FITOLAQUES
DESPULLADES
*
17-3-23
*
El mestral
ha despullat les fitolaques*, Munts i munts de fulles seques de color verd
pàl·lid s’arreceren a les parets del Passeig. Gairebé totes les branques han
quedat pelades i s’aixequen com garfis impotents que esgarrapen el cel.
És migdia. Un escombriaire intenta recollir
les fulles com qui treu aigua del mar: feina difícil en el cas de les fulles;
impossible al mar. L’home parla per telèfon: diu que l’empresa es devia pensar
que es tocava els collons al magatzem i l’ha enviat a escombrar.
La fitolaca és un arbre antropomòrfic,
exuberant. El seu tronc és ample, de color ocre pàl·lid i ofereix protuberàncies
que més d’una vegada he retratat per pintar-hi damunt. D’arrel abundosa i
sinuosa, s’enllaça amb ell mateix i forma dracs juganers i dones rubenianes.
Continuo el meu passeig i més avall
trobo la dona que escombra i que segueix la conversa telefònica de l’home de
més amunt. L’escolto: “Es que antes, si echábamos un papel al suelo, nos cogian
de la oreja y nos mandaban recogerlo” No sé on devia ser, això. A la nostra
ciutat segur que no. Perquè la força del vent infla bosses de plàstic i les fa
baixar majestuosament i compassades. I aquelles fulles seques “que feien
sardana” segons Enric Morera, ara es combinen amb sobres de patates fregides i
tovallonets de bar.
M’agrada passejar per aquest tram. Té
una muralla de pedra que també mostra cares curioses. Les penjaré un altre dia.
***
Fitolaca: Phytolacca dioica. Bellaombra. Ombú.
Olga Xirinacs
10 comentaris:
Has vestit les fitolaques amb la teva imaginació i els teus colors.
De passada he après el què és una filotaca.
A Barcelona, sobretot a Montjuïc també se'n veuen però no en sabia el nom.
A partir d'ara buscaré dracs i altres éssers a les seves arrels.
Sóc Xavier Pujol
No n'he vist mai de fitolaques, pel que veig a les imatges, són uns arbres espectaculars i molt adients per deixar volar la imaginació.
El vent tan típic del nostre país, a vegades és ferotge i ho escombra tot amb brusquetat.
Un plaer llegir-te, Olga. Molts petons i una forta abraçada.
Has compuesto una preciosidad, Olga Xirinacs. En la Pampa húmeda del Cono Sur americano se dice de estos árboles de raíces extraordinarias que si cae una lágrima al suelo te crece un ombú.
Quanta imaginació per aquestes arrels tan curioses!. Els hi has donat una altra vida, potser més divertida.
Quan bufa el vent és impossible recollir les fulles, és com voler agafar el fum.
Aferradetes, Olga.
Ja he après un arbre nou que no sabia. I això que quan anava sovint a Sarrià, allà n'havia vist diversos d'aquesta mena i ara els he recongut. Gràcies Olga.
M'han agradat molt els teus dibuixos sobre els fitolaques. Són divertits, bonics i molt imaginatius. M'encanten!
A partir d'ara, quan m'arreceri a l'ombra d'una fitolaca, pensaré en tu i en que vaig aprendre el seu nom aquí. Estimades fitolaques, ara ja ens coneixem.
Una abraçada, Olga!
Olga m'han encantat els dibuixos aprofitant les arrels de la superfície d'aquests arbres. D'aire, aquí a Almeria, també tenim per donar i vendre, és el que més em molesta i quan bufa amb ganes em tanco i no surto per res.
És una barreja de figuració i abstracció molt ben trobada, perquè la poesia és en l'escaiença de les coses, que deia Mossèn Ballarín.
Molt bon artícul, Olga; yo recorde la vegada en què se'm va ocórrer llançar un paper en què m'havia sonat els mocs, yo treballava de carter en aquella època i portava el carro, les cartes i poc més i, el paper era d'escriure i, potser estiguera negre sobre blanc ya, una dona, ab la pressa que yo portava em va fer arreplegar-lo, per no discutir, perdre més temps i els nyèrvits el vaig agarrar i el vaig llançar novament, però a la paperera que hi vaig trobar, però molt més llunt, vaig haver de portar-lo en la bolchaca fins trobar la paperera.
Que em va fer mal la dona? No massa, però sí va ser una baixada d'autoestima, com es diu ara.
I la ciutat de Valéncia cada dia pijor, hui ya no deuen haver-hi estes dones.
Un abraç, Olga. A tu i a tota la teua família i amics.
Vicent Adsuara i Rollan
Jo no coneixia aquest arbre...M'ha fet molta gracia com has aprofitat les arrels per fer dibuixos ben creatius. A mi m'havien ensenyat a recollir qualsevol cosa que tirés a terra. L'altre dia a l'institut uns vailets ven tirar el paper de l'entrepà al terra ( i això que hi ha moltes papereres. Jo vaig passar, i vaig dir a un petit grupet que havien de mantenir el pati net. Resposta d'un:- "No ho he fet pas jo".
Li vaig dir jo tampoc i el vaig recollir. Alguns se'n van donar vergonya, espero que servís d'alguna cosa.
Bona nit, Olga.
Publica un comentari a l'entrada