POETES I PSEUDO-POETES

 




POETES I PSEUDO-POETES

*

4-6-23

*

El 7 de Juny de 1988, l’eixerit paladí de la cultura Xavier Bru de Sala, oracle de la poesia de l’època, escrivia: «La poesia cada cop és més lluny dels interessos del comú dels mortals (...) Les edicions van de baixa. Les vendes, fatal, si no és a l’ensenyament. (...) Enmig del panorama, els poetes, impertèrrits, continuen produint, com flors en el desert...» Tot seguit Bru de Sala esmenta els seus noms dilectes.

    És clar que això passa aquí a Catalunya, on els que tenen tribuna fan llesques o trituren qui no els ve de gust, déus d’un Olimp arnat i ranci.

    Però, què ha passat gairebé quaranta anys després? Això: l’escriptor Xavier Cortadellas declara, rotund, que «llegir poesia no està de moda. Potser ni parlar-ne. Escriure’n és diferent, però això sovint va per una altra via.» Enigmàtic final.

    Llavors em pregunto: què preparen, doncs, les pomposes Escoles de Lletres? A la del Cap i Casal cada membre que publica ho posa a la solapa del llibre i es creu poc menys que un Nobel. I els flamants recitals, Setmanes, Primaveres, Tardors Poètiques celebrades a tot el territori? És que l’escriptor que fa l’article no n’està al cas? Per què escriu, doncs?





        Els últims i recents poemaris que he llegit em semblen cantelluts i indigestos. Per contra, la Nobel nord-americana Louise Glück, de 77 anys, escriu una poesia que tots podríem assumir, perquè, en la percepció senzilla i fonda que transmet de la seva vida, tots ens hi podem sentir còmodes i representats. Se’n podria dir una guia gloriosa dels aprenents d’avui.

        Al seu article de 1987, Bru de Sala declara que llavors ningú s’atrevia a dir-se poeta. Se’n fugia.

    Però cal recordar encara una altra Nobel, Wislawa Szymborska, quan parla de Iosip Brodsky; intel·lectual primer empresonat i després també Nobel. Ens explica que a ell li agradava dir-se porta. POETA. Per això, a la vista dels poetes reals i sencers, perquè els articulistes, en aquests dos temps, s’entesten a negar la poesia? O potser els fan nosa els poetes?



1- Pitoperume (personatge de S. Espriu) Collage d'OX

2 - Dona i ploma . Collage d'OX

3 - Sol i de dol (J.V. Foix ) Collage d'OX

==========================

OLGA XIRINACS

5-6-23


11 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Jo crec que hi ha un gran desconcert de fons i molt soroll en les formes: dir els disbarats més grossos fa sortir en portada... Com el Guadiana, la poesia resta oculta. Ja sortirà quan estiguem preparats per rebre-la. Ara tot són parole, parole...

Júlia ha dit...

Un tipus de poesia que jo titllaria de 'rareta' ha allunyat molta gent de la poesia, hi ha molts grups i grupets que fan coses però, en general, son endogàmics, i els teòrics i experts proliferen que dona gust.

D'acord amb la Teresa.

Qui tingui ganes de trobar coses interessants, les trobarà. Molta poesia, avui -i potser sempre- és escrita per dones i això també fa trontollar alguns senyors eteris d'ahir i d'avui.

Una abraçada, Olga i Teresa, poetes de categoria, per cert.

Nati Soler Alcaide ha dit...

Quan més llegeixes menys t'atreveixes a escriure, però actualment va al revés primer s'escriu i desprès algú intenta llegir, no tothom.

Anònim ha dit...

Com sempre, és un plaer llegir les teves opinions, Olga.
De poesia, com que ets poeta, n'ets una veu autoritzada per parlar-ne i per escriure'n.
Els collages molt ben aconseguits.
El meu aplaudiment. (Xavier Pujol)

Anònim ha dit...

Com en qualsevol activitat cultural, hi ha de bons/es i dolents/es poetes. Però la poesia és a qualsevol lloc i moment. Potser no calen poetes per a esbrinar-la.
Magnífics collages, Olga.
Salut i poesia!

Chiloé ha dit...

Dicen de los poetas que una prueba infalible de calidad de su poesía es que guste a unas edades que no son la suya.

... i escaig ha dit...

Son déus menors si els cal fer malbé la feina dels col·legues.

El subsol és ple de comissaris? Hi ha un munt d'activistes que se'ns acosten per l'esquena?
I tots tenen nom i cognom conegut? Quines coses, eh!

