LISBOA - 1

Primera consideració de l'Alfama.

*

Som a la Rua das Canastras, al costat de Escandinhas das Portas do Mar. ¡Ah, els noms, quina màgia!

Tafanejo alçant una cortina granat, en una entrada, i veiem un panorama al·lucinant de santets i retrats adornats amb flors de plàstic, com en terra de missions: un recinte baix emblanquinat.

En una vitrineta raconera hi ha la 'Imagem que chora de Nossa Senhora das Lágrimas'. Una dona escombra el local. Per no marxar en sec demanem per comprar dues postals i la dona fa sortir el seu home.

Aquest ens explica que per Pasqua s'apareix a la paret del fons la cara de Crist. Donem una almoina i encén els llums perquè puguem veure la cara, ¡i la veiem! (perquè la volem veure). Els relleus d'una paret esmaltada fan ombres que es poden interpretar com una cara i, segons la intensitat de la llum, se'n veu una altra en diferent posició.

Sembla que el fenomen es produeix plenament per Pasqua. Deu ser com passa amb les nits blanques del nord, que van disminuïnt o pujant segons l'època.

Quan he explicat als col·legis les aparicions de cares a les parets (llibre "Triangles mortals"-Barcanova-) algun alumne m'ha dit que havia vist una cara al seu bany.

N'he vist sempre de cares a les parets escrostonades o irregulars, i de petita les resseguia amb llapis buscant formes. Però aquest Crist té fidels, el veuen. I a l'oratori la Verge de les Llàgrimes fa miracles.

L'home devia quedar sorprès de la nostra credulitat, que acompanyàvem amb gestos d'admiració afectada.

*

*

*

Menina. Collage d'O.X.

EL JACINT DE LA TARDA

*

No diré on he trobat el jacint blanc perquè no vull que ningú descobreixi el lloc i profani l'herba que hi va créixer després de la mort de l'amic. L'herba vetlla les petites memòries. Tampoc diré on són les polígales blaves i les gencianes, perquè és un secret entre el mort i jo. Ell no va poder treballar més el petit bosc que havia plantat. Allà on sembrava els bulbs i els havia vist créixer i tot, ara és colgat de fenàs.

*

Cada vegada que hi passo penso en ell i en l'abandó de la seva memòria i dels bulbs per part de la gent que circula pel camí. Hi té iris blaus, pomeres ja silvestres i algun avet petit que la ràpida ufana dels pins impedeix créixer. Les escaletes de pedra que ell havia construït per salvar els marges ara són desfetes, també mig colgades. Em recorden els peus de pedra d'alguna estàtua colossal i desapareguda, de l'antic Egipte, que uns pagesos van descobrir entre l'espessetat dels joncs del Nil. Primari aquí, majestuosos els peus sols allà. Aquí pedra domèstica, per on només passen sargantanes, serps, gossos i merles.

*

Us vull dir, això sí, que les petites fades beuen aigua d'una soca còncava, arrecerada a una altra que li fa paret, suport i sostre perquè l'aigua de pluja sigui neta i les fades s'hi puguin mirar. He tocat l'aigua amb la punta dels dits, gairebé com per senyar-m'hi; era freda i s'ha estremit com una pell acariciada. Al costat hi florien les últimes violetes i una muscària sola, de glòbuls més morats. Entre les fades també hi beuen papallones, abelles i vespes, i potser s'hi atura una mallerenga mentre ressegueix els insectes de les escorces.

*

Estic segura que el jacint blanc no ha oblidat el difunt que el va plantar. En guarda memòria. S'estimaven. I el difunt l'ha reservat per a mi, perquè era l'últim i perquè allà no hi passa ningú només jo, i ell volia que el trobés. Perquè el recordo a ell i penso que una part de la seva ànima podria haver pres aquesta forma d'amor, d'eternitat.

*

*

*

El mirallet de les fades. Soca vella que recull l'aigua de pluja. Fotografia d'O.X.

DE L'AMISTAT

*

L'amistat és més llarga que l'enamorament: el prepara i el sobreviu.

*

Les primeres complicitats adolescents entre amigues van ser l'inici de la nostra llibertat: teníem un espai secret, evadit i compartit.

*

"Perdre un amic és perdre la meitat de l'ànima", reconeixia Agustí d'Hipona. Jo n'he perdut tres i en perdré més si vaig vivint. ¿Com sobreviure?

*

L'amiga íntima vol dir, en l'expressió adolescent, aquella a qui confiem el nostre temps únic, apassionat, trstíssim, gloriós; tant, que el nostre cor no el podria contenir tot sol. La mare té gelosia de l'amiga íntima.

*

L'amiga íntima també ens pot conduir a l'amor total; però el nostre món no sempre sil·lumina així.

*

L'amiga íntima, si sobreviu el pas d'adolescència a jove, ens acompanyarà tota la vida, salvant totes les distàncies. La conversa, malgrat els anys, serà represa amb familiaritat: ens sabíem els antecedents.

*

*

*

L'amoret savi. Collage d'O.X.

A DESHORA

*

Les discoteques de Salou han aconseguit permís per tancar una hora més tard: a les 3 i a les 6, notifica el diari.

