CANÇÓ D'HIVERN

 







CANÇÓ D’HIVERN

 

Una cançó petiteta,

! ara dona’m la maneta!,

una cançó que se’n va

amb un colom a volar.

Un pit roig se’t posa  al dit,

té plomes roges al pit

i els ulls de vidre polit:

ens fa saber que l’hivern

ja fa estona que és aquí

però el busquen i no el troben,

¿s’ha amagat al teu jardí?

¿on és la neu del camí?

Dorm el nadó a la cistella

i ens ha portat una estrella

i una cançó petiteta:

! ara vull l’altra maneta !

Olga Xirinacs

21-12-22

12 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Olga, preciós i entranyable poema, m'ha recordat al gafarró que mon pare va curar la pata, posant-li un pal i un fil de palomar.
M'ha emocionat, sempre que veig a un gafarró, una oroneta o un teulaí pense en mon pare i en aquells dies en què ni el meu germà havia naixcut, nos dia els seus gafarrons anys més tart amorosament.

I és que en temps de Nadal l'amor vola per tot arreu.


Vicent Adsuara i Rollan

Anònim ha dit...

Un poema entranyable, com si fos una nadala tradicional.
La "Nadala del pit roig".
Que tinguis un bon Nadal, Olga.
I un 2023 ple d'il·lusions i de salut.
(Xavier Pujol)

Carme Rosanas ha dit...

Moltes gràcies pel teu poema d'hivern, per commemorar que avui comença.
Que sigui un bon hivern, Olga!

I també que passis Bones festes i que l'any 2023 se'ns presenti una mica més amable que el seus antecesors.

Una abraçada.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Bon Nadal Olga. Com el teu poema, aquestes festes ens fan ser a tots una mica infants. Una abraçada.

sa lluna ha dit...

Gràcies per aquest bonic poema!.

Et desitjo uns bons dies, ara i sempre.

Aferradetes, Olga.

espai de contes ha dit...

Una cançó molt dolça com el Nadal !
Que passis unes Bones Festes i que continuis gaudint durant molts anys del plaer d'escriure.
Molts petons de part meva.

Júlia ha dit...

Preciós petit-gran poema, una abraçada i Bon Nadal de nou!

Chiloé ha dit...

Bonica Nadala, Olga, l'hauries de cantar.

Bon Nadal!!!

Helena Bonals ha dit...

Molt divertit, Olga:"ens fa saber que l’hivern/ ja fa estona que és aquí/ però el busquen i no el troben".
Bones festes i bon any nou!!!

M. Roser ha dit...

Aquest pit roig és molt bufó, és un ocell que s'apropa molt a les persones. No sé si aquest any el veurem per aquí l'hivern, deu estar amagat en algun recó esperant que tinguem més cura del planeta; Potser si llegeix aquest preciós poema que li has dedicat, sortirà del seu amagatall, per gaudir-ne com nosaltres...Jo també penso ue seria una bona idea convertir-lo en cançó i apa, tothom a cantar!!!
Bones Festes Olga, amb salud i optimisme.

Olga Xirinacs ha dit...

A Chiloé, que no puc trobar, desitjo un amable nou any 2023 i que els blogs ens facin companyia i ens conservin les amistats.
Olga

Camil.la Pérez Salvà ha dit...

No l'he poguda llegir fins avui, m'ha encantat. Regalima tendresa.
Tenim un pit roig, no sé si cada any és el mateix, al pati, no és gens poruc i ens fa molta companyia.
Guardaré el poema per ensenyar-lo al meu net quan sàpiga parlar.
Gràcies
Bon any!