MALALTES D’AMOR
*
5-5-18
*
Primer va ser
Sulamita, la dona decidida, forta, enamorada, la que expressava els seus sentiments,
l’única, diuen els estudiosos, entre les altres dones de la Bíblia. La dona
estava sotmesa a l’home, gairebé era invisible, dona només reproductora.
Sulamita no: ella decideix, va i ve i conta els seus amors amb tota llibertat.
Hi ha un moment que invoca les seves
donzelles per demanar: “Retorneu-me amb panses, sosteniu-me amb pomes: estic
malalta d’amor. Té l’esquerra sota el meu cap i amb la dreta m’abraça.” Durant
una absència de l’estimat les convoca de nou: “Jo us conjuro, filles de
Jerusalem, si trobeu el meu estimat, ¿què li contareu? Digueu-li que estic
malalta d’amor”.
Prenc la il·lustració d’un bell
llibre del 1934 que hi ha a casa i que es diu “Estampas Bíblicas”, molt
consultat per mi en la infantesa, per les seves precioses làmines amb terribles
batalles, serps, diluvi, foc, sacrificis... Aquest gravat és de L. Obermann.
*
Una altra malalta d’amor és la que
figura a la preciosa pintura de Jan Steen (Leiden 1626-1679), un dels meus
admirats holandesos del XVII. Un metge amatent pren el pols a la noia que,
asseguda, reposa el cap en un coixí flonjo. L’enamorada fa un posat tristoi, va
ricament vestida amb seda i vellut i disposa d’una cambra ampla i còmoda. El
metge li donarà algun consell, potser una estona de conversa, però sap que el
mal no té remei. Aquí no sabem si l’estimat és lluny, potser en algun viatge
comercial mar enllà, però sí que observem que la pena és llarga.
Tant si l’enamorat és present com si
no, comprovem que qui estima, més que qui és estimat, sovint pateix mal d’amor.
*
12 comentaris:
De fet, hi ha morts a causa de l'amor, o del desamor, tot i que avui en farien diagnòstics més 'especialitzats'.
Precioses imatges, totes dues.
Bon cap de setmana, una abraçada!!!
Qui no s'ha posat alguna vegada malalta d'amor? També els homes hem patit alguna volta aquesta malura.
Per sort, sovint té remei. Una carícia, un petó o fins i tot un bell record de la persona estimada ens pot guarir.
Un record molt bonic per les malaltes (i malalts) d'amor. Tothom s'hi pot trobar en un moment o altre.
Aquesta és una malaltia de l'ànima i per guarir-se necessita de tot l'amor de l'estimat/da, que es manifesti amb molta tendresa! La segona foto m'encanta. Ella fa aquest posat de decandida...
Bona nit, Olga.
Avui es banalitza l'amor i a qualsevol cosa se li diu amor. Crec que les dones sou molt més profundes en l'amor. Els homes confonem fàcilment l'amor amb l'atracció. Una abraçada.
dolça malaltia la d'estar malalt o malalta d'amor ....ara preval la cançó de l¡odi que no ho és, l'amor hauria de sortir victoriós sempre!
A mi m'agrada el que diu sobre qui estima Thomas Mann inspirant-se en Plutarc a La mort a venècia. No ho dic per no fer spoiler. També m'agrada el que diu a Tonio Kröger, que el fet que t'estimin només afecta la teva vanitat.
Sembla que està científicament comprovat que, en l'enamorament intens, el nostre cos respon amb uns símptomes molt semblants a la depressió. I aquesta darrera sí que mata, i tant! Així doncs, els mals d'amor són força més verídics del que potser alguns volen pensar...
M'has fet pensar si Maria Magdalena estaria malalta d'amor...
Aquest any tornem a fer una crida per felicitar l'aniversari a l'escriptora des de les xarxes socials, per si us hi voleu afegir:
http://lapanxadelbou.blogspot.com.es/2018/05/aniversari-de-lescriptora-olga-xirinacs.html
Aprofito per felicitar-te l'aniversari. Per molts anys, Olga!
El meu llibre La crisàlide tenia com a primer títol, que vaig desestimar, Morir d'amor.
Puc donar testimoni del mal d'amor, per poc no hi deixo la pell.
Publica un comentari a l'entrada