ANGÈLICA (ANGELICA ARCHANGELICA)
*
30-7-23
*
He arribat de la Vall amb rams de flors i els ulls plens de preciosos paisatges. El refugi que fan els dos vessants de muntanya, des de la severitat dels avets fins la tendresa de les flors a les vores de la carretera porta a admirar aquesta terra. L’aigua, que no se sap si riu o plora, tot ho omple amb la seva veu que en porta milers d’altres: quan sec a la vora del riu escolto les veus antigues que un dia es van dir i que s’han quedat entre pedres i marges en una conversa eterna.
Les velles pedres del claustre, que tant he dibuixat, somriuen a l’estiu perquè s’omplen de roses i de l’admiració dels que hi entren. Les petites botigues de conte de fades ofereixen a la imaginació tot d’objectes acolorits, suaus, llaminers: llibres, llana, joguines, artesania, animalons de peluix, xocolates amb pètals de rosa i cremes remeieres i de bellesa.
Al seu santuari en soledat, la Mare de Déu de Caldes sempre espera que li adrecem alguna paraula o pregària; que li expliquem la vida de l’any que ha passat. I la contemplem amb dolcesa, esperant tornar-hi algun dia malgrat les nostres dificultats.
Els amics, com cada any, m'organitzen una lectura de poemes i participen com lectors. La Direcció ofereix un bonic ram de flors, però jo els n'havia demanat un de silvestre, i per això arribo a casa tan ben acompanyada.
Entre els molts al·licients, aquest any hem parlat amb un savi herbolari de la preciosa umbel·lífera angèlica (Angelica Archangelica) que, entre moltes virtuts, té la de ser component del licor xartrès, abans fabricat a Tarragona i ara a Grenoble. Brindem, doncs, també amb el xartrès que ens porta un altre amic a la taula.
Dibuixo a la vora de la Noguera de Tor i els avellaners encara són verds, les fonts ragen i el sol dona els tons a les meves pintures. M’emporto el paisatge, les flors i un llarg i enyorat record.
OX.
10 comentaris:
Que passis uns dies magnífics. Jo estic a Sant Martí de Sesgayoles. Una abraçada
Rellig el teu "poema", perquè és, com tu saps fer, poesia, ab la boca oberta i ab el sentiment de l'amor que vos tinguéreu i teniu el Vicenç i tu.
Puc escoltar eixes paraules que et porten a un temps que no existix, sinó que esperes un reencontre que de ben segur trobaràs i, tu ho saps, tu, com a dona sàvia, els anys t'han donat eixa tranquilitat que només es troba als llibres, saps molt be lo que vols i, ho trobaràs, mentrestant cal pagar el preu de viure i, ho fas, no sinse fruir, llegint poemes per als teus amics.
Veig també l'espenta del Principat en les teues paraules i recorts pel licor que abans es feya en Tarragona.
Seguix aixina, tu dones molta felicitat a moltíssima gent, no defallixques i incondicionalment yo et seguixc.
Un abraç a tots els companyers i a tu, com no, encara he d'adeprendre moltes coses de tu.
Vicent Adsuara i Rollan
Llegeixi les teves paraules i se m'encomana una mica el sentiment de melangia.
El so de l'aigua porta records, que poden semblar tristos però que el mateix temps són dolços i potents.
Molt boniques les pintures.
Una abraçada Olga,
Xavier Pujol Guarro
Quines pintures més boniques, com el ram silvestre i les teves paraules que ens omplen d'alegria en veure com ho vius tot tan plàcidament.
Aferradetes, Olga.
M'ha fet molta il·lusió llegir una nova entrada al teu blog, plena de poesia de tot tipus. Una abraçada des de la Terra Alta.
Molt dolça, poètica i consoladora la teva entrada, Olga. Moltes gràcies per compartir la teva sensibilitat amb nosaltres.
Una abraçada ben forta!
Quines vacaces més plaents Olga, són com un bàlsam per l'ànima.
Me n'alegro que tot vagi tan bé i que estiguis tan inspirada i amb ganes de fer coses.
Per cert, has fet unes pintures precioses.
Molts petons i una forta abraçada!
Imatges i paraules boniques. Una abraçada des de La Garrotxa
Sí que s'omplen els ulls de bellesa, a Caldes de Boí... En dono fe! Abraçades
Com la Carme Rosanas, a més de per la poesia tens molt de talent per pintar.
Aquesta entrada parlaria del bon moment que segur que perviu més enllà de les vacances.
Publica un comentari a l'entrada