FESTA MAJOR
*
24-9-23
*
Som en plena Festa Major. El compàs de dia i nit ha estat el dels bombos de vibració perillosa, capaços d’ensorrar una casa començant per petar els vidres. El cervell va repetint els bom-bom-bom
i et sents com el ruc al que van arriant. Es podria dir que la ciutat neda en estridències i en fum. Des dels petards als trabucaires, la densitat de l’aire es torna sòlida i es mastega. I no solament al carrer, que fa calor i tenim les finestres obertes. Encara falta la cirereta, que és la gran traca d’aquesta nit, amb una explosió final just davant de casa que cal posar el cap sota el matalàs.
Tota la ciutat és al carrer, com l’olla que sobreix.
Som mediterranis.
Tot ens és permès, mentre la gent xali.
Això passarà. El que es mantindrà és la música amb amplificador que cada matí i tarda promou l’Ajuntament per als músics ambulants que ho sol·liciten. Hi ha diversos punts permesos a la ciutat i dos són molt a prop de casa. Tant, que quan intento obrir una mica la finestra per respirar la briseta, m’arriben esgarips diversos de les dones que canten Al·leluies o Beatles a crits pels micros. Tot l’any. Am-pli-fi-cats.
Cosa que m’obliga a gastar electricitat quan vull treballar i he de tancar i posar l’aire condicionat. I sort d’això. A mi l’Ajuntament no em paga i l’Elèctrica em cobra. «Fot-li gastos», que encara diu algú.
Llegir i escriure s’han tornat fets impossibles i incòmodes. Marxar? Malauradament, ara ja no puc. I mira que fa anys que pago el rebut a l’Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica. Encara tinc fe? Soc romàntica? Més aviat lluito al bàndol de les causes perdudes.
**************
Olga Xirinacs
Dibuixos OX
7 comentaris:
Estic llegint un llibre d'en Pagola que diu que estem immersos en la civilització del soroll. És la forma que te la societat per amagar el buit interior que té.
Una abraçada.
No saps com t'entenc!.
Tinc el Museu del Calçat just davant de casa. Com és una antiga caserna militar, té un pati d'armes que és on (dia sí i dia també) fan diferentes mogudes: hi ballen sevillanes, hi assaja la banda municipal i, a més, venen grups per fer festes els cap de setmana... qualsevol dia petaran les meves oïdes i els vidres acabaran trencant-se amb els sons i no, malauradament no tinc aire condicionat... com no em compri un taps, ja no sé què fer.🤦♀️
S'ha de tenir més que fe per seguir lluitant.
Aferradetes ben fortes, Olga.
Jo també sóc víctima del soroll.
La Festa Major de Sants és per Sant Bartomeu i coincideix en la tercera setmana de l'agost, l'època més calorosa de l'any. Algun any he tingut la sort de ser encara als Pirineus però enguany les hem "gaudit senceres.
No es poden obrir finestres i tot i tenir-les tancades ressona el bombo de la bateria i el baix elèctric com si fossin a dins de casa... una setmana de festes. Les Festes de Sants duren el doble, o gairebé el triple que les de Barcelona.
Hem de tenir paciència Olga.
Les Festes Majors, en general, ja fa anys que potencien el soroll, l'excés, la massificació i la xaronada, a pobles, barris i on sigui, és un mal generalitzat que no te remei i si et queixes quedes com la iaia rondinaire i carca.
De tota manera crec que el pitjor es que som molts més i hi ha més mitjans perquè sempre em ve al cap el desgraciat 'Aplec' que pateis la Mila a 'Solitud' i l'evoco quan algú m'insisteix massa en passats idíl·lics.
El soroll s'ha multiplicat, amb els decibels i la resta, i l'electrònica, això és ben cert, ep. Insuportable tot plegat.
Quin greu Olga, pel que dius tens la batalla perduda. Només et queda l'opció de buscar alguns veïns també afectats i posar una queixa conjunta a l'Ajuntament.
Sort que la festa major s'acabarà ben aviat. Mentrestant paciència.
Una forta abraçada i ànims!
Por aquí dicen, más o menos, que cuando el placer de alejarse del ruido insoportable resulta inviable, no queda más remedio que unos auriculares...
Puix és cert, eres romàntica, yo en poques coses em fique i, no per falta de ganes, sinó de fe.
En Valéncia tenim les Falles, quan yo vivia al carrer de Puerto Rico en una planta baixa sentia dormint l'olor de les paelles que es feyen al carrer. Fabulós? Tot en la seua justa mesura.
I he de dir-te, Olga, que t'he vist per primera vegada parlant, ha segut en un vídeo de 3-24 de fa alguns mesos, quan presentaves el llibre 'Blaumarí'.
No et preocupes per la llengua catalana, vosatres teniu l'amor ad ella que a nosatres nos falta per la llengua valenciana, a pesar d'açò ya li dien en el temps de la Nostra Renaixença els poetes castellans, la morta, o millor, dien que ya estava morta, a lo que els nostres compatriotes valencians els contestaven que era la morta-viva.
Yo parle per telèfon en llengua valenciana, escric en els diaris, com a llector, clar, cride a tot lo món en llengua valenciana, parle ab tot lo món, manco ab la meua sogra, que de tant en tant em diu que quan estiga ella present li parle en la castellana, no li fas cas, tinc tot el dret a viure, puix no parlar-la ab la meua dona o el meu cunyat em podria portar a morir i, no només simbòlicament, sinó real, de qualsevol cosa imaginable, és el meu imperatiu patern, per això sé que quan has vist la mort de prop, una de les moltes classes que n'hi ha, ya no tens por, però s'aconseguix ab els anys i, tampoc no la parle per telèfon ab les plataformes de telefonia que no l'oferixen i ab la major part de bars, que estan regentats per estrangers, chinesos, que normalment no l'adeprenen ací en Valéncia. Ab tots els atres, que són molts, sempre en la llengua de mon pare i yayo i el meu imperatiu patern.
Però ya et vaig dir, no et preocupes per la mort de la teua llengua i parla-la sempre, no esperes que un atre ho faça, encara que sigues l'única en la reunió que la faça servir. Saps, tu ya ho saps, que t'odiaran, però yo rese i pregue per tu i, yo sé que tu també ho fas, no et passarà res, tens la raó natural.
I finalment dir-te, Olga, que eres cinc dies més jove que ma mare i, t'he vist molt jove i bonica, a banda d'experimentada en el llenguage en públic i, la teua llengua catalana és fàcil d'entendre. Mentrestant ací en Valéncia espere que les dificultats per a poder-la parlar nos facen que l'amem més i la parlem més, que se senta pels carrers, yo ací en Russafa estrany és el dia que no la sent en alguna terrassa d'algun bar.
Gràcies per eixos quinze o vint minuts que m'has donat i fins un atre artícul, poema o lo que tu vullgues donar-nos. Et desige i vos desige lo millor per a tu i per a tota la teua família.
Vicent Adsuara i Rollan
Publica un comentari a l'entrada