JA TORNEN...
*
8-3-18
*
Aquest matí del
8 de març he anat a Joan XXIII. El personal era a la plaça d’entrada amb
pancartes, banderes, xiulets i consignes. M’hi he afegit, acompanyada de
Nieves, una infermera navarresa, dona de caràcter, de somriure i decisió. He
fet un bocí de vaga, com qui fa el camí de sant Jaume per etapes. No em puc fer
moltes, perquè he recaigut, segons l’informe oncològic. Sorpresa. Indecisions.
Nou tractament. Ara serem soles a casa, la malaltia i jo, tot el pis per a
nosaltres dues. Però així, avui, abraçada als amics, semblava festa.
Quan arribo a casa, trobo una
sorpresa emocionant que m’ha omplert de llum, per no dir d’alegria, dins de les
circumstàncies: una carta de Jordi Cuixart, que reprodueixo:
“Estimadíssima Olga Xirinacs.
Les meves germanes, Esther i Neus
m’han fet arribar el teu poema “Els fills de casa” que et vull agrair
enormement.
Tornarem a casa més d’hora que tard
amb el cor noble i sense ni un bri d’odi o de rancúnia i també serà gràcies a
la vostra ferma lluita per la pau, l’amor, la justícia i la llibertat,
Amb tota la tendresa,
Jordi Cuixart
Soto del Real, 24 de febrer 2018
===========================================================
Avui, quan he obert la finestra a
primera hora, una formació d’aus en migració seguia la línia marítima cap al
nord: tornaven a casa.
¡Tornaran a casa! I tots nosaltres
recomençarem, continuarem el llarg viatge com fan les aus, decidides i
valentes, ¡lliures!
*
Carta autògrafa de Jordi Cuixart.
Fotografia d’O.X.
18 comentaris:
Una abraçada ben forta, Olga. Alguns marxaràn i ells tornaràn.
Força.
Segur que tornaran, no pot ser d'altra manera. Molta força per continuar lluitant!
Ja veus, li ha arribat el teu poema, que ha arribat a tanta gent, una abraçada, endavant!!!
Doncs vinga, Olga, fes-te teu allò de "esmolem ben bé les eines" i novament a lluitar! Amb coratge i tossuderia, amb la complicitat de l'equip mèdic i amb l'escalf de tots els qui t'estimem!
Quin regal i quin honor, la carta del Jordi! Ànims a tots dos, que heu de poder fer-vos una bona abraçada esperem que ben aviat!
Com les aus que tornen buscant el caliu d'un niu, tornaran els els nois de casa, que ja fa temps que la família els troba a faltar...Tan de bo coincideixin amb les orenetes.
Bona nit, Olga i molts ànims.
Ànims, Olga. Ells tornaran. I no deixis de lluitar. Una abraçada molt forta.
Tornaran, tornaran sens subte.
Força i ànims per a tu en la lluita.
Una abraçada, Olga, i molts ànims!
Cada dia posem un granet de sorra en la lluita per l'alliberament dels nostres presos polítics tan injustament allunyats de casa.
El teu granet de sorra, en forma de poema, Olga ha tingut un ressò molt important. A banda de que el vàrem llegir al blog, jo també el vaig rebre per wadsap.
Seguim. No ens aturarem fins l'alliberament dels Jordis, en Quim i l'Oriol. I per a que no segueixin entrant a la presó cantants de rap, o de l'estil que sigui, pel sol fet que les seves lletres són transgressores.
Estimada Olga, el teu poema també ha omplert de llum i alegria al Jordi i als altres presos polítics.
Rep tota l’ energia positiva del món perquè continuïs plantant cara a la malaltia i també una abraçada ben forta.
Quines ganes que tornin...
Olga, una abraçada i molta energia per a seguir plantant cara a la malaltia!
Olga, m'ha emocionat el teu post, la carta d'en Jordi Cuixart, tan afectuosa, la foto dels ocells que tornen i les teves paraules.
No hem de perdre l'esperança, encara que sembli difícil. Tot es contrueix pas a pas, gra de sorra més gra de sorra, gota a gota.
Molts ànims i molta llum i energia.
Tots tenim tantes ganes que tornin. Una carta preciosa, la d'en Jordi Cuixart, on es mostren els valors d'una excel·lent persona. Cuida't molt, i molta força per continuar el camí.
l'amor i la tendresa de la carta ....els volem lliures i a tu et volen refeta i combativa contra la malaltia ....espero i desitjo que la vencis
Jo, a través de Jordi Dorca, també li he enviat dos poemes meus a Jordi Cuixart, però em sembla que no li han arribat.
Igual que l'altra vegada, te n'has de sortir!
Segur que tornaran, Olga. Cuida't molt, bonica. Unirem mans i pensaments per tu.
'i sense ni un bri d'odi o de rancúnia'
aquesta és la lliçó
ànims en la teva lluita particular, dona forta
quina imatge més bonica i oportuna avui, les aus volant cap a casa
perquè, com a casa, enlloc, oi?
.
Sí que és emocionant, estimada Olga, aquesta carta de Jordi Cuixart.
Observo que la presó no fa el mateix efecte a tothom. Vull dir que a alguns els fa encara més grans. Una impressió, que potser només és meva: aquests que es fan més grans tenen unes dones fortes i intel·ligents. Saber-les així, sentir-les així, alguna cosa hi fa...
Publica un comentari a l'entrada