LA RETALLADA DE NADAL
La ciutat, ben delimitada entre el
mar i les químiques, té la catedral com elevació definida marcant el lloc més
alt. Un símbol potent. S’hi està bé, a la ciutat.
És
un vespre de novembre. Els carrers i places ja han perdut el to rosat de la
posta de sol i el mar té dos colors de blau, més fosc a l’horitzó, on les llums
d’algun barco reflecteixen l’estrella
vespertina fluctuant a l’aigua. La gent es veu pàl·lida a la llum dels fanals i
trepitgen fulles seques perquè fa mestral.
*
A
començaments del 2019 i amb motiu d’un virus epidèmic mortal, es va posar de
moda a ajuntaments i centres sanitaris dir que es tindria cura especial de
persones majors de 80 anys que visquessin soles. Quedava molt bé, aquella
empatia.
Som
a finals de novembre del 2021 i entrem en una casa per veure, per exemple, la
vida d’una dona sola de 85 anys. Recordem que són les sis i ja es fa fosc: el
que es diu estar entre dues llums. La dona berena: dues torradetes amb llet a la cuina i es disposa a
tornar a la feina. Quina és, aquesta feina?:
a l’estudi que té al costat de la cuina, sobre una tauleta amb rodes hi
ha una pantalleta que fa llum color mantega. A la tauleta hi ha diversos
retalls setinats de revistes variades i predomina l’Hola, que una veïna li dona
quan l’ha llegit. Revista de monàrquics tronats, toreros, aristòcrates
antidemòcrates, artistes dubtosos i moltes dissenyadores, moltes. La dona
aprofita faldilles vistoses, llargues, i les retalla: seran cortines per
finestres, o fons per algun objecte curiós. A la tauleta hi ha un potet de
pega, un cistellet amb tisores, goma, clips, cúter, pinces, perforador, cel·lo,
desgrapadora i maquineta. Una superfície de fullola per treballar-hi al damunt,
protegida amb paper.
Al
seu costat, en un caixó de plàstic, hi
té un arxivador rudimentari i molt gastat, fet amb cartrons que contenen,
segons el rètol: Flors, Retalls de roba, Parets i cases, Finestres, Nens, Cuina,
Cares i mans, Detalls de Nadal, Especials. A la safata de sota la tauleta de
rodes hi ha capses de sabates amb cartolines retallades blanques, blaves i
negres, mida de sobre americà. Altres capses amb vidrets adhesius de colors;
recipients de plàstic prim que havien
contingut canelons, formatge tallat, etc. ara plenes de retalls molt petits que
es podrien perdre.
La
dona prepara les felicitacions de Nadal. Busca temes que li agradin. Sobretot
cases o pisos que munta amb elements molt diversos sense relació però amb
format d’edificis o cabanes. Per exemple, les teulades d’una finca de
milionaris a Miami faran de sostre d’una
casa de pisos de fantasia. Hi afegeix detalls curiosos, hi dona calidesa o
misteri, talla i retalla detallats minúsculs amb tota paciència i els va donant
forma. Quan cada tema és acabat, l’il·lumina amb els vidrets de color, un aquí,
l’altre allà, fins completar la il·lusió que pretenia. Si l’ha aconseguit o no,
ho diran els receptors de les targetes.
*
Cada
hivern ha fet el mateix des que era nena. Ja llavors els pares li portaven
fulles seques de plàtan de la Rambla perquè hi pintés angelets, i els enviaven
als amics. També des de fa tants anys, escolta, quan treballa, aquella peça,
“White Christmas”, d’Irving Berlin, cantada sempre per Bing Crosby, l’únic que
li sap donar l’entonació precisa i preciosa. Ell, quan escrivia les seves
postals de Nadal, deia, sentia els nens que lliscaven sobre la neu, tot li portava
alegria, i desitjava felicitat i brillantor. Cada any. Immortal.
*
Amb
el temps, tothom va volar de la casa fins que la dona es va quedar sola.
Continua retallant per obsequiar els amics. Els que encara escriuen nadales li
responen i ella n’està confortada perquè algú la recorda. Cada vegada menys,
perquè la vida és molt trista, ben mirat. Ara fa alguna targeta per enviar per
ordinador i hi afegeix lletres: Bon Nadal. Les envia a tothom que la felicita
per correu electrònic. Les fetes a mà, totes diferents, són vora cinquanta.
