DIES QUE PASSEN

 







ENTRE ACTES

Us volia retrobar, bons amics bloguers, però el temps s’allargava massa. Vaig deixar en l’últim post una imatge de vaca amb cua ben visible. Ara la vaca ha començat a fer camí  i espero que si algú de vosaltres la troba, la mireu amb afecte i us correspondrà.

             A primers de maig hi va haver la sorprenent i preciosa notícia que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) m’havia atorgat el premi Jaume Fuster. Aquest premi s’atorga a una trajectòria, o sigui, a la vida de qui ha escrit amb dedicació en el camí dels anys. És un premi honorífic, amb l’alt i considerable significat que els companys escriptors han estudiat el teu camí i, després d’una votació, el troben apte per dedicar-li el seu premi.  L’acte de lliurament es farà el 15 de juny a Tarragona, la meva ciutat.

             Aquest mes de maig ha estat ben bé de roses simbòliques, sí, però ple de tota mena de flors  reals i obsequis que els amics m’han portat. En aquest cas, el concepte de poble o ciutat florida es podria aplicar al meu menjador.

La primavera poètica a Tarragona durarà encara gairebé tot el juny i ha estat molt ben dissenyada i aprofitada. La poesia hi té un lloc destacat, com el títol indica. Ahir hi va haver el lliurament dels Premis Ciutat de Tarragona, peça clau vertebradora de la Literatura, però que no inclou poesia. Hi ha hagut diversos premis a concursos escolars i, entremig, com garlandes de flors que ornen carrers i places, rutes poètiques dedicades a diverses causes i persones, entre elles la meva, amb textos que van de la catedral al port, coordinats i llegits per amabilíssims voluntaris.

Aquest escrit sembla un tauló d’anuncis, però l’havia de posar. Dec moltíssim a totes aquelles persones que en el pas dels anys m’han demostrat afecte. He complert, també aquest mes, els 86 anys i per això la presentació del llibre hi coincidia. Me’l presentava la meva psicooncòloga. Ella m’ha fet de cua de vaca, remolcant-me quan  em semblava que no podia continuar el camí. Quantes gràcies em cal donar, en aquesta última etapa de la meva vida...

Sigueu feliços. Els de mar sabeu que un peix també pot remolcar: un dofí, un tauró, una baleneta... ens poden acompanyar a la platja si defallim. N’hi ha exemples. Adéu, amics, fins el proper post.

12 comentaris:

Júlia ha dit...

Contentíssima de veure't per aquí, una abraçada i endavant, mestra!

Calpurni ha dit...

Cal gaudir d'aquests moments tan amables, ben merescuts.
Salut i poesia!

espai de contes ha dit...

Quin mes de maig més esplèndid. Felicitats Olga pel premi Jaume Fuster!
I aquesta fotografia que hi ha en el post tan bonica i plena de flors, és un reflex de la gran quantitat de gent que t'estima.
Quina meravella que es reconegui la teva trajectoria! Em fa molt feliç. Que siguis molt feliç i que vinguin molts més reconeixements.
Petons i un forta abraçada.

Anònim ha dit...

M'afegeixo a les felicitacions, enhorabones i permoltsanys que tant et mereixes.
Com a lector de la "Cua de vaca" m'he assabentat d'anècdotes que t'han passat. He gaudit de la teva prosa, poètica a estones, irònica quan convé i crítica si cal.
El teu mar ha estat còmplice d'una bona estona.
Ja ens informarà quan hagi passat l'acte del 15 de juny.
Segueix escrivint des del teu balcó, des d'on veus un altre balcó que s'aboca a la Mediterrània.

Anònim ha dit...

Sóc Xavier Pujol

sa lluna ha dit...

Gaudeix molt de l'admiració, dels regals, dels premis, de les flors... fins i tot dels anys.

Felicitacions, Olga!.
Aferradetes.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Et trobava a faltar. Molt merescut el premi i molts més que tindrien de donar-te. Una abraçada.

Carme Rosanas ha dit...

Enhorabona pel premi i moltes felicitats pel teu aniversari.
Continues aparellant o empatant anys i llibres, Oi? 86 anys i 86 llibres, em penso.
M'alegro molt que t'omplissin de flors, i de regals. Això sempre ajuda a somriure.
Una abraçada molt forta!

Salvador Macip ha dit...

Moltes felicitats i ben retornada!

M. Roser ha dit...

Moltes felicitats Olga , per aquests 86 anys, plens de poesia. Veig que encara fas realitat alguns somnis.
I també felicitats pel premi a tota una vida envoltada de literatura...
El menjador de casa teva sembla un jardí, va bé que coincideixi l'aniversari amb el mes de maig així mai et faltaran les flors que els amics et regalen i que t'alegren el dia a dia...
Veig que a Tarragona sou molt lletraferits!!!
Bona nit Olga.

Helena Bonals ha dit...

Aquests premis són mitja vida, estic molt contenta per tu, Olga! Ja no recordava que has fet un nou llibre, a veure si m'hi poso.

Olga Xirinacs ha dit...

A aquest Anònim tan entranyable, li he de dir que admiro cada pas que ha sabut donar per les crestes més imponents dels Pirineus. I que el magnífic llibre "Les hores isardes" me n'ha portat de molt bones, d'hores. Gràcies a tu i als companys. Que no s'acabin les caminades vorejant el cel. Una abraçada.