AIRE BLAU

27-4-12

 *

AIRE BLAU

*

Aquí dalt on sou, senyora, es respira un aire blau, tal com  s’escau per donar profunditat a la vostra mirada que reflecteix els llacs de muntanya. No us facin por les alçades quan pugeu, senyora, perquè sempre heu somiat la glòria més amunt i més enllà, i us l’afigureu resplendent i acollidora, per això tanqueu els ulls, perquè la glòria la porteu dins i sabeu que fora tot són miratges.

            Us heu nodrit de llibres, senyora, ells us han obert el món i vós, alhora, heu volgut obrir móns per als altres quan n’heu escrit també. Ara voleu mostrar un fragment del vostre interior i heu escrit un llibre que el comença a explicar. Per això, també, tanqueu els ulls, senyora, perquè la mirada dels vostres lectors encara us interrogaran més: ja que heu començat, volen saber. Però heu començat des del primer dia i cada poema us prefigurava. Com que els poemes són oblidats com flors en una tomba,

torneu una vegada i una altra per dipositar un petit pom de muguet a la vostra memòria.

            Avui pugeu a muntanya des del nou ordinador i voleu omplir-vos d’aire blau. Saludeu la reina de les muntanyes blaves i ompliu el dia amb un somriure, que les roses, les banderes i les espigues ja no valen res a la terra trepitjada. Només queden els llibres, però amenaçats de mort. No obriu els ulls, senyora, que prendríeu mal.

*

Collage d’OX