EL REI CATALÀ I EL REI MORO

 

 

 

 



EL REI CATALÀ I EL REI MORO

                   *

           14 - 10 - 21

                   *

 

Als estimats lectors vull transmetre una vella cançó / joc que em va ensenyar la iaia Lola quan jo era petita.

          Si algú la sap, me n'alegraré. I si no, la deixo aquí perquè algun amable seguidor la faci conèixer o es reculli en algun arxiu, però, sobretot, QUE NO ES PERDI. Ara ja no tenim transmissions familiars, i per molt que l'he cantada, ni els fills ni els nets la recorden, o no la volen recordar.

          Fixeu-vos en cosa curiosa: el rei moro parla castellà, i l'enviat parla primer castellà i després català. Més endavant el moro ja adopta el català, potser per quedar bé amb el rei català  que es casarà amb la filla. Aquí ho teniu, el joc fa una cantarella i l'escric tal com me la van ensenyar, en el llenguatge de l'època (quina època?):

 

- Tres passos n'he fet en terra,

no sé el rei si em dirà res.

Aquí vinc a la conversa,

la conversa del rei moro:

de las tres hijas que tiene,

si me quiere dar la una.

 

- Ni la una ni la otra

no las tengo para dar,

del pan blanco que yo como

ellas también comerán.

 

- Jo me'n vaig molt descontenta

cap al palacio del rei.

 

- Torni, torni, Escudela,

la més maca li daré,

la més maca i la més linda,

la més linda de les tres.

 

- Estarà ben governada,

en cadira d'or sentada,

dormirà als braços del rei.

 

- Adiós perla i clavell."

================

Il·lustració: El passeig dels moriscos (Internet).

12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Costa molt de transmetre a les generacions que venen, les cançons tradicionals. La meva mare ens les va transmetre a nosaltres, però les cantava molt, motles vegades. Nosaltes, o al menys jo, també les he cantat, però segurament no amb prou freqüència ni insistència perquè les recordessin i les retinguessin. Ni fills, ni nets.

Jo en tinc una altra versió. Ja passa que aquestes cançons es fan i esdesfan en moltes vversions diferents. Te la transcric, per si per curiositat t'interessa.

- Tres passos n'he fet en terra,
no sé el rei si em dirà res,
vincde part de la comtessa,
la comtessa del rei moro.
De les tres filles que tens,
me'n voldries donar una?
- Si les tinc o no les tinc,
no les tinc per a donar,
i del pa blanc que jo menjo
elles sempre en menjaran.
- Jo me'n vaig molt descontenta
del palau d'aquest rei moro.
- Torni, torni, escudera,
la més bella li daré.
La Rosina, la més bella,
la més bella del roser.
- Per ara me'n prenc aquesta
per esposa i per muller.
- Li suplico, Escudera
que me la governi bé.
- En serà ben governada
i en cadira d'or sentada,
dormirè en braços del rei.
Adéu perla i clavell.

També l'he trobat amb la cantarella, encara que no és ben igual que les que hem posat tu i jo. Provo de posar-te l'enllaç.a veure si em surt:
El joc del Rei

Una abraçada, Olga


Joan Josep Tamburini ha dit...

El dimarts, en el Kursaal de Manresa, vaig veure una exposició sobre una mestra de principis del S XX, que havia colaborat en la elaboració del Cançoner Popular, anant de poble en poble i fent catar a les velles. Ara, malgrat tots els mitjans que tenim, ens costaria trobar aquestes velles. Una abraçada: Joan Josep

sa lluna ha dit...

La desconeixia, m'imagino per la distància, però m'agrada molt saber que va passar de l'àvia a tu. També en sé unes quantes de la meva, però sembla que es perdran amb mi o, almenys, no les he escoltades mai cantar al meu fill de gran...

Aferradetes, Olga.

Júlia ha dit...

Hi ha moltes cançons tradicionals recollides, la llàstima és que tinguin tan poca difusió, a veure si algun dia gent jove del futur s'hi posa, una abraçada, Olga.

Calpurni ha dit...

Fas bé, Olga, de recordar aquestes cançons. Dissortadament a poc a poc van perdent-se.
Una abraçada.

espai de contes ha dit...

No l'havia escoltada mai aquesta canço tan curiosa! Hi ha cançons que escoltem quan som infants i que ens queden gravades a la ment tota la vida, a vegades passen de generació en generació, però d'altres queden en l'oblid i, moltes vegades, la seva continuitat és una qüestió d'atzar.
Petons Olga!

Helena Bonals ha dit...

Aquesta mescla de castellà i català és ben curiosa. I la cançó també és curiosa!

Anònim ha dit...

open my website
.
ITTELKOM JAKARTA

Teresa Duch ha dit...

Jo no l'havia sentit mai, Olga, però és bonica i no s'hauria de perdre. És força significativa de com ens mouen els interessos. Potser a la gent de Catalunya que es resisteix a parlar en català se li hauria d'oferir alguna cosa que els incentivés. Una filla no, però que tal un centimet per cada vegada que responen en català, dos per quan inicien conversa i cinc, cinc!, per quan fan promoció del català.
Sort que això no és Facebook, ni Twitter, que si no, amb un comentari com aquest se'm mengen viva. I bromes a part, és ben penós el que passa amb la nostra llengua.
Una abraçada per tu!

Chiloé ha dit...

No debería leer tu blog, Olga Xirinacs, porque después de la lectura me queda siempre un no-sé-qué de ternura que anula esa pequeña maldad con la que me protejo en la vida.

M. Roser ha dit...

Jo en sabia una altra versió en castellà, miraré si la trobo, perquè amb aquestes cançons populars, acostuma a haver-hi diferents versions...
Bon diumenge Olga.

tegararlansah ha dit...

Nice article.
Next Visit Our Website