ROIG ÉS EL COLOR...

ROIG ÉS EL COLOR...
*
28-1-14
*
“... Roig és el color de l’armari al matí, / al matí, / quan surt el sol...” La millor manera d’obrir els ulls al matí és cantant, i avui, en tirar les persianes amunt i veure l’armari vermell pel sol ixent, m’han vingut al cap el seguit d’afegits que havíem fet a la preciosa cançó “Colors” (1965) del britànic Donovan (1946).
            Lleugers pels caminets de Mont-ral, inventàvem les lletres per a la canalla feliç que ens seguia: “groc l’espernellac dels camins de Mont-ral, al matí, al matí...”; “verdes són les molses del bosc al matí...”; “negres són les ales dels corbs al matí...”; “blau és el furgó del carter de Mont-ral, al matí...”; “blanca la camisa dels nens...”; “grises les orelles de la burra del bar, al matí...”; “grises són les mosques...”. Era igual que els colors fossin al vespre, que nosaltres cantàvem “al matí”.
¿Què s’ha fet del groc medicinal i rotund de l’espernellac que cantàvem? A l’estiu florirà igual, omplint els marges. La burra Campaneta ja fa temps que va morir i els nens són pares i un és avi i tot. Les cançons van quedar preses com la rosada en una fulla o en una teranyina, perlada, preciosa, beguda de fades i libèl·lules. I les veus, algú diu que ronden per l’univers, perdudes entre pols estel·lar.
Avui, en llevar-me, he vist l’armari i he recordat la cançó, tan cantada, tan oblidada però tan viva en la petita eternitat de la memòria. He cantat.
*

L’armari de l’habitació.

13 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

En la memòria tot perdura, Olga.

xavier pujol ha dit...

No coincidim en la tonada, però sí en improvisar lletres, sobre altres músiques, per cantar-les a la mainada, per a que la caminada fos més entretinguda, a les excursions que se'ls feien llargues.
Era tot un repte, però la canalla feia bé els rodolins.
Els records, si són bons també ens fan feliços.
Fita

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Bonics records! Mostren una vida en plenitud farcida de mil i un detalls: cançons, caminades, coneixements, xerrades..., una travessia vital que continua potser amb menys força física, però amb la mateixa capacitat intel·lectual. O més!

Joan Josep Tamburini ha dit...

Aquí se'n riuen de mí perquè sempre canto. Músiques que no tenen lletra, però que jo me les invento tal com surten. I si tenen lletre l'hi poso una de diferent.
Es bó cantar...Una abraçada: Joan Josep

Carme Rosanas ha dit...

Que bonic que cantessis, aquest matí, Olga... m'agrada imaginar-ho.

Aquesta cançó m'agrada molt, la dels colors.

Carme Rosanas ha dit...

Que bonic que cantessis, aquest matí, Olga... m'agrada imaginar-ho.

Aquesta cançó m'agrada molt, la dels colors.

novesflors ha dit...

Que bonic! De petita m'agradaa molt cantar. Després, la vida ens carrega de tristeses i de preocupacions i gairebé perdem la veu.

M. Roser ha dit...

Només avui, Olga? jo canto cada dia, per allò de: "qui canta cada dia té cent anys d'alegria"...
Realment el color de l'armari amb el sol que hi bat de ple, sembla ben vermell...
Als més menuts, els agrada molt la cançó dels colors, així els aprenen fàcilment.
Bona nit i bones cantades.

Unknown ha dit...

Jo intento cantar cada dia però les cançons se'm queden a mig camí. o no sé tota la lletra o no sé tota la música i com a Novesflrs, tant que havia cantat, he anat perdent la veu.
Es magnífic que hagis cantat aquest matí davant l'armari roig perqè el matí és quan surt el sol. El dia que surg, és clar.

Maria Dolors Giral ha dit...

Aquestes cançonetes fetes vostres ( o nostres o de quí sigui) són per sempre més. Segur que els teus fills les duen amb ells. Que bonic que en sonar una música t'aparegui una persona.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La memòria deu ser això: l'eternitat reservada en els nostres dies humans...

Relatus ha dit...

Són boniques les tonades de la vida, com aquest post tant poètic que ens has regalat

Anònim ha dit...

Quan aixequem les persianes, comença una nova oda al día i si a més a més aquesta oda és cantada, quanta llim desprén!
Preciós el teu post d'avui, Olga!
Jacqueline