EM
MIRAVA
El d’ahir
al vespre no el tenia vist. El passadís de
casa és llarg i va al menjador, que era a les fosques. El llum darrere meu feia
imprecisa la figura que veia al final: un cap alt i blanquinós, sense faccions apreciables, em
mirava com si esperés la meva arribada. La roba del vestit, també clara, no
feia apreciar si era home o dona, però tirava més a dona. Era a tocar del full
de vidre de la porta i no es movia. M’esperava.
Jo sortia de la cuina cap al passadís i
portava la tauleta de rodes amb el meu sopar per aposentar-me al sofà i
començar la meva vetlla de nit. Li hauria de passar per davant, doncs.
A mesura que avançava, la figura s’anava
desdibuixant i quan vaig ser al menjador ja havia pres la forma de la pantalla
i el braç d’una butaca amb coixí alt.
Aquest fet em va recordar vivament el
del poeta mort, segons explica sir Walter Scott. Un amic seu coneixia un
poeta que havia mort feia poc temps. Un vespre, quan llegia al seu estudi, l’amic
del poeta aixecà els ulls del llibre per un moment i va veure el difunt dret al seu davant. En va
quedar admirat i es va aixecar per comprovar els materials que formaven la imatge.
A mesura que s’hi acostava, veié que un ventall a la paret feia l’efecte del
cap, i unes peces de vestir al penja-roba completaven la il·lusió de persona
que ell interpretà com el poeta difunt. Se’n tornà a la butaca per veure si l’aparició
es refeia, però no va ser així.
Els entesos, conclou sir Walter
Scott, atribueixen aquestes visions momentànies a l’estat del cos potser enfebrat
o bé a una il·lusió del nervi òptic.
Olga Xirinacs - 17 - 1 - 23
11 comentaris:
Tot són experiències que, en el moment que passen, ens semblen tota un història... No sé com hagués reaccionat jo, però trobo que tu has estat molt valenta amb aquest "Li hauria de passar per davant, doncs".
Aferradetes, Olga.
Una experiència extrasensorial, fantasmagòrica, què sé jo... Com sigui, valenta ho ets!
Sempre estaré per a tu, Olga.
Són il·lusions òptiques, que el nostre cervell ens organitza quan troba elements que, poc o molt, li permeten. Però m'ha agradat molt com ho has explicat, com un conte d'intriga i una mica de por. En els dos casos que ens expliques els mecanismes mentals són iguals, encara que en un cas era un mort conegut i en l'altre cas era una desconeguda.
Gràcies per enriquir aquest tipus d'experiències i no deixar-les com una trista anècdota, o com un trist pensament. Jo trobo que si algun cop em passa alguna cosa semblant (essent miop com soc, i per tant hi veig borrós si no em poso les ulleres per casa, aquest fet encara propicia més que el cervell inventi i hi posi coses de collita pròpia) em sento més aviat ximpleta i no se m'ha acudit mai fer-ne una bona història com tu.
Una abraçada, Olga, espero que la desconeguda no et molesti més...
Una vegada, de jove i del llit estant, vaig tenir una visió semblant a la que has tingut. Era de matinada i hi havia una mica de llum. A més el vent bellugava una cortina metàl·lica, d'aquelles d'eixida i em vaig quedar amb la sang glaçada.
M'ha agradat molt com ho has narrat, Olga.
Ahir al TN van mostrar unes imatges del Balcó de Tarragona i vaig pensar en tu.
Una abraçada.
Xavier Pujol
A mi si m'hagués passat una situació similar, segur que m'hauria emportat un bon ensurt. No crec que m'hi hagués acostat ni de broma!
Admiro la teva valentia Olga. Sort que la imatge va desaparèixer...
Potser ser com ve dius una il·lusió del nervi òptic, però la mala estona no te la treu ningú!
Una forta abraçada de part meva.
A l'exposició "Cervells" del CCCB es mostraven unes imatges que semblava que es movien per efecte òptic. Això per una banda, per l'altra hi ha les al·lucinacions que poden arribar per la febre o per l'anestèsia, a més de per malaltia mental.
Devies passar por!
Un tema muy interesante y al parecer solo físico. También se piensa que la física cuántica tiene mucho que aclarar sobre estos asuntos. Pero el físico Richard Feynman ya lo dijo: “Si crees que entiendes la física cuántica es que no has entendido nada”. Al tiempo... de momento me complace enormemente leer.¡Hay tanta buena literatura y poesía nacida de tu pequeño pero inagotable mundo!
Tenim por a l'inexplicable perquè és així: inexplicable.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada