SERENITAT

*

Algunes tardes, la serenitat del temps es reflecteix al món i se’ns encomana. Contemplem el silenci dels edificis on hi ha llums que indiquen vida i sempre ens quedarà la recança de no saber quines petites felicitats hi trobaríem, o quins desconsols.
*

*

*

Portada per a un llibre d'Editorial Òmicron. OX.

POR HUEVOS

*

El torero catalán Onofre Gili Pollé, Brincanichos, en el momento de ser aupado sobre el Huevo de Honor de las Fiestas de Cultura Hispánica por parte de la Ministra pertinente. Agencia de Noticias NS.

*

*

*

ox.

GANA

*

Dijous va ser vist un ex-dirigent del Palau de la Música fugint d’una festa organitzada en un esplai de jubilats. Portava una gamba descomunal. En una demostració d’habilitat, amb el peu empenyia també una plata de musclos, i així el va sorprendre el nostre fotògraf. L’acte se celebrava en honor d’un jubilat ferroviari que complia 100 anys.

L’ex-dirigent va espoliar tot el piscolabis, perquè la gamba i els musclos s’havien de repartir entre els assistents, que es van quedar amb la boca oberta i buida. Interrogat, el lladre va dir que era culpa de la crisi, i que a casa seva passaven gana. Notícies com aquesta fan perdre la fe en els valors humans. Agència NS.

*

*

*

Collage d'OX.

CRIMINALS A DOJO

*

A les nostres terres del Sud som afortunats, com ja heu llegit i sentit a dir centenars de vegades: contaminacions variades, semen aigualit, càncers, nuclears, màrtirs de la guerra santa, falta de trens i estacions, lluita territorial per no perdre el nom de Tarragona i una variada col·lecció de màfies que s’escampen a l’empara de Salou i Tarragona. Com diu l’anunci: “Som així perquè tu ets així, xatet”. Afedelisto.

Com no podia ser d’altra manera, s’ha detectat per aquestes terres, en concret Salou i Tarragona, però també per localitats valencianes, que som veïns ben avinguts, la presència d’un “dels criminals més sàdics de la guerra de Bòsnia, Veselin Vlahovic, conegut com el monstre de Grbavica i un tipus patològic”. L’han detingut a Altea, Marina Baixa, però en les seves estades a Tarragona se li atribueixen tiroteigs amb armes de foc, robatoris i la mort d’un nadó a Salou a causa d’un esprai per adormir els habitants de les cases que robava.

Com aquest en tenim bastants més, prou coneguts de la policia, i especialitzats en delictes diversos. No, no cal que diguem res contra els estrangers, Déu ens en guard, que seríem titllats de racistes i xenòfobs. Que vinguin, com més millor, que la terra és acollidora, podran prendre el sol i, si cal, ajudar a replantar avellaners, que el clan de l’avellana necessita reforços; o apuntar-se a netejar els Ullals de Baltasar, a l’Ebre, que amb el temps que fa que ens en passen la propaganda institucional, ja deuen arribar a Austràlia.
*
La foto mostra Veselin Vlahovic en el moment de ser detingut quan donava un concert de trompeta en un creuer de luxe.

ox.

LLIBRE OBERT

*

Així és com queda la pintura ja acabada, abans de plegar la coberta i les solapes. L’editor m’envia un llenç amb guies per delimitar les diverses parts del llibre. Un cop distribuïda la composició, elimino les guies i continuo segons l'esbós.

Encara que aquesta coberta la passo aquí al post en baixa resolució, les formes quadrades o rectangulars no són augment de píxels sinó un format de pinzell de recobriment que va bé per certes temàtiques de tipus arquitectònic, o per velar i suavitzar contorns, depèn de la intenció i de les proves.

De joveneta em van ensenyar a pintar a l’oli, i anava a tot arreu amb la caixa de pintures i un tamboret plegable. També dibuixava a la tinta xinesa amb un escuradents pla, que permet certa maniobra. Encara no he explorat ni molt menys totes possibilitats d’Adobe Ph., però la llibertat de combinacions i la gairebé infinitud de colors són llamineres per a la pintora afeccionada que sóc. En la pintura virtual, com en la real, no m’adono de les hores que passen. És ben cert que allò après en la joventut és un recurs en l’edat madura.
*

*

*

Pintura d'O.X.

DEMOCRÀCIA

*

No em sorprèn perquè sé com són la majoria dels polítics segons la llei de Murphy o els principis de Peters. Però sí que m’ha fet somriure el titular que apareixia ahir, dia 1 de març, a l’Avui en gran format, proclamat pel director de campanya electoral d’un component destacat del tripartit. Deia: LA PRÒXIMA LEGISLATURA HA DE SER LA DE LA DEMOCRÀCIA.

¿En què ha estat treballant aquesta formació fins ara, doncs?

No he pensat mai que el poble sigui tan burro com el volen els del ruc català i els que s’empesquen titulars com aquest. Però els polítics surten del poble, i a veure si m’ho hauré de creure tot plegat. ¿On ha viscut, aquest partit, que no coneix la democràcia?
*

*

*

Il·lustració de Vintró per al llibre "Memorias de un asno" (1927) de la Comtessa de Segur.

POLARIS

*

Sovint pinto portades per a l’Editorial Òmicron. Interpretar els títols moltes vegades abstractes em representa un repte. Però agafo el meu tauler electrònic i el llapis ratolí, i a pintar el que jo en dic a l’aire. Virtual. No res.

Aquest és el Polaris, encara que podria ser qualsevol barco perquè res no el distingeix d’altres de semblants. El Polaris té una edat venerable i reposa al moll entre grues, norais i tinglados, molt a prop de l’Escala Reial. Veu passar dies i anys amarrat a un norai. Els veu passar, com jo el veig a ell també tot passejant. No ho sap, però ha fet escala a la meva vida. I el subjecta un llibre en comptes d’un norai.

*

*

*

Portada d'O.X. per al llibre de poemes "Pluja de nit" (Viena), d'Israel Clarà.