POEMA PROGRAMAT (1)
O
CULTURA DE CIUTAT
*
 16-6-16
*
Metropol, vespre serè, el teatre serà ple.
Vorera amb autoritats mudades i culturals:
saluden els principals
que arriben de Barcelona,
molts homes i alguna dona,
s’esperava Puigdemont,
però no ve, com hi ha món.

Comença en Carles Duarte:
“celebrem, doncs, la cultura”, exhorta, sempre elegant.
Són els Premis Nacionals, això conforta.
L’escenari és traspassat per TV3 de costat,
una orquestra ha repuntat les paraules d’obertura
i els gràcils  giravolts d’Oriol Grau.

Sumen, sumen, i sumats
surten Antònia Vicens, Joan Guillem
i ninots a gratcient fan moixaines a la gent.
Clara Segura, gentil figura,
i els músics ara retronen
mentre baixa, celestial,  la bella presentadora
suspesa en l’aire vermell
d’un vestit roig i cenyit.
Apareixen Los Galindos, ¡mira qué lindos!
quin rebombori, fillets, fan castells d’aquells tan drets.
El del premi en castellà diuen que es diu Vila-Matas,
escriptor en llengua forana, però, ¿allò del Nacional,
resulta que ja no cal?

Atenció, mira què fan, ara és la Caputxinada
no pas per tots recordada.
Llatinistes, que ve el Llull i les bèsties obren l’ull,
quanta finesa, Badia, de sempre que et coneixia.
Ara una veu metàl·lica ens ataca,
però ve el Quartet Casals i ens apaivaga.
Filmats per Antaviana,
la il·lusió encén el programa,
La Carrutxa, ¡són de Reus!, la cultura popular
es fa un lloc al món de l’art.
Karavan i Benjamin, mar de Portbou, vells camins.

Santi Vila ja ens fa adéu i parla de resiliència,
paciència, ¿tornareu?
¡I la foto de família, oh quanta glòria inaudita!
¡visca Catalunya!, ha dit el Santi,
però ningú ha respost ¡lliure!:
són els Premis Nacionals
i Tarragona els acull,
vet aquí l’olla que bull.
*
Lo Gayter del Balcó

(1) Poema escrit en el programa durant l’acte, segons costum del Gayter.

13 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Com sempre, irònica, visionària, intel.ligent, pensament per lliure, allò que cada dia és més prim...

xavier pujol ha dit...

La "cronista" del Balcó ha esmolat la ploma. Gràcies Olga per aquest divertimento.
Des de Barcelona responc jo també: "Lliure!!"

Helena Bonals ha dit...

Això és ser poeta de debò, no poder-te'n estar. M'agradaria de veure l'original, tens bona lletra.

Carme Rosanas ha dit...

Molt bo, Olga, aquest Gayter que portes dins... Hem somrigut una estona, amb ironia de la bona.

Ens afegim al crit de "lliure" de'n Xavier!

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Es el que passa amb les llengües, que quan els amos, el discurs de l'amo, a l'igual que el del capitalista, que ho fa amb els diners, necessiten fer del seu manat quelcom segur les traeixen, això ha passat sempre, per això jo estic en aquesta postura, que ja sé que no t'agrada, Olga, però per a la nostra llengua i mentre tinguem un punt de recolzament serà el millor, ja no som innocents, no som un país innocent i malauradament ja hi han entrat.
Pel poema dir-te que molt acurat i molt seriós i exacte, i dir-te també que m'alegre que a la vostra ciutat se celebren aquests premis, vos tenen en comptes.

Una abraçada des d'un racó gairebé oblidat.

Vicent

... i escaig ha dit...

doncs sí, Gayter, sí

et deixo una abraçada
i també el meu crit de 'lliure'!

com, si no?

Galionar ha dit...

La intel·ligència amb el sentit de l'humor fan un duet irressistible!
Amunt aquest crit de llibertat!

sa lluna ha dit...

M'has fet somriure i això és bo. ;)

M. Roser ha dit...

Veig que esteu molt "culturals " a Tarragona...El poema m'ha fet somriure, per la seva fina ironia!
M'ha fet gràcia quan esmentes l'elegància d'en Carles Duarte, és tot un senyor...
Jo també m'afegeixo al crit dels companys de Visca Catalunya lliure!!!
Bona nit Olga.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Bona nit Olga i una abraçada. I visca Catalunya lliure!!!!!!!!

Elfreelang ha dit...

això si que és un bon resum de l'acte !

Calpurni ha dit...

Entre ironia i ironia, la crònica escrivia.
Salut i poesia!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Rient rient
ho has fet ben evident.
AmenT