DIES DURS
*
14-11-17
*
Dies durs de novembre,
d’espines i
amenaces,
de presons, d’ignomínia,
d’odis i de
venjances.
Encara trobo
roses
als jardins
estimats,
que us ofereixo,
amics,
mentre anem
esperant
una llum
victoriosa.
*
Olga Xirinacs
18 comentaris:
Un poema molt bonic.
Gràcies per les roses, Olga.
M'ha vingut al cap aquell títol de M. de Pedrolo "Si són roses floriran"
Les teves hi són sense cap dubte. Les col·lectives, encara està per veure. Si són roses floriran... crec que hem plantat bones llavors.
Preciós poema
Gràcies per les roses, Olga. Llevarem les espines i gaudirem de la seua flaire.
Salut i poesia!
La bellesa de les roses amb espines: són la defensa de la seva bellesa.
Les roses amb espines són les més oloroses, les més autèntiques. I ja sabem que punxen, cal olorar-les sense collir-les, com les teues, duren més i ens acompanyen millor amb la seua aroma.
Amb les teves roses, Olga, els temps difícils ho són menys; amb elles els amoroseixes. I amb els versos també.
Gràcies, poeta!
Acceptem que a les tiges de les roses hi hagi espines. El que no volem són els filferros espinosos de les presons.
Un poema mentre esperem Olga. Gràcies per la teva poesia, és necessària.
i allò d'una rosa és una rosa és una rosa...
Fa falta llum que ens il·lumini i no ens enlluerni.
És la vida. Les roses tenen espines. Si pensem que podem aconseguir les coses sense dificultats, sense passar moments difícils, estem equivocats.
Són dies plens d'espines...però les roses també són aquí.
Tard o d'hora l'oli sempre sura per sobre l'aigua, igual com la veritat destaca per damunt de la ignomínia.
Gràcies pel regal, Olga...Malgrat tot, sempre floriran les roses!!!
Du el poeta cubà José Angel Buesa:
No pienses que la rosas
se afean con espina,
piensa que las espinas
se embellecen con rosas!
Bon nit, Olga
Una reflexió, treta fa 20 anys de no sé quin llibre d'autoajuda, que em vaig apuntar i que intento recordar quan les coses es tornen massa negatives: "Podria queixar-me de que els rosals tenen espines o agrair que alguns arbustos espinosos tinguin roses".
Una forta abraçada, Olga.
Jacqueline
Mai la tardor havia estat tan dura, oi Olga? Sort d'algunes roses esporàdiques que ens recorden que la primavera tornarà.
Has anat a Vallbona i no me n'has dit res??? Dona, que jo ho sé tot sobre Vallbona!
Aquesta foto tan bonica, de la rosa groga,avui m'ha inspirat a dibuixar-la a una pedra que he trobat a la platja.
Deia la Rosa Cabré a la carrera que la vida és una roca de duresa envoltada de vels de felicitat, com aquesta rosa groga.
Té raó, la Jacqueline... alguns arbustos espinosos tenen roses!
Publica un comentari a l'entrada