LA MURALLA

LA MURALLA
*
26-11-13
*
Ha vingut el pintor Josep Maria Rosselló i m’ha portat aquest quadre, d’una col·lecció seva sobre la muralla romana de Tarragona.
De seguida m’ha agradat i m’ha fet pensar el penúltim poema del meu llibre “La muralla” ( Columna-Àuria). És un llibre que veu la muralla com una persona estimada, ja en la seva maduresa. Un monument, a l’inrevés de les persones, resulta més valorat  com més anys té. Paradoxes.

“Després que em mori, serà així, la tarda, / blava i encesa, d’un granat intens, / lenta i tranquil·la sobre un mar tan dens / que cap mirada no s’hi enfonsa. / No hauran encès els llums a la muralla / i passarà una noia sense pressa / que no sabrà que em sobreviu. ///  No sé si enyoraré aquest mur tan aspre, / ara que es fon per mi, sense calor, en silenci, / que fuig sense sentir, sense ser vist / sinó per un poeta que el va escriure / per donar fe del goig d’haver viscut / alguns anys contemplant-lo de passada. ///  No sé si enyoraré la noia anònima / que veig avui per última vegada / mentre camina pel carrer, / muralla amunt, pensant la vida. ///  La tarda serà bella com el somni / del cos sobre la pedra. “
Olga Xirinacs- “La muralla”.
*
Composició de Josep Maria Rosselló sobre la muralla.



10 comentaris:

Alyebard ha dit...

Magnífic el quadre i magnífics els versos.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Deliciosa poesia, que combina amb una imatge de la muralla ben original i acolorida. Art!

Maria Dolors Giral ha dit...

Ets única convertint en poesia les coses més impensades.

novesflors ha dit...

Preciós poema i preciós quadre.

M. Roser ha dit...

Un poema molt bonic, ves per on, fins i tot en una muralla hi podem trobar poesia...
El quadre m'encanta, perquè té un aire una mica naïf, amb aquests colors tan vius!
Petonets, Olga.

Unknown ha dit...

Un poema com un bell mantra.
Gràcies pel regal.

Relatus ha dit...

Quin poema més bonic. És així, les persones, a diferència dels monuments, som patrimoni fungible.

Helena Bonals ha dit...

El quadre em suggereix el contrast entre vida i mort, entre empatia i abstracció. El teu poema hi seria relacionat, sobretot amb "del cos sobre la pedra".

Joan Josep Tamburini ha dit...

Magnific poema. Morim, però algú continua, ignorant la nostra mort, vivint els nostres anhels...Una abraçada: Joan Josep

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Bella interpretació simbòlica de la muralla, en el quadre de Rosselló tan blava...