IMMERSIONS










IMMERSIONS

         *

     29-7-21

         *

 

Torno de Caldes de Boí. La vall estreta on, si estires els dos braços, pots tocar el faldar de les muntanyes. Figurat, es clar, però imaginable.

          Fa uns anys que l'establiment ofereix als estadants activitats diverses. Una de les que em fa somriure és la dels "Banys de bosc". Si ja hi som, dins, dels boscos! Fa molts anys que l'observació m'ho ha ensenyat: immersa en exuberant vegetació, respirant vapors de pins humits que el primer sol extreu de les soques; però els "banys" els fan de tarda o vespre. Aspiració verda del vent a les fulles, o de terra molla sota el calçat, amb herbes aromàtiques al pas. Es necessita mestre per a aquestes delicioses immersions?

          Però enguany encara més ens hem trobat amb immersió lingüística en castellà. I tan nostra com vivim la Vall... Els companys ens hem sentit ferits quan no hem pogut parlar en català a casa, amb el personal. Visita mèdica obligada a l'inici: "hábleme en castellano, por favor". El company surt a buscar un intèrpret, i un noi interpreta. Cert personal de l'administració demana el mateix. Al servei de restaurant, igual. Menús exclusivament en castellà, quan ens consta que a Benasc els tenen en les dues llengües.

          A la direcció em parlen de la dificultat o impossibilitat que personal de Catalunya vulgui treballar al lloc, malgrat tenir el sou net, perquè s'inclou manutenció i estada. Fa anys que hi puja una colla de Jaén que, naturalment, poc català aprèn a l'estiu, perquè no els cal, a causa dels catalans que immediatament canviem d'idioma, impossibilitant així l'aprenentatge.

          Mentrestant els amics de la colla intenten ensenyar alguna paraula, un gir, al personal, que ho entoma amb amabilitat i somriure.

          Dibuixo, faig alguns collages, passejo amb el carret amb certa dificultat per les pedres poc cimentades del recinte. Millor a la carretera, talús de flors precioses i la Noguera de Tor acompanyant el pas. Amb el manual, una amiga i jo identifiquem les flors diminutes de les herbes, una preciositat que ella reproduirà en quadre amb algun haikú per acompanyar. Immersió en l'entorn, comprensió botànica, perquè de les muntanyes ja en sabem els noms, però no de les herbes, que Albert Dürer immortalitzà en una embosta de prat.

          Al proper us explicaré el recital de poemes al Balneari.

          Felices vacances, amics bloguers.

                           ============

       1- arbre 

       2 - escabioses   

       3 - font de l'avellaner

       4 - l'avet 

===================================================

  

 

7 comentaris:

Joan Josep Tamburini ha dit...

Me'n alegro de le teva immersió en els boscos. La lingüística crec que ja la tenim perduda. Que consti que jo sóc cordovés. Una abraçada: Joan Josep

Carme Rosanas ha dit...

Quina pena que fa aquest retrocés tan gran en la llengua!

La immersió als boscos, sempre és una sort i una cosa ben bonica i fer fotos i dibuixos també, es gaudeix el doble o el triple.

Bones vacances i bon estiu, Olga. Una abraçada.

Júlia ha dit...

Un abraçada, Olga, malauradament el tema lingüístic és complex i mal resolt i no sempre és culpa dels 'de dalt'.

M. Roser ha dit...

Caram jo també en faria de banys de bosc, dels altres ja no em fan tanta gràcia, amb tants banys de tota mena, et deus haver tret deu anys de sobre...
Quina pena anar de vacances a Catalunya i haver de parlar en castellà...
Quins dibuixos tan bonics, els has fet tu? M'encanten!
Està bé això de repartir les vacances entre el mar i la muntanya. Espero que passis un bon estiu i cuidat molt.
Bona nit, Olga.

sa lluna ha dit...

Els banys de bosc són semblants als banys de lluna, n'hi ha que hi creuen i altres que no. Això sí, crec que no s'hauria de dur ni mestre, ni pagar res per fer-los, en tot cas.

Una col·lecció d'instants preciosos ens mostres avui, gràcies!.

Bones vacances!
Aferradetes, Olga.

Helena Bonals ha dit...

Aquest tronc amb una mena de cor gravat fa de bon submergir-se! Quan vaig a caminar pels voltants de Navarcles a vegades m'abraço al tronc d'algun arbre, diuen que és bo.

espai de contes ha dit...

És molt trist veure el retrocés d'una llengua, cada vegada hi ha menys catalanoparlants a tot Catalunya!
Olga me n'alegro molt que hagin anat tan bé les vacances, veig que tens uns amics fantàstics i molt creatius... com tu!
Referent als banys de bosc, som un país de gent comerciant, de tot en fem negoci!