NO SERÀ ELL

NO SERÀ ELL
*
30-4-17
*
“Anant amb tu / jo afrontaria / la mort cruel, l’eterna pau. /Oh quin consol, / quina alegria, / sentir el traspàs de l’agonia, / cloure els meus ulls ta mà suau. / Anant amb tu / jo afrontaria / la mort cruel, l’eterna pau.” J. S. Bach. Ària  del llibre d’Anna Magdalena Bach. És possible que fos extreta d’una coral, ja que Bach incorporava fragments i petites peces als àlbums d’Anna Magdalena.
           L’any 10 ja vaig escriure un post amb aquest tema.
           El cinc d’abril passat vaig ser jo qui tancava els seus ulls amb mà suau. Abril que marxa em fa saber que no serà ell qui tanqui les meves parpelles.
       *
 Foto des del Balcó.
                                                    

20 comentaris:

Elfreelang ha dit...

l'absència tant recent i tan tendre el dol encara....d'alguna manera o una altra potser sí que encara que hi és .....

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

No sabem, no, qui ens tancarà els ulls. Però tinc la impressió que a l'altra costat de la porta hi seran aquells que ens han estimat per donar-nos la mà...

Montse ha dit...

Quan va morir el meu pare vaig estar convençuda (jo, que en teoria no sóc creient) que allà on anés, hi trobaria els seus pares i els germans morts... qui sap, potser va ser la seva mateixa mare qui li va fer tancar els ulls...qui sap!

Oliva ha dit...

HI TANCAT ELS ULLS A EL MEU HOME...
HI TANCAT ELS ULLS A LA MEVA NATALIA...
HI TANCAT ELS ULLS A EL MEU PARE...
HI TANCAT ELS ULLS A LA MEVA MARE...
TAN MA FA QUI TANQUI ELS MEUS...ELLS M'ESTAN ESPERAN.

Galionar ha dit...

Cert que ell ja no hi serà, Olga, però gràcies a tu, ell va poder fer realitat el missatge d'aquests bells versos de Bach... I altres mans que t'estimen et gronxaran amatent quan vagis a fer-li companyia...
Ànims, Olga, i una abraçada molt tendra!

M. Roser ha dit...

La vida és així Olga i no ho podem triar...Ell no va tancar els teus ulls però tu vas tancar els seus i segur que alguna mà amorosa ho farà en nom seu.
Segurament aquesta imatge es devia repetir sovint!
Petonets de mitja tarda, Olga.

Carme Rosanas ha dit...

M'has fet pensar en el meu sogre que poca estona abans de morir, va dir que havia vingut la seva dona (que l'havia precedit en la mort) a dir-li que estigués tranquil, que tot aniria bé i que ella l'esperava. Podem pensar que somiava o que delirava o potser no. Potser l'esperava de veritat. Segurament estan junts d'una manera o altra. En aquesta eterna pau.

Tu vas tancar els seus ulls i vas complir aquest missatge en un dels dos sentits possibles.
Un bell missatge que en el seu sentit més profund ens parla d'aquesta eterna pau, que podrem compartir.

Una abraçada, Olga!

xavier pujol ha dit...

He llegit amb atenció el que escrius i el que han escrit les companyes en els comentaris, algunes de les quals t'han dit unes frases de consol molt encertades.
La darrera carícia Olga la hi vas fer tu.
Un son plàcid per a ell i una abraçada de'esperança per a tu.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Tan sols puc abraçar-te. No em venen les paraules.

Calpurni ha dit...

Quant de sentiment tenen les teues paraules, Olga!
Una abraçada.

Unknown ha dit...

No sabem qui ens tancarà els ulls, uns ulls sense visió i amb les ninetes fixes en qui sap quin desconegut punt. Malgrat tenir les parpelles obertes, arriba un moment que és com si fossin closes si hem deixat de sentir i de veure-hi. Potser ens recordarà qui ens les hagi abaixat quan siguem al final del temps que haurem passat aquí.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

La mort, Olga, no és gèlida ni cruel, és molt plaent, t'ho dic jo, que ho sé. I com la vida que has viscut amb qui has estimat de veres una eternitat, tornarà i tornareu, no serà ell qui en aquesta vida et tanque els ulls, però t'escoltarà durant tota l'eternitat, tu l'has triat, Olga, tu l'has triat, res del que ha estat sempre roman, ell sap de tu coses que només la vida i ell guardaran.
Digues, què és el que existeix, fins i tot el que és no-res? Allò sempre roman.

Una abraçada i un prec per tu Catalunya i la Humanitat. I tu diràs: _Pobre home Sento, un benintencionat, jo et diré: _Jo sé molt, Olga, i només puc dir-te: _Creu-me, humilment t'ho pregue.

Vicent Adsuara i Rollan

Unknown ha dit...

La mort es va separar, peró la seva dona sempré va estar al seu costat per tot i ara voste te les mijor paraules amb estimació. Vicencs sempré amb el cor de tothom que li va coneicer. Una abraçada Olga i fins aviat

novesflors ha dit...

Pense que ell ha estat afortunat de tenir-te al costat en els darrers moments.

Helena Bonals ha dit...

Impressiona, el que expliques.

Anònim ha dit...

M. Teresa Mas ha dit....La mort arriba de vegades de manera inesperada; però, tu Olga has tingut la sort d'estar sempre al seu costat i ell va tenir la sort de poder gaudir de la teva companyia i la vostra estimació sempre va estar present en les vostres vides. Ànims, Olga.

Anònim ha dit...

Tu saps el que penso de la vida després de la mort i de les reencarnacions, Olga. Pots estar segura que l'estimació d'en Vicenç perdura i perdurarà. Durant un temps notaras la seva presència amorosa i la seva ànima protectora, és normal.
Una abraçada,
Jacqueline

Maria Dolors Giral ha dit...

La teva força està, per sempre, en saber el que heu tingut.

Teresa Duch ha dit...

Entre la seva sort que fossis tu qui li tanquessis els ulls i la teva dissort que no te'ls pugui tancar ell, Olga, penso que hi has de trobar consol: has fet el darrer acte d'amor cap el Vicenç, i ell des d'allà on és ho sap, ho agraeix i vetlla per tu. No és poc tenir una ànima, que saps que t'estima, en un estadi superior.
Una abraçada!

Fent camí ha dit...

M'afegeixo a les paraules d'ànim. Ell sempre viurà al teu cor.