L'OU

L'OU
*
18-6-17

                                                      Mireu quin ou
                                                      que balla sol,
                                                      tothom somriu
                                                      i un raig el mou.


                                                    ¿I tu què vols?,
                                                     diu la tortuga:
                                                     vull un retrat
                                                     de cap a cua.


                                                       ¡Quines cireres!
                                                       L'àngel no es mou,
                                                       que si baixés
                                                       cauria l'ou.
                                                                *
                                                   Lo Gayter del Balcó           
                                                                *
                                      L’ou com balla a la catedral de Tarragona




13 comentaris:

Júlia ha dit...

Bonica tradició.

xavier pujol ha dit...

No hi falta l'angelet.
En l'era de les altes tecnologies, la mainada es queda bocabadada contemplant l'ou com balla.
Com jo llegint els simpàtics versos de lo Gayter del Balcó.

Carme Rosanas ha dit...

Tots badem encara davant de l'ou com balla i somriem com diuen els teus versos.
Lo Gayter del Balcó, sempre ens fa gaudir i somriure també.

Per molts ous com balla!!!

M. Roser ha dit...

Aquest Gaiter se les empesca totes... Trobo que aquesta de l'ou com balla, és una tradició molt bonica i qui més qui menys, si queda palplantat una estona mirant l'espectacle!
Bona nit, Olga.

Joan Josep Tamburini ha dit...

De petit, a Barcelona, el veia a la meva parròquia, La Concepció. Em portes records d'infantesa.

Unknown ha dit...

No l'he vist mai però em sembla un espectacle ocurrent i divertit. Els teus versos són més que això. Salut, Olga!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

M'encanta la percepció que tens de tot els que ens envolta, però encara més la forma que ens ho transmets. Gràcies i que sigui per molts anys més.

Montse ha dit...

Jo havia anat a la Catedral de Barcelona, a veure l'ou com balla. Ja ho diu Joan Josep Tamburini, és un transport a la infantesa. I pel Corpus, els nens i nenes que havíem fet la comunió aquell any, anàvem a la processó vestits de comunió. Jo recordo haver-hi anat dos o tres anys més, juntament amb les meves amigues, tant, que ja se'ns veien els turmells (els vestits s'havien acabat convertint en "tobilleros") Saluda'm Lo Gayter, sisplau ;)

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Les nostres tradicions, les nostres arrels és l'imperatiu patern i que hem de fer servir, sempre. Món pare em va llegar el seu: Parla en català valencià i no faig servir altra llengua, però és amb els anys i la saviesa que hi arribem.

Vicent Adsuara i Rollan

Maria Dolors Giral ha dit...

Sempre que llegeixo un vers teu(i també d'altres) una pregunta recurrent : d'on ve la inspiració? I acte seguit m'adono de l'absurd. La tens dins i l'únic que has de fer és deixar-la sortir per a goig nostre.

novesflors ha dit...

L'ou com balla? Supose que deu ser alguna cosa relacionada amb la festa del Corpus...

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Honor a Lo Gaiter! Una festa preciosa, la de Corpus.

Galionar ha dit...

Llarga vida a lo Gayter del Balcó, que ens regala imatges impagables amb els seus mots! I sempre amb un somriure!