis temporals per culpa del cos a què ha estat destinada.
* 15 – El reencarnat amb memòria és un castigat sense culpa.
16 -  ¿Hi ha les ànimes justes per anar substituint els morts?
 17 – ¿Existeixen les ànimes comptades o se’n creen de noves segons les necessitats?
18 - ¿Els àngels tenen ànima? ¿Els àngels tenen cervell? ¿Són intel·ligents?
* 19 – Per a l’estudiós, dos reencarnats bessons serien una de les formes perverses de què disposa la naturalesa per castigar dues criatures per sempre.
* 20 – La natura, amb la seva abundor, destina els uns a la misèria inIcial i els altres al benestar des del començament.

21 - ¿Se suposa que una intel·ligència d’abast superior actua de manera arbitrària? Molts pensadors diuen que sí.

***
Continuarà.
Collage d'OX

QÜESTIONS QUE PLANTEJA EL CONCEPTE DE REENCARNACIÓ -2




14-10-16
*
Compte, benvolguts lectors, no us enganyeu. Aquestes qüestions no van pas adreçades als creients, que també són convidats a meditar-les, sinó als escèptics. Si no heu reflexionat mai sobre aquests temes, ara n'és l'hora.
*
Continuació del post anterior
*
...
8 – Una ànima hauria de pesar molt a causa dels coneixements adquirits. ¿Com es mesura aquest pes?
* 9 – L’ànima només ha estat pensada per habitar la Terra. Cap reencarnat ha trobat mai ànimes procedents d’altres cossos estel·lars.
10 - Les ànimes reencarnades durant segles, és a dir, molt treballades i viciades, ¿poden mantenir i transmetre, per exemple, la venjança a pesar que els cossos ja siguin pols?
10 – 1 - ¿Seria com l’angoixa del néixer transmesa des del principi, com explica Freud?
11 – Si un home pot ser reencarnat en animal, un gos per exemple, ¿què se’n fa, de l’ànima de l’home, cas que els animals no en tinguin?
            11 – 1 - ¿Com hauria de guanyar llocs l’ànima del difunt?
11 – 2 - ¿Com es podria acomplir la purificació creixent si no hi ha ànima que passi de l’un a l’altre?
12 – Les ànimes en proccessos de reencarnació no perden facultats.
        Són transparents però hi ha dubte si són inodores i insípides.        
        Estan dotades d’energia centrífuga i centrípeta. 

*
Continuarà
*

Collage d'OX

QÜESTIONS QUE PLANTEJA EL CONCEPTE DE REENCARNACIÓ


13-10-16
*
Estimats lectors,
a partir de primers del 17 Arola Editors em publicarà una novel·la que es titula (per ara) "Reencarnacions miserables".
Durant la gestació de la novel·la han aparegut algunes qüestions que recullo a part i que fan pensar. Les podem exposar en reunions, trobades, etc. Les he repartit en tres posts, el d'avui és el primer, i les poso a la vostra consideració.
*
QUESTIONS QUE PLANTEJA EL CONCEPTE DE REENCARNACIÓ

1 – L’ànima que surt d’un cos, ¿immediatament entra en un altre o no?
2 - ¿Per què les ànimes no recorden el seu camí per cossos anteriors?
3 - ¿De què serveix el pas d’un cos a l’altre si no en se’n guarda memòria?
4 - ¿L’ànima té sexe? El seu nom és femení...
5 - ¿Quan entra l’ànima al cos?
6 – ¿Les dones tenen ànima?
7 - Si una dona no té ànima, ¿pot acollir bessons mascle i femella?

            7-1- Problema afegit si no és una cosa ni l’altra.
Continuarà.

SANTORAL SEXISTA



SANTORAL SEXISTA
*
7-10-16
*
Els sants mascles del santoral no consta que siguin verges. En canvi, les dones sí. Algú me n’ha fet adonar aquest estiu, i em faig creus de no haver detectat mai aquest llenguatge sexista, aquesta anomalia. El que jo em miro és el del Calendari del Pagès. Potser per tenir-lo tan vist i assumit, allò de tota la vida, com el monument de davant de casa.
            Creureu que no té importància, però avui n’hauria de tenir molta, ja que es busca amb lupa la igualtat entre dones i homes. Doncs ja podeu mirar i remirar, que no hi ha cap sant verge. Dona sí, la que en sigui, perquè també hi ha viudes, mares, etc.
            Preguntat un senyor que hi entén, em respon que als homes se’ls dona per suposat. ¡Caram –penso- un altre privilegi mascle per part de l’Església...! És clar, ¿qui hauria de ser, sinó, que dispensi de la virginitat els sants barons?
            En canvi, continua l’entès, les dones cal que ho demostrin. ¡Fantàstic –torno a dir- mocadoret blanc tacat de sang, com fan certes comunitats per certificar que la noia ha estat verge fins al moment!
            En faig campanya, encara que el tema no m’afecti per altre motiu que el del llenguatge. ¿Cap dona d’església se n’havia adonat? No ho retrec, perquè jo tampoc. Però cal rectificar aquest tracte pejoratiu que es continua donant a les dones. Que la protesta arribi fins al Vaticà i, o treuen el “verge” de les dones, o s’ho posen també els mascles. Que ho demostrin.
            *
              