Quina feinada, mare meva.
**
La
dona porta dues vacunes i té passaport Covid. Li cal la tercera però ella
espera que l’avisin, com han fet les altres dues vegades. Si no l’avisen, és
que la donen per morta. Mai ningú no s’ha interessat per ella mentre dura el
virus, oficialment, s’entén.
“Però, tu et vas creure
de bona fe que era veritat allò que es preocuparien per la gent més gran de
vuitanta anys que viu sola?”, li pregunta una infermera amiga un dia que es
troben a l’hospital. La dona ha d’anar sovint a l’hospital. Té càncer, ara en stand-
by. “Sí, que m’ho vaig creure”, li respon. De moment, la dona s’espera que
l’avisin. “Truca, dona”, li diu algun familiar, que la veu tossuda. “Vull veure
si es recorden de mi”, torna a dir ella, confiada. Mentrestant, retalla i
enganxa, posa sobres i segells i deu ser de les poques que mantenen les
oficines de Correus amb vida.
=====================
15 comentaris:
Unes felicitacions precioses t'han quedat.
D'això se'n diu tenir bona mà i gust. I molta paciència, afegiria jo!.
Haurem de trucar si volem la tercera dosi, no crec que vagin a cercar a ningú, ni de vint, ni de seixanta, ni de vuitanta (ara estan entretinguts amb els nens petits).😔
Bones festes, Olga!
Aferradetes ben fortes.
"Qui s'encanta
es desencanta"
Cantaven els Falsterbo amb la música del "ai adeu cara bonica" i amb una lletra nova que va fer en Pau Riba.
D'ençà que la vaig escoltar intento no encantar-me de res. Però als que som innocents de mena sempre ens tornen a penjar la llufa.
Ens il·lusionem i després ens hem de desil·lusionar.
Per això vaig demanar la tercera dosi abans de que m'avisessin. I ja MW l'han clavada....
M'allargo massa amiga Olga.
Només et volia dir que m'agraden molt els teus vistosos i treballats collages. Els teus poemes, els teus escrits. I diguin el que diguin: Bones Festes de Nadal.
I bon 2022.
Hauras de trucar. Jo vaig tenir la sort de que l'infermera del CAP que té el col·legi al seu càrrec va venir a vacunar els nens de 6é (no sé de què) i es va enracordar de nosaltres i ens va posar en un braç la de la grip i a l'altre la 3a del COVID.
Els polítics enraonen molt i no fan res.
Bones Festes de Nadal. Una abraçada.
JO ja no em crec res ni espero res, aixi, si en alguna ocasió les coses funcionen tens un atac d'emoció.
Una abraçada plena d'admiració malgrat la sovint galdosa realitat.
Quina pila de postals que has fet Olga! Que seria de nosaltres sense les aficions que ens donen pau i alegria i ens fan més amè el pas dels dies.
Respecte a l'administració de vacunes era d'esperar que hi hauria força desgavell..., cosa que ja no ens sorprèn perquè estem acostumats a que tot vagi a batzegades.
Que passis unes Bones Festes! Molts petons i una forta abraçada.
Una abraçada molt forta i bons desitjos per aquestes festes! Que el virus et deixi tranquil·la i que arribi aquesta tercera dosi. Aquest oblit que dius per desgràcia és massa comú en la nostra societat...
Olga, digué-li a aquesta dona de 85 anys que viu sola que mai deixi de retallar per fer aquestes postals de Nadal tant elaborades amb tanta paciència.
Que continuï sent feliç escoltant nadales de Bing Crosby i que nosaltres la continuarem estimant.
Si surt bé propina, que deia Pla. Tu te la mereixes tota!
Quan era petita jo dissenyava les postals de casa, després ho vaig deixar córrer.
Jo també et desitjo bones festes!
Meravellada de la teva fe, de la teva tenacitat, de la teva creativitat; agraïda de ser una receptora de les teves postals-poesia-en-papers-retallats... Jo tinc la fe més prima, respecte de l'atenció mèdica... Si m'he volgut vacunar ho he hagut de fer fent tots els tràmits jo mateixa. No tenen pas cap atenció... Podem pensar que estan sobrecarregats. Però la cura, la humanitat hauria d'estar sempre disponible... Abraçades, amiga.
