EL DOL I LA TENDRESA
*
29 - 9 - 20
*
DOL. Com que no he parlat mai amb el president Torra ni tinc pretensions de fer-ho, li expresso aquí el meu sentiment perque ha estat víctima de la injustícia per part de les altes institucions espanyoles. Vergonya.
Deu ser fort, aquest home. Ha exercit fins a la fi su mandat sense focs d'artifici ni terrabastalls. Ha fet la seva feina i ara el sotrac ha de ser ben gros. Ara i fins ara, perquè la confabulació de les forces obscures ja corria de temps. Dia de dol per ell i per tants brots escapçats de la terra estimada. No ens deixen créixer.
=================
TENDRESA. "OLOR DE TIÓ". Dijous a mitja tarda sóc a la Rambla. En passar per davant de quiosc de flors, un dona porta de la mà d'un nen d'uns cinc o sis anys; el nen mira la parada i diu: "aquí fa olor de tió". La mare li respon: "no, que són flors".
Quedo impressionada i em repeteixo la frase: "... olor de tió". Som a finals de setembre i el nen "ha vist i olorat ara" els tions que solen poblar el terra de la Rambla a les parades pels volts de Nadal. Aquest nen és un Proust reencarnat que desa a su cervell la impressió dels tions de la seva curta vida, i els atribueix una olor: la de verd, bosc i plantes.
Els tions fan olor de pins. El nen no n'ha vist, avui, però hi ha la il·lusió, el desig, l'esperança que aviat hi seran. Si la parada fa olor de tió, és que alguna cosa conserva a l'ambient: els colors, el verd. El nen a els ha figurat perquè els porta dins. I jo conservaré sempre aquest nou significat: "olor de tió".
==========================
Tions del Vendrell.
==========================
16 comentaris:
I avui han declarat innocents als bandolers de Bankia amb Rato al cap. No sé com no els hi cau la cara de vergonya.
La percepció d'olors que tens durant la infantesa és admirable, m'adono que, com passa amb d'altres sentits, he anat perdent facultats.
Del tema polític no en dic res que m'altero i no em convé.
Una abraçada, Olga.
He tingut l'oportunitat de parlar un parell de vegades amb el MHP Torra. La primera vegada quan feia molt poc que l'acabaven d'investir president.
La segona vegada a una biblioteca on presentava el seu llibre: "El quadern suís". Crec que és una bona persona, propera i honesta. Ha estat un gran president. Justament per això els jutges venjatius l'han destituït.
Pel que dius de les olors... Aquells que intenten inventar la màquina del temps no cal que insisteixin. Ja existeix, es diu olfacte.
Tan de bo que aquest "olor de tió" siga presagi d'una nova època!
Estimada Olga,
No sé cómo contactar con usted, encontré este blog y aquí le cuento el motivo de mi nota.
Me llamo Javier Pérez. Ejerzo de maestro de primaria en el CEIP Pepe Dámaso de Las Palmas de Gran Canaria. Me gustaría mandarle dos canciones que he hecho con dos de sus poemas "Caballito de mar" y "A la media noche". Al cantar, los chiquillos llegan a la poesía no sé cómo, pero llegan. Al cabo, ellos construyen sus versos, juegan a las rimas o cuentan cosas como "Dos islas se besan en una playa" o "Vivo en un faro lleno de agua".
Si usted lo viera digno, compartiría estas y otras canciones propias, sin ánimo de lucro, con maestros y maestras.
Llevo unos años con este proyecto: la poesía como elemento provocador de experiencias de lectura; y por supuesto, también las compartiría con los amigos de este blog.
Me gustaría comunicarme personalmente con usted. Mi correo es ingeniojavier@hotmail.com
Esperando una respuesta, reciba un cordial saludo del profe Javier.
Quina injustícia han comés inhabilitant el president Torra. No ens deixen ni respirar!
La infància és una etapa molt dolça, plena de records que perduren tota la vida. I les olors també formen part d'aquest records.
Molts petons Olga!
Jo diria que no l'ha sorprés gents la decisió, ja fa temps que estava cantat...
Que tendre el nen, olor de tió , o de catanyes, o de flors, tot és olor de bosc i la imaginació dels infants no s'acaba mai...
Bona nit, Olga.
Jo tinc moltes ganes de llegir El quadern suís, de Quim Torra. Quan va parlar en el judici farsa que li van fer, ja va demostrar la seva categoria. Aparentment de curta volada, ha estat aquest president.
Comparteixo el que dius del President Torra. És una gran injusticia.
Preciós l' escrit del nen que sent olor de tió.
És veritat que les olors ens fan venir molts records.
Una abraçada molt gran.
Hola compañeros de blog, ¿alguno me podría indicar cómo contactar con Olga?
Gracias de antemano.
Totalment d’acord amb tu sobre el president Quim Torra.
I jo també em guardó l'expressió "olor de tió". És magnífica, tendra i somiadora... ara que torno a tenir petits a casa, mantindrem l'olor dectió. Gràcies, Olga!
Javier, te mando un correo.
Saludos!
Padrina,
Fa tant de temps que no som nens, que aquesta olor em retorna a una època en què érem feliços a estones, i vivíem dels somnis dels nens.
Guardaré l'expressió, que és una troballa preciosa.
Una abraçada llarga, llarga..
Olga, feia tant temps que no apareixia pels blogs... m'ha agradat, això de l'olor de tió. Molt! I també m'ha agradat que algú des de les Illes Canàries, t'hagi descobert. Això ho he vist a partir dels comentaris. Aquest profe podrà gaudir de la teva generositat de persona afable i propera, sent tan gran! (no m'estic referint a l'edat, ehhhh?) ;)
Hola, Olga! Torra, com Puigdemont, va ser president per portar-nos a la independència. Tots dos van dir que ho farien. A veure si el problema és que parlem massa! Aquests que ens escapcen els presidents de Catalunya no acostumen a veure-hi més enllà del nas. Si no ho diem i ho fem, quan se n'adonaran ja no hi seran a temps. Ja m'agradaria!
Molt bonica l'anècdota del tió i el petit Proust sense saber-ho!
Una abraçada.
La percepció del món dels infants és tant directa com poètica, oi, Olga? Tu has escrit molt, sobre aquesta època de la vida en què tot fa olor de... ja sigui nou o vell.
Publica un comentari a l'entrada