PASTORET I PENJAT

PASTORETS I PENJATS
*
29-9-16
*



“Pastoret d’on véns...? / de la muntanya, de veure el temps (...)”
            Això mateix, venim de la muntanya, de Mont-ral, i jo que volia veure pluja, n’he vist ben poca. Un parell de tronades, i ja està. I encara el foc a la llar dels últims dies feia companyia però era innecessari. Llàstima de llenya de ginebró que s’ha quedat per cremar, ves.
            Tot l’estiu sense Internet. I ara que som a Tarragona, em trobo que el router havia petat per un llamp rabiós que va afectar moltes cases. Estreno Internet, doncs, i us saludo amb ganes.
            Festes. L’11-S vaig ingressar a Joan XXIII a les 17,40 en punt, per a una prova l’endemà. Veia la gent com passava, banderes amb ànima. I el dia de santa Tecla, patrona de Tarragona, me’l vaig passar a Bellvitge senceret. Una prova d’aquelles contaminants, de positrons, etc. Una alegria, vaja, perquè de moment sembla que tot va bé.
            Arribem i l’amo del frankfurt de sota de casa em diu: “Aquest estiu ha estat l’hòstia de soroll. Fins i tot hi havia un conjunt que es diu ‘Aula del soroll’; llegeixi, llegeixi el diari i veurà com protesten els de l’hotel veí, etc. etc. “ Era l’espai Barraques, situat al Passeig de les Palmeres amb música alternativa fins a les 6 de  la matinada, més els que es queden borratxets tombant vàters portàtils, etc. Capital del soroll, nosaltres. I de la brutícia, per la pudor d’orins, restes llefardoses,etc. Sembla que aquest ambient “europeu” creix per tot Catalunya amb permís de l’autoritat. I ens embastardeix tots.
            *         
            He escrit. Segueixo un fil d’aigua, el rec que teníem  al jardí i a l’hort de Rubí. 25 estius de la meva vida allà. Prescripció facultativa: “escriu, i no diguis que escriuràs, escriu; sinó és del dret, de l’inrevés, i si no ho fas tan bé, ho fas més malament, però fes-ho.” I jo seguint el fil d’aigua del paradís perdut. Ja en parlarem.
            El 27, celebrem un acte ple d’alegries: sóc tarragonina il·lustre i col·loquen un retrat meu fet per Joaquim Icart a la sala de personatges il·lustres de l’Ajuntament. Sóc entre Rovira i Virgili i Pin i Soler. Els amics somriuen, ens abracem, ens retratem, tindrem una tardor de visites dolces i xerrades amables.  Com que el poble en diu la Sala dels Penjats, doncs ja hi som... Riem perquè sóc la primera a qui pengen en vida, diuen. Tots els qui pengen pel coll són vius és clar, però els pintats il·lustres solen ser morts, i jo encara no. Vespre ple a vessar d’agraïments. Ara ja pot ploure.
*
1- Les meves animetes de pedra (no són retocades)
2- Ja ha fruitat l’arítjol (sarsaparrella) i moltes baies vermelles.
3- Bosc de tardor.
4- Els del retrat a la Sala dels... bé, deixem-ho córrer.



  




EL RIU FESTEJA LA PEDRA



Ginesta als cims



                                                      Angèlica arcangèlica (umbel·lífera)


                     
                                 Mallador 1



EL RIU FESTEJA LA PEDRA
*
10-7-16
*
Us saludo, amics: hem tornat de Boí. Amb dos bastons he pogut pujar les escales de pedra del Camí dels Enamorats i poc més. Hem retrobat l’amiga Consell, mestressa de dos bars privilegiats, el Mallador 1 i 2: un davant de sant Climent, dins d’un jardí antic; l’altre davant de santa Maria, al poble de Taüll, sota els arbres d’ombra amable. Ella prepara un racó encara més ombrós i li dic que el podria batejar com “El racó dels poetes”, perquè li llegeixo el poema que va a continuació i explica que li agrada això que “el riu festeja les pedres”.
            Aviat pujarem a Mont-ral i de nou sense cobertura. Necessito bastó per pujar els tres esglaons de casa, però no per escriure, tal com em van manar, i en tinc ganes. Us deixo el poema del Noguera de Tor i retrobo la vostra companyia, que fa la vida més amable.
*
Ens retrobem de nou a la muntanya,
vola algun corb lluent per sobre els àlbers
i als jardins hi ha groselles i roses antigues.

El Montardo, superb, ens mira amb ulls de neu,
indiferent, com ho són sempre les muntanyes
quan hi posem els ulls i, encara més
si intentem dominar-les.
                                       Però som aquí
i ens trobem entre els prats d’escabioses,
polígales, ginesta, carolina i margarides.
¿Sents el riu com festeja la pedra?
Baixa de la neu fosa i s’ha tornat escuma.

Ens hem trobat aquí un any més,
els anys s’escolen com les aigües,
ningú, tret de nosaltres, en recorda el pas.

*