CANÇONS VENÇUDES

2-2-14
*
L'últim dia de gener vaig rescatar aquest poema que no porta data. Aquest hivern és lluny del glaç i patim dies calorosos; el passem sense pena ni glòria i temo els dies càlids que s'anuncien. Ni la Candelera hi val. Sé que no canviarem res a força de versos, però els versos sí que són indicatius dels canvis en una vida.
*  
CANÇONS VENÇUDES

Silenci de gener: les paraules hivernen a les mans translúcides.
Arriba un corrent gèlid de memòries de vidre, dels confins del món,
d’allà on encara no es teixia llana ni els amants es besaven entre sedes.
Em feia por trobar-lo. Potser la mort reclama els dies massa llargs,
gelosa de la vida en els corrents més càlids, em dic en la incertesa.

Ara els bells palaus dormen un son de letargia, però el dolor degota
com un lent desglaçar de sang ferida que es perd al fons de l’univers.
Havíem acordat els colors del migdia, sabíem les dreceres del sol, entre els dits
giraven, suaus, els fulls de cada dia. L’agonia era lluny, no amenaçava;
conjuràvem les ombres només amb un somriure, i ja bastava.

Tantes cançons vençudes, tants carrers inútils, tant dolor d’absència.
Les històries s’adormen al paper, les mans no m’obeeixen, enyorades.
Miro amb recança l’horitzó marí d’on venia la llum, ara buit d’esperances,
i els meus ulls hi descansen d’immenses, desolades, ermes soledats.
*
OLGA XIRINACS
Sense data.
*
Collage d'OX amb escriptora prerafaelita de Millais, cansada pel que es veu. Sèrie 'Últimes llums'.



9 comentaris:

xavier pujol ha dit...

A aquest poema no li cal data.Té aire d'eternitat i una estranya bellesa, barreja de misteri i realitat.
Les lletres aplaudeixen les paraules.
Fita

Oliva ha dit...

MO SE EI PERQUE,HE RECORDAT, TOT LLEGINT,DONES RENTAT LA ROBA SOTA EL FRED DEL HIVERN...ENVOLTADES DE VAPOR EN AQUELLS SAFREGUS QUASI PIBLICS,QUE EXISTIEN A BARCELONA,EN ELS BARRIS OBRERS.
QUINA COSA MES EXTRANYA OI?

Camil.la Pérez Salvà ha dit...

M'agrada, especialment aquests darrers versos:

Miro amb recança l’horitzó marí d’on venia la llum, ara buit d’esperances,
i els meus ulls hi descansen d’immenses, desolades, ermes soledats.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Poema melangios de qui viu en ple coneixement.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Quina cosa, jo també he posat els ulls en els dos versos que destaca la Camil.la... I, no obstant això, no tinc la sensació d'un horitzó buit d'esperances...

Helena Bonals ha dit...

"Les històries s’adormen al paper, les mans no m’obeeixen, enyorades", quines metonímies més ben trobades! A mi aquests versos em desvetllen. Crec que en podria fer un poema fins i tot...

novesflors ha dit...

Una meravella de poema.

M. Roser ha dit...

M'agraden aquests versos tan hivernals, però gents freds...
Si la Candelera riu el fred és viu, ho això era abans?
Bona nit, Olga.

Maria Dolors Giral ha dit...

En uns dies de fred i llit, aquests versos teus em són penyora.