Però mentre hi hagi una selecció restrictiva d'actius, també hi haurà, com diuen ells, massa gent -¿?- en un país petit. O més o menys.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

La poesia no morirà mai i, no perquè moltes persones la conreen, sinó perquè és la que explica més clarament els sentiments, yo he volgut ab la psicoanàlisis fer una espècie de poesia escrita, no prosa poètica sinó poesia, ajuda sentimental a qui la necessite.
Des de l''Odissea' d'Homer, passant per 'La pell de brau' d'Espriu, o 'Llibre de Meravelles' d'Estellés, fins arribar a tu, Olga Xirinacs ab 'Una bomba al jardí', o sobretot el que més m'agrada teu 'Al meu cap una llosa' que podria dir-se que és poesia, a pesar de no estar en forma de versos, tots estos llibres de poesia, yo en solc dir que sóc un poeta que no sap fer ni un sol vers, a pesar de que li he escrit a la meua dona, tots nos ensenyen lo que no ensenyen els llibres, tal com la psicoanàlisis lacaniana i, el mateix Lacan dia.
Però no t'equivoques, a pesar de que yo crega que les llengües valencianes siga el nom de les nostres llengües, no sóc un bomba en el jardí, sinó una cara de les moltes que té i ha tingut la nostra llengua polièdrica.
Si Déu vol, tu i yo i molts més farem que les nostres llengües no muiguen mai i, que puguem ensenyar lo que hem vixcut ab sanc a tots els que se nos acosten.
Gràcies a moltes persones, però sobretot gràcies a tu, també a tu, he segut qui sóc, no un gran home, però sí un bon home, si em donen la distinció que només pretenc en la tranquilitat de qui em puga llegir.
Sempre estaràs en ma casa, Olga, en la teua obra i, espere que seguixques publicant, a mi, Déu no m'ha donat la fe ni la excelència per a poder publicar, però gràcies també a la teua amistat em puc donar per molt, molt, molt satisfet, per la teua bondat, has preferit l'amistat a l'èxit, cosa que t'honra en molt alt grau.

Un abraç des del barri de Russafa de la ciutat de Valéncia

Vicent Adsuara i Rollan

espai de contes ha dit...

Potser no es venen llibres de poesia, però les xarxes social en van plenes. Això indica que a la gent li agrada escriure poesia i també llegir-ne.
Jo penso que la poesia no es deixarà mai d'escriure, perquè transmet les emocions d'una manera molt directe i, en aquests temps que tothom va ràpid, llegir un poema és qüestió d'un moment.
D''altra banda, el mes trist de tot, és que molts escriptors de poesia actuals ho fan veritablement per amor a l'art.

August G. i Orri ha dit...

Benvolguda Olga, ja fa anys i panys que remeno llibres de poesia i em trobo de tot, està clar. No tota la poesia que es fa m'agrada. Suposo que és una qüestió de connexió. I de gust literari, ja se sap: tants caps, tants barrets. El que sí que tinc clar és que, de tant en tant, sorgeix algú que -sense preocupar-se de dir-se o no poeta- fa bé la seva feina i troba el seu públic. Diria noms però no vull arriscar-me...
El que sí crec que està ben viu és la necessitat que tenim tots de poesia. I la prova d'això és com arreu neixen, creixen -i moren també, llei de vida- cicles, festivals i recitals que posen la paraula poètica en primer pla. Ara mateix, no sé si t'ha arribat, però està a punt de florir-ne un, a Benifallet, a la vora de l'Ebre. Es diu UN - I - VERS i està impulsat per l'activista cultural Arturo Gaya. Del 30 de juny al 2 de juliol. Jo hi faré una petita intervenció adreçada al public familiar. Si busques per la xarxa trobaràs més informació.
Una abraçada!!
August Garcia i Orri (del blog Rapsòdia)

Helena Bonals ha dit...

He llegit alguna vegada que, respecte la poesia, al contrari de la literatura de "la resta, literatura", fins i tot aquells qui no hi entren l'hi tenen respecte. Tothom sap que és el més elevat que hi ha. Jaume Plensa diu que "el poeta és l'ànima de la societat".

A banda d'això, jo també crec que es fan moltíssims recitals, i que la poesia, sortosament, és de moda. Jo he pogut constatar-ho formant part de força d'aquests recitals. No sé per què els escriptors que cites diuen el contrari.