DIES CREIXENTS

DIES CREIXENTS
*
4-9-14
*
Dies de pressions mantingudes i creixents. Últimes setmanes que el poble assaja el que volem que sigui la força de la pau. El poble camina cap a la llum perquè és ferma voluntat seva. Recordem Espriu: “Cisternes seques esdevenen cims / pujats per esglaons de lentes hores”.
            Entre nosaltres s’acaben les hores lentes –tantes hores lentes i grises- i tenim el cim a l’abast. Per fi. El poble és representat per Farizada, que resisteix els atacs enemics mentre passa el camí del temor i arriba victoriosa al seu destí.
            Mentrestant, avui tenim un altre dia de boira espessa i pixanera, que en diuen els de Vic. Hem sortit a escoltar el degotall de l’aigua des dels arbres. Hem vist les precioses teranyines perlades, amb la seva aranya groga i negra al mig, pacient, a l’aguait. I les fràgils i minúscules teranyines entre fonolls i esbarzers. Silenci. Olors. L’aigua desprèn una olor distinta segons el tipus de fulla o planta que la recull: petites lliçons d’observació. La tensa espera esmola els sentits.
            *


8 comentaris:

xavier pujol ha dit...

El teu escrit fa olor d'aigua, olor de perseverança que finalment serà olor Victòria.
L'aranya m'ha fet pensar en un altre gran poeta, l'Alcover: "...com una aranya d'art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com una parca bé cavil·la teixint la tela del demà"

M. Roser ha dit...

Aviat s'esvairà la boira, les aranyes teixiran estelades i el silenci ens acompanyarà mentre gaudim de l'olor de la llibertat...
Petonets, Olga.

Unknown ha dit...

No m'atreveixo a aventurar-me. No sé com acabarà.
La descripció té humitat de jardí. Aspiro i inspiro perquè m'arribi l'aroma veerd i moll.
Les aranyes em fan molta molta angúnia.

Salut, Olga!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Manifesto la meva admiració per la teva capacitat d'observació i per la forma com descrius el que t'envolta. Entre altres, les "teranyines perlades" m'han seduït d'allò més.

Helena Bonals ha dit...

"L’aigua desprèn una olor distinta segons el tipus de fulla o planta que la recull: petites lliçons d’observació". Com les interpretacions d'un text. A mi em costa d'interpretar "La tensa espera esmola els sentits", per cert.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Dies lents, ens mereixem, almenys de tant en tant per desintoxicar-nos de tanta pressió ambient.

Relatus ha dit...

De tant be com ho descrius, no ens cal veure-ho per sentir-ho

Clidice ha dit...

Als que tant ho hem somniat, heretant els somnis de pares i avis, aquesta espera ens omple de basarda i gairebé prefereixo la boira i les sentors boscanes que no pas pensar en la resta. Salut!