EN COMPANYIA DE
MUSSOLS
*
3-11-19
*
Massa dies sense
llegir-vos ni escriure, estimats blogaires. Un dels estats de vida és aquell
que et fa notar la lentitud i tristor de segons quines hores, i la rapidesa que
arriben i marxen els mesos. Una bona paradoxa. És la meva, ara. La soledat, la
malaltia, els dies de festa buits.
Sort que els mussols m’ajuden. Van
arribant a la meva taula i conversem. Aquests, tots de la mateixa colla, són
mussols comuns, i potser algun banyut, si té la banya més alta. Però ens avenim
molt.
Són ocells savis, això ho sap tothom.
Surten de nit, que és quan el bosc deixa anar més misteris. M’expliquen històries
que a vegades em fan riure. Ja em convé, perquè l’ambient fa plorar. Altres
vegades es tiren en picat contra la gent que fa feixos, dient que són feixistes,
i tenen raó, perquè de feix ve la paraula. Però és pobra gent que recull
branques per al foc i que pren un ensurt en veure aquell desplegament d’ales i
urpes. Ara m’aconsellen quin partit cal votar perquè no tallin més arbres i els
deixin sense boscos per viure.
Seran amb mi fins per Nadal. M’acompanyaran
a la presentació del meu llibres de poemes “NATURA”, els ha agradat, el títol,
perquè parla molt de muntanya. La fem el dia 25 d’aquest mes de les ànimes que és
novembre, on els esperits ens envolten demanant llum i record. L’edita un noi molt
eixerit que es diu Eduard Boada, de l’editorial Ganzell.
La gent em sol preguntar: “¿Encara
escrius?”. Aquest “encara” m’entristeix una mica. Vol dir moltes coses. ¿Sabeu
quants llibres m’han publicat? Aquest “NATURA” fa el 81. Comptats per la
periodista Carina Filella, que em porta el registre. I abans de sant Jordi
sortirà el 82, “EL REC” (Cossetània), un llibre de narrativa que recorda els
meus 25 estius llargs a Rubí. Ja en parlaré. I si “encara” sóc viva, penso
presentar-lo també a Rubí, on tinc família i bons amics. “Encara”.
Rebeu un suau refrec d’ala dels meus
mussols.
========================================================================
12 comentaris:
Ja ens diràs on són les presentacions. M'agradaria venir per poc que pugui. L'una i l'altra. Soc a prop de Rubí.
Els mussols sempre són savis, i trobo que t'acompanyen molt bé.
Entenc molt bé que aquest "encara" escrius t'entristeixi. Una escriptora com tu no pot deixar d'escriure mai. És imposible. Una abraçada, Olga!
Justament quan em preguntava si et passava alguna cosa, he vist la teva publicació. Em passa molts cops. Pensó en algú del que fa temps que no sé res, i al poc temps rebo noticies seves. Veritablement els dies no són per fer volar campanes, però ens en sortirem. Espero els teus llibres en candeletes. Una abraçada.
Amb moltes ganes de llegir-los, una abraçada!!! Preciosos mussols, ocells savis, lligats a Minerva-Atenea, una dama mítica amb prestigi reconegut.
L'enhorabona, per la feina feta, 82 llibres pel cap baix. Perquè cal també tenir en compte les moltes extensions d'aquesta activitat intensa viscuda com tu has fet.
Dia 25: anotat.
Necessitem la saviesa dels mussols. I per descomptat la teva, Olga.
Enhorabona pels dos nous llibres, "Natura i el Rec", 82 llibres publicats són molts, pots estar molt orgullosa.
No deixis mai d'escriure si aquesta passió omple la teva vida.
Una abraçada molt forta!
M'agraden els teus mussols, Olga, perquè et fan companyia i expliquen moltes coses, no només a tu. No et deixis arrossegar pels tòpics; és veritat que l'encara vol dir moltes coses, però probablement qui t'ho diu no hi repara. I de sola, res, dona. Passes per la comunitat bloguera el diumenge a la tarda i veuràs que estàs ben acompanyada. Prenc nota del 25, que tot i que m'ho vas comentar quan ens vam veure, no ho sabia exacte. Ja miraré a Lletres Tarragona on ho fas. I felicitats! Una abraçada!
Hola Olga,
Malgrat les teves tristeses i solituds, encara tens ànims per escriure, això vol dir que ets una persona positiva i sensible...A més, t'envoltes de mussols que tenen fama de savis i segur que et donen un cop d'ala! Amb tantes plomes et poden ajudar a escriure!
No facis cas del què diu la gent, ja que potser ells no es veuen en cor de fer segons quines coes i els deus fer una mica d'envegeta!
Felicitats pels dos llibres.
Bona nit, Olga.
Els mussols són bona companyia, ja que ens ajuden a observar i a estudiar; tanmateix, cerc que a més de mussols tens persones ben a prop.
ENHORABONA OLGA!!!!
Amb moltes ganes de veure els teus nous llibres publicats per a poder-los llegir.
Rep una forta abraçada des del Pirineu.
M'he arrossegat amb l'escombra fins al món blogaire. Fa molt temps que no en tinc prou cura i el teu és el primer on he fet cap.
Els mussols m'escauen, com a bona bruixa!
Olga, felicitats per aquests dos nous llibres!
Segurament, qui et diu "encara", no t'acaba de conèixer en tota la teva esplendor, que és molta. O sí, però se n'ha oblidat una mica.
Molts admirem la teva activitat literària, al mateix temps que l'envegem una miqueta!
Una abraçada des d'un altre "racó" del mar!
Aquests mussols són molt bonics!
No és "encara" sinó "per descomptat". Jo també vull llegir els teus dos nous llibres!
Publica un comentari a l'entrada