La vida és molt-molt trista, es cierto, además, el mundo no está en el mejor de sus momentos. "Parece como si el mundo caminase de espaldas/hacia la noche enorme de los acantilados" (lo dijo Blas de Otero). El mundo es confuso, el camino confuso, la vida es confusa, pero una está muy contenta de sus compañeros y compañeras de viaje. Por eso, Olga Xirinacs, Feliz Navidad. Y un beso.
Quantes reflexions es fan per aquestes èpoques! Les teues són molt sinceres i plenes de bondat. Quina feinada amb les targetes! Ets una artista.
Salut i poesia, Olga!
Jo intento demanar la tercera vacuna pel web, a un lloc proper de casa o fàcil d'anar i no me'n surto, de moment. A tots la gent gran del meu voltant: marit, veïns, etc… els han avisat per vacunar-se, a i no. Es veu que em tenen marginada… he, he, he…. Provaré d'aconseguir-ho cada dia. Tot ha funcionat d'una manera bastant aleatòria, diria jo…. Per què un cop t'avisen i un altre no? No en tinc ni idea.
És un plaer que ens ensenyis les teves postals retallades…. És una feina bonica i agraïda. Jo no les he fet mai en paper, quan les enviava en paper eren comprades. Ara sí que les faig jo, amb els meus dibuixos, però virtuals.
Bones festes i que els vaccins arribin abans que el Covid ens atrapi. Una abraçada, Olga.
No et conec, però si que et conec. T'he llegit des de menuda i ara tinc la sort de poder recitar alguns dels teus versos quan explico contes: Marina, Medusa... Tan quedat unes postals precioses i un escrit sincer i colpidor. Jo dec ser de les tradicionals i també faig postals a casa amb les meves filles. M'agrada. Hauré d'aprendre a fer les de fulles de plataner :) De fet, fa dies que penso que m'agradaria poder tornar enrera i cartejar-me com quan era petita.
El Covid ens ha fet molt mal a tots, però els que viviu sols sou uns guerrers. La vida, no crec que sigui trista, sino que s'ha de mirar sempre per tots els costats: hi ha moments de tot. I et puc assegurar que quan els infants escolten els teus versos son feliços. Gràcies per tant Olga i cuida't. Si cal truca,a vegades va més per temes informàtics que no pas que creguin que ja no estàs aquí. Estic segura que molts volen seguir gaudint dels teus textos i la teva sabiesa. I si, també seguir rebent postals de nadal teves. Una forta abraçada!
Olga... dius tant i ho dius tan bé! Sempre he cregut en "la destrucció de l'home per l'home" (ara aquesta frase queda antiga: Potser caldria dir "la destrucció dels homes i les dones, pels homes i les dones". O la destrucció de les persones per les persones)...
m
Tu ja 'entens, també la ironia, si és que l'he aconseguida, que no ho sé.
Una llàstima. Quan era petita pensava que la gent més grgan que jo tindria cura de mi, sempre. Les figures parentals, els familiars més llunyans, mestres, professors, figures educatives en general, governants — ingènuament, em pensava que els que manaven volien el bé de tothom— en fi... ja veus com n'estava, d'equivocada.
Truca, Olga. O, tu que en saps, hi ha tanta gent gran que no en sap i depèn dels altres... entra a vacunacovid.cat i demana hora. I si no te'n surts, el teu fill, que t'ajudi. Però demana't hora. És important, que ens vacunem, sobretot els més granadets!
Les teves postals de Nadal són petites meravelles. I les que no són de Nadal, també. I els teus poemes, i els teus versos, i els teus... TOT!
Bona Nit de Nadal! I Bon Dia de Nadal! Contempla el mar, i pensa que les ones que jo veig, les veuràs tu al cap d'unes hores. O al revés (no tinc ni idea de com va, això, però el mar és nostre!)
Una forta abraçada!
Padrina,
et vaig escriure un correu, d'abans de Nadal devia ser. Hi ha un canvi d'adreça postal, per això te l'enviava. Demà posaré una cosa a Correos per a tu. Espero que t'arribi com cal.
T'enviem petons i abraçades, i el desig de retrobar-nos el 2022.
Montse
Publica un comentari a l'entrada