EL TAULELL DE NADAL

 







EL TAULELL DE NADAL

18-12-22

         *             

Els taulells que més recordo són els de fusta color de mel vella de les merceries i botigues de roba. Allà eren exposats i mesurats o comptats un sens fi de tresors que sortien de capses o de grans rotllos de cartró amb metres de seda, cotó, llaneta...

La merceria era delicada, gairebé silenciosa com una capella, on es desgranaven perles, agulles, gafets negres i platejats, com diminuts exèrcits de formigues, entredosos i cintes de seda, delicat brodat suís blanc com l’escuma.

Però hi havia un taulell especial on m’encantava de nena, amb els colzes a la fusta: era el del basar de joguines -encara no xinès-, que venia també figures de fang pel pessebre, suros i brancatge. Cada hivern la família en comprava alguna de nova o substituïa les trencades. M’admirava la blancor de les plomes de les oques; el daurat opac de les corones dels reis, que mai era brillant; les suaus boletes grogues d’un grup d’ànecs; una dona -mai un home- que rentés al riu que la mare feia baixar d’un tub de goma.

D’aquella memòria han subsistit els tres caganers petits de mida però vells en edat. Tres pagesets que fumen i caguen alhora, en un amable conciliàbul que s’eternitza en el temps. No es podien pensar que la situació al  camp fos tan desastrosa com ha arribat a ser. No obstant, algú els ha d’alimentar durant l’any perquè ara, al pessebre, puguin fer les seves feines, però ja sabem que és l’encantament d’aquests dies. Com és un encantament que “El pensador” de Rodin continuï en la seva posició anys i panys i no li surti fum del cap.

Que les vostres festes siguin delicioses, amables i plenes de fantasia.

Olga

=======================================

         Els tres caganers.

        Aquests dies la flor de Pasqua és tota aponcellada a punt de florir. És finíssima com la             seda.

7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Jo també me'n recordo d'aquests taulells de merceria o de botiga de roba. En canvi, del que ens expliques de Nadal, no. A casa també reposàvem cada any les figures del pessebre que es trencaven, però les compràvem a la fira de Santa LLúcia.

Que sigui un Bon Nadal també per a tu, amb la màgia de les teves paraules... una abraçada, Olga.

sa lluna ha dit...

Aquests records tan nostres, són com a melangia escalfadora...


Molt Bones Festes, Olga!
Aferradetes.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Olga, mai no m'oblidaré de l'obra d'art que vares fer, 'Al meu cap una llosa', d'ella vaig enterar-me de lo que era una dona, gràcies a tu he intentat comprendre-les, comprendre-vos, però parlant dels temps de hui, lo que em fa llàstima és que ya quasi ningú no diu 'Bon Nadal' una festa que els que passem dels quaranta i yo ya estic quasi en els seixanta, trobem de lo més entranyable, el nostre Déu, Jesucrist està per a mi sempre en el centre de la festa.
Hui he anat a l'estanc i a la farmàcia i m'he trobat ab dos chicons jóvens que m'han dit en yo dir-los 'Bon Nadal', Bones Festes, com si la festa no fóra la de Nadal.
En fi, els temps van canviant molt ràpidament i ya governa el príncep del món en esta Terra, esperem ab alegria la Revelació, una part d'ella, puix no serà ab grans mascletaes; és la teua carta, el teu escrit.

Un abraç Olga i Bon Nadal per a tu i per a tota la família i amics.


Vicent Adsuara i Rollan

Anònim ha dit...

M'identifico amb el que expliques. Les meves tietes tenien merceria al carrer Jocs Florals de Sants. La merceria Maria Montserrat només la recorda la gent antiga de Sants i també de l'Hospitalet.
No m'estranya que t'hi trobessis bé entre taulells.
I pel que fa a les figures del pessebre també coincidim.
M'ha agradat conèixer els 3 caganers fumadors i la flor de Pasqua. Té llum.
Que tinguis un Bon Nadal, Olga.
(Xavier Pujol)

Salvador Macip ha dit...

El meu caganer també ve de temps pretèrits que s'assemblen als teus. Molt bones festes i bona entrada d'any!

Júlia ha dit...

Tot ha canviat molt, de vegades penso que els infants d'ara del meu barri, quan siguin vells, evocaran amb nostàlgia poètica el basar xinès on hi ha de tot, també joguines barates, si és que ja ha desaparegut, cosa que pot passar ja que tot acaba per desaparèixer o transformar-se.

Una abraçada!!!

espai de contes ha dit...

Cada vegada queden menys merceries com la que descrius, és una llàstima.
M'han fet molta gràcia els tres caganers que fumen, actualment seria una escàndol si es venguessin aquestes figures, dirien que fomenten el consum de tabac.
Que passis unes Bones Festes Olga i que la fantasia i la imaginació no faltin mai a casa teva.
Un munt de petons dolços i una forta abraçada!