AL
VOLTANT DEL DRAMA
*
9-9-17
*
1-
El senyor fa una mirada de mala hòstia
que no vaticina res de bo.
2-
La tropa de la gavina conspira.
3
– Contra el soroll i la càrrega, taps de suro, de cera, de silicona, de goma o
de plastilina.
4
– Impassible la cúpula roja. L’acord impossible. Quina creu. Cares d’estaquirot (cadascú que
reconegui els seus). Santa paciència. La vigilància va de verd.
5
- ¡Marededéusenyor!, diu en Higgins.
***
14 comentaris:
Santa paciència, Olga, ja tens raó, ja...
sí, no costa gaire crear conflicte i confusió, el clima ideal per no haver de ser respectuós amb res i ningú
paciència, sí
Sobretot que no ens manqui la paciència, Olga, i que no ens venci la claudicació...
Una abraçada!
"Cadascú reconegui els seus".
Jo no els reconec com a meus els que ahir, de verd es van lluir a Valls. Ironia fina la que van fer els seus ciutadans, quan els van rebre i quan els van acomiadar. Amb clavells i cants.
Ironia una mica més gruixuda, (que també cal) en els teus collages. Vergonya haurien de sentir els qui persegueixen paperetes i entren a les impremtes.
21 dies de paciència Olga. Ja falta menys!!
La rabia me reconcome, diu la Soraya. I sí, la ràbia se la menjarà.
Mentrestant aquí paciència que és la mare de la ciència...
A veure com resoldrà Madrid el problema català perquè, votem o no votem, l'esquerda ve de molt antic i cada dia es fa més llarga i profunda.
FA MOLTS ANYS,ALGU AMB COGNOM DE PES VA DIR..."ESPAÑA ES CASTILLA",I SU VAN CREURE,I ENCARA ELS I DURA,NOMES CAL MIRAR A EL PPOE I A EL "NUET-NUET"...
No importa que facin mala cara, que conspirin, que facin el sord, que ens vigilin...
Nosaltres ho tenim clar i de paciència en tenim un sac!!!
Bon vespre, Olga.
Endavant i via fora. Dos no es poden posar d'acord quan un no vol; però també dos no es poden barallar quan un dels dos no vol. O sigui, que paciència i tirar endavant sense por. Una abraçada.
Més clar i rotund no es pot dir. Quins collages tan treballats i quin bon resultat!
Salut i poesia, Olga!
Ahir, a la diada, vaig veure i fotografiar un cartell que deia: FELIP V ENS VA FER PATIR, FELIP VI ENS VEURÀ FUGIR
Els teus collages són divins!!!
Una abraçada, Olga
Jo vaig a treballar com sempre. No noto en l'ambient que els catalans ens trobem barallats entre nosaltres, que hi hagi cap fractura social. Què més voldrien.
No ens deixarem trepitjar!
Vivim temps difícils, si bé carregats d'il·lusió.
Publica un comentari a l'entrada