LA RÀDIO I ELS
FUSELLS
*
18-2-19
*
Dia Mundial de
la Ràdio. Josep Sunyer, de Tarragona Ràdio, em ve a fer una entrevista. ¿La
ràdio en la meva vida? Li responc en dues reflexions: una d’elogi i agraïment per
l’atenció que sempre han tingut les diverses emissores fent-se eco quan he
rebut premis o he presentat obres.
L’altra la vull aprofundir ara. Sóc
del 36. La duríssima postguerra la vaig saber bastant després. I ara la conec més
a mesura que els documents confiscats van sortint a la llum, i encara no hi són
pas tots. A les cases es callava i els franquistes manaven callar.
A casa s’escoltava “El disco
solicitado”, futbol i òperes. Del “Disco solicitado· en sabíem les cançons, per
repetició. “Madrecita del alma querida”, “La casita de papel”, “Tengo una vaca
lechera”, “Cerezo rosa”. Manolo Caracol, Irma Vila, Concha Piquer, Jorge
Negrete, Jorge Sepúlveda...
Mentre escoltàvem la ràdio en la
calma de la casa, al país afusellaven gent. 100.000 persones més 140.000
desapareguts. 30.000 bebès sostrets entre 1939 i 1944. Morts a les tàpies dels
cementiris, morts a les cunetes, “Silencio en la noche...”
És ara, que dono profunditat als
fets. Els grans de casa bé ho devien saber, però callaven, això que el meu pare
havia lluitat al front, a la batalla de Segre, tan cruenta com la de l’Ebre. Més
endavant, la meva sogra, una bona dona, anava dient amb posat compungit: “sols
no vingui una guerra...”
L’entrevista m’ha fet adonar que els
meus records de nena gravitaven sobre el dolor extrem que encara no ha acabat.
No ho podré deslligar mai.
***
Fonts: Hugh Thomas, historiador.
Anthony Beevor “
Ricard Vinyes "
Euskonews
11 comentaris:
Fas bé d'explicar les teves vivències, Olga. Per doloroses que siguin. Van ser uns temps terribles els de la postguerra. Quantes víctimes!
Espanta veure com actualment alcen la veu els hereus del franquisme.
El meu pare va ser director de la fàbrica Asland a la Pobla de Lillet durant la guerra. Desprès el van traslladar (desterrar?) a Córdova, on jo vaig néixer. Mai volia parlar de política. Sí recordo, que escoltava radio Pirenaica. Vaig néixer el 48. Quan vaig tenir us de raó, ja no hi havia l'estraperlo. Una abraçada.
Tristes vivències les de la postguerra, Olga! Sempre ens cal donar algun canal de sortida als records i a les tristeses!
Joan Iosep, ostres, quins records! El meu pare també escoltava la ràdio Pirenaica. A la canalla ens semblava pesadíssima, però ell cada dia una estona. Encara recordo, com ho deien: "Aquí radio Pirenaica, la única emisora española sin censura de Franco."
Que tristes les guerres i que trista la manca de llibertats.
La ràdio, malgrat que amb l'aterratge de la tele popular li van cantar les absoltes, continua tenint el seu públic i 'acompanya'. Sovint penso en les moltes coses que passaven mentre vivies sense adonar-te'n, per a tot cal perspectiva i informacions contrastades.
La veritat és que en aquella època no n'érem conscients de tanta desgràcia i la radio era una de les poques distraccions que teníem, recordo molt bé totes aquestes cançons que esmentes i els programes com "España para los españoles", però també alguns de més infantils, com Matilde, Perico y Periquín...De més grandeta recordo que escoltàvem Radio Pirenaica amb un aparell que va fer el meu germà, que feia un curs per correspondència...Uns temps molt durs.
Bona nit, Olga.
El meu pare va néixer el 39, en una família de set germans. Algunes vegades en havia explicat la gana que varen passar. Fins i tot havien menjat sopa de farro. Els més grans havien d'anar a treballar amb deu o onze anys de masovers per ajudar a casa econòmicament. Va tenir una infància molt dura. Ens ho explicava per tal que valoréssim les comoditats de la nostra infància.
I eixe "dolor extrem", pel que sembla, tardarà a anar-se. Totes les guerres són maldites com va dir el poeta.
Salut i poesia, Olga!
Jo sóc del 1956, però encara recordo com el pare buscava la Pirenaica, sempre plena d'interferències, xiulets i gairebé inaudible; els renecs d'ell, les amenaces del que em faria si explicava a l'escola que escoltàvem allò... Jo no sabia de què anava, no m'assabentava de res, estava espantada... I tot perquè a casa, com en tantes d'altres, ningú s'atrevia a parlar de política... Quins records, Olga...!
A mi em sorprèn que faci tan poc temps...
La ràdio pot ser testimoni dels temps que es viuen, sempre que no estigui segrestada pel poder omníbor que patim.
Hello Everybody,
My name is Mrs Sharon Sim. I live in Singapore and i am a happy woman today? and i told my self that any lender that rescue my family from our poor situation, i will refer any person that is looking for loan to him, he gave me happiness to me and my family, i was in need of a loan of $250,000.00 to start my life all over as i am a single mother with 3 kids I met this honest and GOD fearing man loan lender that help me with a loan of $250,000.00 SG. Dollar, he is a GOD fearing man, if you are in need of loan and you will pay back the loan please contact him tell him that is Mrs Sharon, that refer you to him. contact Dr Purva Pius, call/whats-App Contact Number +918929509036 via email:(urgentloan22@gmail.com) Thank you.
Publica un comentari a l'entrada