DESEMBRE


DESEMBRE
*
4-12-17
*
Avui és santa Bàrbara, quan a casa – Delegació de Unión Española de Explosivos- fèiem una festada amb amics del gremi, xampany, cants a taula... I a la família no eren pas creients, però la vida ja porta aquestes contradiccions i la mort dels anys joves.
No podem tornar enrere.
Ahir, al claustre, havien podat els rosers; de les roses sols en quedava algun pètal.
El fred i la tristor m’envoltaven com un halo gèlid.
Un pètal surava a l’estanyol petit. No era cap arca de Noè. Contemplació efímera de petites belleses.
Aquest ara és el camí. I les arrels i són. Amb l’esperança.

*

14 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Coses efímeres, coses eternes. És el present que fa etern l'efímer... Abraçades

xavier pujol ha dit...

Pètals que suren a l'aigua. En deixen l'essència.

Carme Rosanas ha dit...

El pètal imles arrels quina combinació més bonica i filosòfica... m'encanta, Olga!

... i escaig ha dit...

esperança radical, sempre, però avui sobretot

Joan Josep Tamburini ha dit...

L'esperança és la virtud de l'Advent...A l'hivern tot sembla mort; però sabem que desprès hi ha la primavera. Una abraçada.

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Si hi ha arrells, floriran. Un altra dia, pètals surant a l'aigua.

Júlia ha dit...

Les arrels, com les llavors amagades, són l'esperança. La llum també reviurà.

M. Roser ha dit...

També hi ha roses que floreixen a l'hivern...Un petal en un estany, una petita bellesa per observar mentre ens envolta el silenci del claustre!
Bona nit, Olga.

Helena Bonals ha dit...

Aquest pètal seria com el pas de puça. Que jo sempre estic esperant en aquesta època de l'any.

novesflors ha dit...

La contemplació efimera de les petites belleses és un petit (i impagable) plaer, encara que no ho semble.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Aquesta entrada reflecteix el valor incommensurable de les petites coses, que són les que al cap i a la fi ens ajuden a vire.

Montse ha dit...

Gràcies per ser-hi, Olga. Avui em posaré al dia al teu blog. La meva ment està molt bloquejada. Les circumstàncies actuals fan que sigui així. Malgrat tot, cal continuar, i cal que neixin flors a cada instant, com tots sabem...

Maria Dolors Giral ha dit...

La gràcia d'un pètal en un estany és que perfuma l'aigua i en contrasta els colors. Com totes les petites coses una petita felicitat s'expandeix i ens abraça.