L'OFEGAT

L’OFEGAT
  *
  8-8-17
 *
Assisteixo a la recerca incansable i massiva d’un banyista perdut a mar. Un noi rus de 25 anys, diuen, que suposadament ha desaparegut a la Platja del Miracle. Són quarts de quatre de la tarda.
L’accident és lamentable però els comentaris coincideixen: “la gent espera que hi hagi bandera vermella per allunyar-se endins”. “Imprudents”. “Es necessita ser ruc”. ”Posen en greu perill la vida dels socorristes”.  Mals epitafis pel noi rus, si el troben.
Fa hores que llanxes vermelles de Socors Marítim i Creu Roja, verda i blanca de la guàrdia civil, altres més petites d’operacions subaquàtiques, i helicòpters dels bombers remenen i rebaten el mar embravit pel llevant, amb mar de fons. Ni rastre.
La gent s’ha agrupat al Balcó i a la platja, que és la més propera a la ciutat. Avui hi ha espectacle. Esperen, potser, veure hissar un cadàver amb escorrialles d’aigua. El cos l’han trobat a tres quarts de vuit del vespre en un espigó del port esportiu. La mar ja se l’enduia.
Mentrestant les gavines, dominants, impertorbables, sobrevolen l’espectacle amb sàvia majestat.
*

   
                                                          
     

15 comentaris:

Júlia ha dit...

Els humans tenim un costat imprudent i amb tendència al risc, els comentaris de la gent quan passa qualsevol desgràcia obvien el fet de què tots podem ser víctimes de les nostres pròpies imprudències humanes. Malauradament amb el tema de l'ofegament amb mig minut n'hi ha prou, segons expliquen. Penso en els seus pares, més aviat.

Carme Rosanas ha dit...

25 anys... llàstima de vida, tan curts. Amb imprudència o no, llàstima. Jo també penso en els pares i en les persones més properes.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

L'institut de mort de l'Home, que tantes bregues, baralles i guerres ens ha dut...

Vicent Adsuara i Rollan

Joan Josep Tamburini ha dit...

Aquest no sé què passa amb tants ofegats... Una abraçada.

Calpurni ha dit...

La imprudència sol ser causa de la ignorància. Llàstima!
Una abraçada, Olga.

Calpurni ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Com més ens apartem de la natura, més la desconeixem... Aleshores passa el que passa. Amb tot, cal contemplar el que hagi estat un accident.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Massa sovint la prepotència humana ens condemna al desastre.

Helena Bonals ha dit...

Jo vaig estar a punt de matar-me en llençar-me de cap a la piscina. Per sort només vaig mig trencar-me una dent que encara perdura, només n'hi ha un tros d'un aspecte diferent. Tots, si ens considerem humans, podem ser aquest noi de 25 anys.

M. Roser ha dit...

Una pena...Aquest any s'han ofegat més persones que d'altres estius. La pena és que a tots els llocs on ha passat hi havia bandera groga o vermella, l'ésser humà sovint es creu intocable!
Petonets, De cap el tard, Olga.

Unknown ha dit...

Efectivament ha estat aquest un any de molts ofegats i, especialment, criatures i joves. Tragèdies d'estiu que descomponen i desintegren la capacitat de molts pares de tornar a ser feliços.

Cornèlia Abril ha dit...

Temeritat, fins i tot quan no ho sembla: les conseqüències són igualment fatals.
Esgarrifa.

Bon dia, Olga.

Oliva ha dit...

MORIR SENSA TEMPS DE AMARGOR...UNA MATXADA?...LLUIMENT ESTUPID?...TAN SA VAL...

Galionar ha dit...

S'estan cometent moltes imprudències, és cert, que sumades a la fatalitat imprevisible fa que cada vegades haguem de sentir més notícies com aquesta... És trist.

xavier pujol ha dit...

Aques noi va pagar un preu molt alt per una imprudència.
Una vegada entre el Port de la Selva i Llançà vaig presenciar com un pare i un fill es tiraven des d'una roca, de cap a les ones d'un mar embravit per la tramuntana. Aquell dia Neptú (o el seu àngel de la guarda) els protegí.