RARA AVIS
*
21-1-14
*
Aquests dies anem removent difunts. Fem inventari per saber i recordar
les interioritats de la casa.
Dins d’una capsa de porcellana japonesa he retrobat aquest fragments de
dos cranis estranys que ja no recordava. ¿Aus dentades? L’estat de les dents
indica que potser un dels individus era
fumador i l’altre no. ¿Qui ho va desar, i d’on ho va treure?
Fa anys que deuen ser a casa i s’han conservat bé en el seu sarcòfag. Si
són aus, entren a la categoria de ‘rara avis’; segons el diccionari, l’Esperit
Sant era classificat com a ‘rara avis’. No sabem si l’Esperit Sant disposava de
queixals.
Ofici de contemplatiu i observador de la natura per dins deu ser el de
taxidermista. En el cas de les meves dues ‘rara avis’ el cos no s’ha conservat
i, per tant, es fa difícil la classificació. Ara recordo tres narracions amb
taxidermista: “El vuelo inmóvil”, de Pemán.
“L’home que sabia massa”, en aquest cas pel·lícula d’Alfred Hitchcock. I
“Claqué”, conte d’Olga Xirinacs.
Si algú em pot ajudar a classificar-les, n’estaré agraïda.
*
8 comentaris:
No sé si pot ser una pista fiable: tots dos tenen la mirada d'en Mariano i la forma dental d'en José Mari.
Els ingredients són excel·lents.
Això sí: el protagonista hi hauria d'arribar en taxi, i amb un llibre de Pemán sota l'ala.
hahaha! veig que en Josep Gironès se m'ha avançat! La de les plomes té una tiradeta a la "Espe", també,no trobes?
mot de pas: Saturday (si arriba a sortir-me samedi, ja em penso que hi ha un contuberni judeo-massònic)
:) he, he, he... jo no puc pas ajudar-te, però ja veig que els comentaris donen idees...
No sabria què dir-te però després de llegir els comentaris les tornaré a mirar, les rara avis, a veure...
Caram, quines coses que guardes...Aus amb bec i dents? Faré memòria a veure si em recorden algú!
Bona nit.
Sempre m'han fet molta angúnia -i en certa manera, pena- els animals dissecats, encara que el món de la taxidèrmia dóna molt de joc.
Norman Bates, a Psicosis de Hitchcock, reconeix que és un taxidermista aficionat, i que només disseca ocells.
Els B30, que va ser un conjunt pioner de Roc Català dels anys 80, va fer una cançó que es titulava: "T'ompliré de palla, potser de sucre o de cotó". Una curiosa cançó que és molt difícil classificar-la com a cançó d'amor, on l'enamorat tenia dèries taxidermistes.
Fita
Publica un comentari a l'entrada