A L’ARCÀNGEL QUE SABIA VÈNCER
Quin mal dimoni us molesta?,
ens demana el bell arcàngel.
Aparteu aquells que empesten
la nostra parla estimada,
tallada en pedra picada,
que es parlava en catedrals,
en les més altes ermites
que vigilen les muntanyes;
i als palaus de la ciutat
quan la Generalitat
governava bé aquest poble
en tota la integritat.
Veniu, sant Miquel arcàngel
i allunyeu la gent abjecta
que ens vol escanyar el país.
Veniu, feu de Catalunya
la porta d’un paradís.
***
Olga Xirinacs --
Dia de sant Miquel - 23
8 comentaris:
Bon poema-pregària, a veure si ens ajuden àngels i arcàngels, perquè ens fa molta falta.
A veure si aprenem aguanyar i guanyem d'una vegada, com l'arcàngel Miquel.
Abraçades, Olga!
El necessitem més que mai. Però ens falta fe i ens falta unió entre nosaltres. Les lluites internes sempre ens han fet molt de mal. Una abraçada: Juanjo
Bell poema Olga, però ara més que mai hem de tornar a trobar l'unitat del poble i mantenir-nos ferms davant l'enemic.
Petons de part meva!
Has fet un bell i necessari poema, Olga.
Tant de bo que l'arcàngel t'escolti i et senti. I que amb sa espasa de foc envïi els enemics de la nostra llengua (llenga, llengo, etc.) a cal Pere Botero.
Una salutació i una abraçada.
Això que "es parlava en catedrals,/ en les més altes ermites" és especialment brillant. O sigui, tant en el més modest com en el més gran, la humilitat i l'amor propi alhora han acompanyat la nostra llengua. I amb una metonímia, aquest "tallada en pedra picada". No sembla en una primera lectura que s'hi trobi tanta poesia en aquest poema.
Sobre "quan la Generalitat/ governava bé aquest poble", a quina època et refereixes?
Bona nit, Olga, t'escric com a anònim perquè com diria un "Baró", que sempre tenim un discurs paranoic, m'han llançat de les xàrcies ab l'antic bloc.
I yo ho veig com que yo, ya molt expert en mi mateix, m'he fet responsable de lo escrit i l'he amagat, és a dir, he eliminat el meu bloc i, la meua pertenència a RC i feisbuc.
Yo, Olga, recorde de la més tendra infància a mon pare sentint-lo parlar en llengua valenciana, yo anomene les llengües de l'Imperi Valencià en la Mediterrània com a llengües valencianes i; vaig dir-me, Vicent, en aquella època encara era Vicente, per què no parle yo sempre en la llengua de mon pare i yayo? I un amic i yo ho vàrem fer.
Però finalment et dones contes de que no necessites a ningú que la parle per a què tu ho faces, ab el govern ab Compromís ha baixat un cinc o sis per cent el núḿero de parlants, la gent valenciana no vol les normes de Castelló i, és que han mamat la llengua de pares i yayos, una atra cosa són els immigrants, que també fan una bona llabor, quan s'integren per la recuperació o almanco per la subsistència.
Hui si pense que les llengües valencianes es mantindran, serà fidelisant dos mil o tres mil persones que la parlen sempre a la ciutat de Vaĺéncia i quatre mil o sis mil en Barcelona, són les persones que la parlem sempre les que fan que una llengua es mantinga en el temps.
Yo he fet un chicotet estudi i, he vist que el meu barri, Russafa, és dels que més es parla. Estic yo. I en un atre barri on conec una chicona que també la parla.
És una qüestió d'amor a la llengua. Yo la parle sempre i sempre he defès l'immersió llingüística de la meua i de mon pare i yayo, llengua valenciana, espere que si no la parlen tots els habitants de Valéncia i el seu Regne, si almanco no es perga en molts, molts anys.
Yo, que estava viu als anys 60, recorde que es parlava més, a pesar de que hui hi ha un deu per cent més de persones que la coneixen. És lo que et dic, que siga el teu imperatiu patern, que vullgues al teu poble, o la teua llengua, o que siga la de ta mare.
Yo, en quant a la ciutat de Valéncia sóc optimiste, almanco viurà dos-cents anys més ací, espere i no ho dubte, siga per tota l'Eternitat, saps que llig la teua Bíblia? La que tu traduïres? I tots els dies, gràcies per tot, Olga i, no et preocupes massa, disfruta la llengua. I que tingues una llarga i satisfactòria vida, tu i els teus, també compatriotes.
Un abraç des del barri de Russafa de la ciutat de Valéncia
Vicent Adsuara i Rollan
A partir d'ara, Olga, he promès a Déu que si el món i tot s'arregla deixaré de publicar per la xàrcia d'Internet artículs.
Com qui deixa de fumar. Et pareixerà tonto, però tinc fe.
Vicent Adsuara i Rollan
Tot dimoni té el seu Sant Miquel, diu la cita. A veure si ve aviat...
Publica un comentari a l'entrada