SANG DE
GUERRILLA
*
17-1-14
*
Per començar bé
l’any, poso per davant la meva sang guerrillera, la poca que em deu
correspondre per part dels Palet de Rubí, però vaja, almenys en participo.
Aquest eixerit i ben plantat
guerriller que encapçala les fotos era el meu besavi Joan Palet i Riba de Rubí. Bona planta i ben
armat, encara que la fotocòpia se li ha menjat la punta blanca de les
espardenyes.
El besavi, doncs, seguia el seu
germà, el cèlebre Palet de Rubí, Josep Palet i Riba (1845-1908). Josep, guerriller
republicà i polític electe, participà en accions amb el general Baldrich
primer, i aconseguí alçar 1.500 homes al Vallès que, segons les cròniques,
s’uniren al Xic de les Barraquetes. Josep va lluitar en fronts diversos, sempre
seguit pel seu germà Joan, pare de la meva àvia Lola Palet i Llugany.
Tinc una carta autògrafa de la
besàvia Antònia on retreu a Joan, amb dures paraules, que se’n vagi a guerrejar amb el seu
germà en comptes d’estar per la família. “Tens cor de tigre”, li arriba a dir
la pobra dona. I tan bon mosso com era, aquest Joan.
Aquests dies, amb el recompte
familiar que fem, recuperem noms i cares. Important sobretot el llibre amb
totes les branques Xirinacs que va recopilar i editar Valentí Xirinacs, del
Prat. Molt meritori, el seu treball. Palets en tenim menys. Díaz bastants, tota
vegada que es feien retratar en corporació familiar, cosa que ha servit molt
per a identificar-los.
El que voldria és haver vist aquest
besavi guerriller en alguna de les seves actuacions agosarades, perquè estic
segura que era atrevit i de principis ferms. A veure si m’encomana energia, ara
que el faig reviure aquí per a coneixement dels lectors.
*
Arxiu de Sergi Xirinacs
16 comentaris:
Quanta sabiduria ens poden encomanar els nostres avantpassats! el més normal és que, fins que no arribem a grans, no els en fem gaire cas (parlo per mí)ara em sap greu, no haver investigat una mica més a fons en les arrels familiars.
CORRE LA BRAMA,QUE QUASI TOTS EL CATALANS,TAN ELS DE PAGUES,COM EL URBANITES,TENIN GOTETES DE SANG,O GUERRILLERA O ANARQUISTA......I EL NOSTRE COBARD OBLIT,HANS FAR MES CULÀBLES.
En aquests moments a tots ens convé una mica de sang guerrillera. Sense armes però amb fermesa.
A les armes ciutadana Olga. Però a cadascú les seves. Les teves són prou bones.
Caram, això de tenir sang guerrillera, són paraules majors! En pots estar ben orgullosa, perquè segur que algun gen, encara que estigui ben amagat, en deus tenir...
És interessant i divertit indagar sobre els avantpassats. La Montse té raó. L'altre dia comentàvem, amb la meva germana, el fet que de joves no ens haguéssim preocupat d'esbrinar històries familiars, que ara ja no podem saber, perquè les persones que ens les podien explicar, ja no hi són!Quant et vas fent gran, tens més ganes de conèixer les teves arrels.
Bon diumenge, Olga.
Potser a més de cor de tigre, en alguna ocasió va tenir urpes de cotó.
Fa més de cent anys que a la teva família començà la resistència.
Els besnéts veuran finalment l'alliberament.
Fita
Tu ja tens ànima de guerrillera, per bé que les teves armes són la ploma i la literatura.
i el cor de tigre. M'hi encomano.
Fer reviure, recrear, la memòria vivifica, en realitat no mor res, només s'oblida, per això hi ha coses que no podem -no devem- oblidar!
No m'agrada de pensar que el meu avi va anar a la guerra, ho sento!
Ui! M'havia escapat aquest post!!!!
Tot sovint passo per davant d'aquesta casa... a Rubí. I sí que m'he fixat en la placa. Ara quan hi passi, pensaré en tu i en la teva sang de guerrilles...
S'ha de fer la guerra sense sang i ja estem aprenent la manera. Convé no oblidar mai l'arma de les paraules i la resistència ferma per recuperar allò que és nostre i ens han pres.
Un petó, Olga.
Hola Olga, soc una historiadora de Rubí i he trobat molt interessant aquesta entrada teva. Voldria saber si en podríem parlar, li estaria molt agraïda. El meu correu electrònic és: mgda @ riseup.net
Salut,
És possible veure la fotografia original?
Publica un comentari a l'entrada