*

Els moviments veïnals i les famílies van lluitar molt per la reducció d'horari de les discoteques. No ha servit de res: elles sempre guanyen contra el descans dels veïns i el perill de la conducció boja.

*

L'autoritat ho impulsa. A causa de la crisi, explica. Així, els que disposen de nivell de vida elevat per poder-se gastar els euros consumint tota la nit ajuden a elevar el guany de les pobres discoteques.

*

A vegades, a deshora, veig pobres residus d'"after hours", amb el preceptiu vestit negre ells i elles, vagant com espectres fins al Balcó. Van com autòmats. No parlen, tenen la mirada perduda i es deixen anar com ninots trencats a la cadira del primer bar que obre, esperant un cafè.

*

Sense ells, la nostra economia s'acabaria d'ensorrar.

*

*

*

Matí del 24 de febrer 09. O.X.

BELLESA DEL PASSAT

*

"L'agraïment transforma el turment del record en una joia callada. No portem damunt nostre la bellesa del passat com si fos una espina, sinó com un regal preciós (...) Una joia i una força durables emanen del passat."

*

Són paraules del teòleg evangèlic Dietrich Bonhoeffer, recordades ara per J. Maria Jaumà en les interessantíssimes "Cartes des de Barcelona", del teòleg esmentat, editades per la Fundació Joan Maragall.

*

Empresonat pel govern de Hitler com acusat en la conspiració del 20 de juliol del 1944, fou enviat després al camp de concentració de Buchenwald i penjat, amb altres presoners, per un comando de les SS al camp de Flössenburg. Una setmana després Hitler se suïcidava al seu búnquer.

*

Les precioses paraules de Dietrich Bonhoeffer les va escriure a la presó la vigília de Nadal de 1943 i pertanyen al seu llibre "Resistència i submissió".

*

Hauríem d'arribar al punt aconsellat pel teòleg evangelista: que el record no ens sigui turment sinó bellesa; no espina, sinó regal preciós.
*

*

*

Autobiografia en gris. Collage d'O.X.

LUMEN

*
"Lumen ad revelationem gentium et gloriam plebis tuae Israel", es canta avui mentre es pren candela. És la festa de la llum. Dir Candelera podria semblar que s'honora la Mare de Déu, però és a Jesús a qui es reconeix la llum divina.
*
Hem crescut amb el poble d'Israel. Sempre hem recitat i cantat Israel. Israel era casa nostra. Fins més grans no hem sabut que el poble escollit, en nom de Déu ja havia desposseït cruelment les antigues, gairebé neolítiques, terres i ciutats de Canaan, i que la venjança d'ambdues parts durarà sempre.
*
Els pares van portar el nen al temple. El van presentar, segons el costum establert. L'antífona de la processó del dia fa: "Adorna, Sió, el teu tàlem i rep Crist Rei; abraça Maria, porta del cel, que acosta el Rei de la glòria, la nova llum (...)" El pare del nen, Josep, va donar dues tórtores en ofrena. Era el costum.
*
El vell Simeó volia morir en pau després d'haver vist la Llum. Així va ser.
*
La mare del nen va haver d'acomplir els ritus de purificació, perquè portar un fill al món, fet que mana el Gènesi, fa les dones impures. El Gènesi no taca. Els representants de Déu sí.
*
*
*
Estampa col·lecció d'O. X.

SAVIS I NECIS

*

Primer dia de febrer, mes dels temporals com indica el Calendari del Pagès. El pagès és el savi de la terra i del cel.

*

També indica el calendari que és el mes consagrat a la Purificació de la Mare de Déu, festa que se celebra demà. D'aquí es dedueix que la Mare de Déu no era pura. ¿Qui va arribar a aquesta conclusió? Els necis.

*

Aquest és un dels pecats inicials i mantinguts dels homes i en especial de l'Església Catòlica: creure i afirmar que la dona és impura i l'home no.
*

Encara subsisteix en alguns llocs el costum d'aïllar les dones quan menstruen i portar un ciri a l'església per purificar-se després d'haver parit. Les dones s'hi avenien i potser encara s'hi avenen, esclaves del senyor com són.

*

Febrer és el segon mes de l'any de crisi 2009. Tant ens ho arriben a dir que el nostre esquelet sent la necessitat de robar lluços del rebost. "Peix sec i os eixut, tururut", fa el refrany, sempre savi. La religió incita al dejuni i al pensament de la mort, amb danses i seqüències terribles.

*

Però el pagès...¡ah, el pagès! Ja pot nevar i quedar aïllat, que la televisió ens mostra dia sí dia també el rebost generós dels que han matat el porc, amb rastelleres de botifarres, xoriç, llonganissa, cansalada, pernils i confit. I els congeladors amb la carn en bosses ben ordenades. I la conserva de tomaca, codony, préssec i albercoc. Les patates i les cebes. L'oli i el vi. Cada dia ho veig, la tele m'ho entafora pels ulls. Quin goig, això és vida, penso.

*

Ja he dit que el pagès del calendari és savi. I els inventors de les purificacions uns necis.
*

*

*

Dansa de l'esquelet pobre. Collage d'O.X.