PRIMAVERA DEL VINT
Julio Antonio va esculpir un
mausoleu. (1 i 2)
La mare, els braços estesos
suplicant i adolorida, mira el cel.
Vetlla el fill de marbre blanc,
un fill de gel. “El meu fill...”, i
ens l’ensenya.
Fa fred de primavera calcigada
pel cavall de la Mort.
Hi ha gel a la flor dels l’ametllers,
a la flor dels cirerers
i a la pell de les llimones.
La primavera del vint
posa el gel als nostres cossos (3)
de cara al cel, abatuts.
No hem tingut aquella mà
que ens havia de cloure les
parpelles (4)
dels nostres ulls tan sorpresos.
Vam caure sense una mare,
ni pare, germans o fills.
Julio Antonio, vas fer uns homes
com els difunts d’aquesta
primavera.
============================
1 - Julio Antonio Mora d’Ebre 1889-
Madrid 1919
2 . Mausoleu Lemonier. Museu d’Art
Modern de Tarragona
3 – Ref. al Palau de gel de Getafe.
4 – Bist du bei mir- J. S. Bach BWV508
==============================
Olga Xirinacs - 2-4-20
11 comentaris:
Julio Antonio va ser un escultor genial, poc conegut i reconegut, més enllà dels seus verals. Preciosa escultura, preciós poema, una abraçada.
Tot i que a Mora li tenen devoció, com ha de ser.
Has fet un poema dolorosament bell.
Molta salut, Olga.
Un poema molt bonic. Une de les coses mé tristes és no poder-se despedir dels que estimes. Quan va morir la meva mare jo era a l'Àfrica. El meu germà no va voler enderrerir l'enterrament. Jo no tenia avió i no vaig poder dir-li el darrer adèu. Una abraçada.
Un poema que reflecteix molt bé el moment en que ens trobem immersos. Ni en els nostres pitjors malsons, ens hauriem imaginat, una catàstrofe que colpejaria el món amb tanta brutalitat. Tinguem esperança en el món de la ciència per trobar una vacuna i, esperem que la humanitat n'aprengui alguna cosa de tot el que està passant. Un petó molt gran Olga!
Un poema potent, transmet molt bé el dolor pel tempsque ens ha tocat viure.
Gràcies, Olga, per la bellesa en paraules. Una abraçada.
El gel a la flor dels ametllers dels cirerers i a la pell de les llimones, fa de protecció perquè després aquests fruits siguin més saborosos...
Salut per tothom i quan vingui l'hora d'anar a dormir, et diré amb el pensament: Bona nit, Olga.
Un poema colpidor i bellíssim, Olga. No deixa indiferent. Has sabut posar veu al dolor de tantes i tantes persones que no es poden acomiadar ni ser acomiadades... Tinguem confiança en la ciència i en els científics que s'hi estan deixant la pell, que aviat puguin deslliurar-nos d'aquest malson.
Una abraçada tendra, poeta.
"Vam caure sense una mare,/ ni pare, germans o fills": és duríssim això.
Els teus escrits sempre són un aprenentatge tant emocional com de continguts. Cuida't molt.
Bell poema, i tan descriptiu del moment que vivim... Abraçades, amiga
Publica un comentari a l'entrada