MERCÈ CANTA AMB
ELS ÀNGELS
Mercè estimada,
tu i jo hem
cantat moltes cançons
perquè ets bona
mestra, i fidel,
i somrius a la
vida, vella o nova.
Ara els àngels
cantaran amb tu
i seran bons
deixebles, ja ho veuràs.
Jo també les
vull aprendre,
les cançons noves
que et diran,
i et demano que
m’esperis,
que pujaré aviat
i et voldré veure,
i juntes en la
bellesa infinita,
tornarem a
cantar.
*
Olga Xirinacs
2-8-18
*
Ha mort una bona
amiga: Mercè Boleda, Carmelita Vedruna. Va morir ahir a la tarda. El primer
pensament quan mor algú estimat i el plorem és: ja no ens podrem dir això, allò,
compartir la vida que passa. No, ja no podrem. Mai més. Aquest any faria els 90
i la seva lucidesa era admirable. Bona consellera, a més.
Ella era professora de música,
tocava el piano amb virtuosisme i tenia una bella veu. Havíem cantat algunes
peces, ella i jo. La música ens compassava les paraules.
Aquesta tarda, al funeral, li diré
el poema que li vaig portar pocs dies abans de morir, en el comiat. Em diuen
que encara el llegia a les germanes. El llegiré a l’església. Serà l’última
conversa.
*
10 comentaris:
És el millor poema que podia tenir en uns moments així.
Em sap greu, padrina. Llegir poemes en moments així va bé a tothom.
Molts petons. T'estimo.
Ahir, una germana Vedruna de Manresa, la Maria Trullols, hem va comunicar aquesta mort. No sabia de la vostra amistat. Darrerament vaig reben noticies de defuncions. El pare de dos professors del cole, el pare Tresserra a Berga amb 101 anys... Ens sap greu anar perdent amics, però ens queda l'esperança de que no se'n van del tot i de que un dia ens reunirem. Una abraçada.
Al cel ara hi ha una estrella més, tu en veuràs la seva llum personal en el teu cor. Abraçades
Tot ho portem escrit a la cara,
és bo veure a la fotografia el vostre somriure a la vida
Vol dir moltes coses
.
Doncs serà un àngel més que podrà ensenyar-los moltes cançons. El teu poema és preciós. Ens sembla que també sigui amiga nostra. Gràcies per la sensibilitat i la bellesa i la poesia. Em sap greu una altra pèrdua, estimada Olga! Una abraçada.
Em sap molt de greu que la teva amiga hagi deixat aquest món, segur que l'ha canviat per un altre molt més bonic, on podrà cantar amb els àngels com dius tu i potser avui mirarà les llàgrimes de Sant Llorenç asseguda en una estrella...
Preciós el poema i segur que el seu comiat, serà entranyable!
Bona nit, Olga.
Olga, quant de temps! Sento la mort de la teva amiga. Conec bastant les germanes Vedrunes, de quan treballava i diria que la coneixia. Crec que la Mercè estarà contenta amb el poema que li has dedicat.
Una abraçada!
Un poema molt emotiu per una bona amiga. Una forta abraçada de part meva!
Olga, l'amistat que sents envers la Mercè, l'acompanyarà en el camí envers la música infinita.
Publica un comentari a l'entrada