MÀ MORTA
*
18-10-15
*
Anant pel camí
de l’Horta
juguen els nens
a “mà morta”.
Si la mà pica a
la porta
és senyal que no
és ben morta.
¡Quina por, si
truca algú,
mires i no hi ha
ningú!
Sóc una mà prima
i groga,
que s’amaga mig
somorta,
sóc freda,
llarga i molt torta.
¡Ai, que t’agafo
pel coll!
¿Qui truca a la
meva porta?
Sóc la mà del
carboner
que ve pel camí
de l’Horta.
¿Però, no eres
la mà morta
que diu que a
tothom s’emporta?
Sí, i mastegot
al primer
que tregui el
nas per la porta.
***
Llibret amb vers i retalls. Olga Xirinacs, basat en l’acció infantil: “Mà morta”.
10 comentaris:
Bonic poema-cançó, no només està fet per a xiquets sino que podem treure-li tot el suc, de fet a mi m'agradaria que la mà morta no trucara des de fora sinó des de dins, això seria tot un luxe en la meua vida i en la meua mort, que jo poguera triar vull dir. Però és qüestió de pregar i de ressar, per què no.
Vicent
Bonic, poema- conte, encara que faci una mica de por, aquesta mà groga que vol escanyar...
A la mainada, igual que als grans, encara que passar por els impressioni, també els delecta.
Un bon conte-poema per ambientar la nit de la castanyada.
Gràcies per regalar-nos unes quantes imatges més, d'aquest llibret senzill, però entranyable...
De petita hi jugàvem molt a la "mà morta" i sempre hi havia algun espavilat que picava més fort del compte...
Petonets, Olga.
Preciós poema i preciós llibre, Olga.
Deliciós, Olga. El poema i el llibre. M'has fet retornar a la infantesa, quan la mare sempre m'hi feia jugar, a la mà morta.
Una abraçada!
Jo que quan era una nena m'agradaven les coses dels adults, he gaudit de valent llegint el teu poema que, malgrat tenir intenció infantil, té un retruc que pot inspirar por com passa en tanta bona literatura per a infants.
Recordo el joc... He trobat enginyós el teu poema que lliga dos universos: el de la infantesa i el de la mort, que no és univers mort mentre hi ha memòria...
Com sempre, la teva creativitat inesgotable i sensible. Gràcies, Olga. Un petól
Feia temps que no recordava la mà morta i el joc que en féiem. Avui m'has refrescat la memòria, Olga, amb aquesta barreja. Quan estàs mig mort de por, et fa riure. Almenys a mi.
Publica un comentari a l'entrada