EL PRIMER SOL DE LA REPÚBLICA

EL PRIMER SOL DE LA REPÚBLICA
*
28-10-17
*
Aquí el teniu. Aquí la tenim. Sol o núvol, els carrers i les places prenen un aire diferent, nou, perquè també els nostres ulls es desperten a una realitat nova.
            “Un nou cel i una nova terra”, diu Joan a l’Apocalipsi (21,1). Si ens ho proposem, els que estimem la terra en podem fer un cel, tot és qüestió de voluntat.
            Sempre hi ha els que es mengen el pa de la nova terra i escupen a la taula: desagraïts i indignes. No estimen la terra on viuen. Nosaltres sí, i per això celebrem el primer sol, la primera paraula, el primer somriure d’aquesta esperada i estimada realitat que tantíssims han aconseguit amb molt d’esforç. Gràcies.
            *

14 comentaris:

Fackel ha dit...

Una lectura tan católica, apostólica y romana de la flor de un día no puede por menos que remitirse al mito del paraíso perdido (que nunca fue tal) o de la tierra prometida (que algunos hoy día la usan contra otros) Aunque recurrir al Apocalipsis...uf. Recuerda cómo se utilizó en la noche de los tiempos el Apocalipsis para generar miedo y apoyar desastres en las sociedades feudales europeas. En fin. Todo tiene su haz y su envés en el uso de lo literario. Incluso la voluntad como elemento literario es fecunda.

Me quedo, insisto, en la expresión literaria. Alimenta mucho la fantasía, sí. Salut y concordia.

Júlia ha dit...

Vaig llegir per primera vegada aquesta frase de Joan als llibres de la inoblidable i desapareguda aviat editorial Nova Terra, abans que no pas a la Bíblia... Va tancar el 1978, per cert, i és que les grans il·lusions, no sé el perquè, acostumen a durar poc, esperem i tinguem fe, vaja.

Eduard ha dit...

El primer sol. Que ens il·lumini llargament, com la teva paraula. Gràcies a tu, als nostres mestres, i a tots els que us i ens han precedit.

xavier pujol ha dit...

Sabem que, tal com dius, hi ha desagraïts i indignes. També traïdors.
Nosaltres ahir ho vam celebrar, i avui hem descobert que, seguint el teu fil, el sol que il·lumina la nostra terra fa una llum republicana carregada d'esperança.
Molta salut tinguem tots per gaudir la república que neix.

Galionar ha dit...

I que per molt temps puguem veure aquesta nova i bellíssima claror, Olga!
Una abraçada!

Joan Josep Tamburini ha dit...

Esperem que tot vagi bé. Però dificultats no en faltaran. Una abraçada.

Unknown ha dit...

Sé que ha succeït però també sé que neix feble i amenaçada. El meu al·lè i fidelitat els té fa anys i panys. I que el sol que ens mostres ens segueixi il·luminant amb calidesa de benvinguda.

Carme Rosanas ha dit...

Que no ens falti la llum als ulls ni la força al braç!!! Benvinguda república!

Salvador Macip ha dit...

Tant de bo aquesta república en vegi molts, de sols!

M. Roser ha dit...

M'agrada molt això de fer-nos un cel a la terra...Has tingut una molt bona idea de fotogràfiar la primera albada de la república, tan de bo sigui un bon averany aquesta claror matinal i que no ens malmetin la il·lusió!!!
Bona nit, Olga.

... i escaig ha dit...

sí, nosaltres sí, i és una realitat força interessant, ara mateix: benvinguda!

Helena Bonals ha dit...

Jo no em vaig immutar per la notícia de la declaració d'independència. Però és que jo sóc dels que riuen als enterraments i ploren quan tothom és content. És la meva malaltia.
Ara bé, ahir em vaig alterar profundament quan vaig saber com havien TORTURAT els consellers.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

No queda lluny el dia que aquest sol lluirà de valent.

Xavi ha dit...

Aquest sol que ens mostres mai el prendràn.

Att.

Malvco