Falten pocs dies
per Nadal. Els que hem pujat en famílies de tradició afectiva fem pessebre,
arbre i incorporem petites curiositats que els temps porten. Ens agrada sentir
l’olor del verd que ens ofereix el bosc per uns dies. Celebració. Representació.
Arrelament. Tendresa personal per un infant que no sabem si va néixer rebel o
s’hi va tornar.
Immersos en fets polítics greus,
sentim empatia pels que sofreixen. Hi ha gent que vol ignorar que Jesús era un
rebel desobedient a les autoritats religioses i polítiques. No interessa,
perquè la veritat no ha interessat mai. Malgrat el nostre arrelament cristià a
Europa, Amèrica i les Rússies. Dic cristians, no pas catòlics.
Va néixer de família humil, però als
nostres temples majors la celebració per a l’infant serà de magnificència
barroca, així han evolucionat les coses. Avui hem sabut resolucions polítiques
importants. Ens afecten, influeixen també en la salut. Contrastos massa
evidents, que poden generar tristesa en força casos.
Els psicòlegs recomanen per als
fràgils tenir a mà, almenys algun recurs de seguretat. Busco i no el sé trobar.
Però veig la safata de les nadales que rebo: algú m’estima, algú pensa en mi
almenys un cop l’any. Jo que faig felicitacions a mà, escolto el Bing Crosby de
sempre: “I dreaming of a withe
Christmas...”. Ell pensa en la seva infantesa quan escriu les nadales. Jo
també, tants anys de fer-ne. Una vida enviant afectes. Rebent-ne. Fràgil, però
em fa sentir una mica més segura.
MOLT BONES FESTES A TOTHOM
=======
