30-11-11
*
RECURSOS
*
Ahir escrivia que haver fet estudis diversos proveeix també de recursos amplis per fer-los servir quan els necessitem. Per exemple, dibuix i pintura. L’últim post de El Porquet de sant Antoni ens ofereix un viatge comparatiu pels Pallars; diu que el continuarà. Una de les imatges que posa mostren una vella i entranyable casa d’Alòs d’Isil. De seguida vaig pensar en el meu bloc de dibuix. Dels dies que jo anava amb l’ampolleta de tinta xinesa i un escuradents pla dibuixant per aquests móns de Déu. Aprofitava doblement el viatge, perquè de fotografies també en fèiem. El Porquet m’ha fet reviure els dies lleugers.
Aquest dibuix correspon a la Vall d’Aran, concretament a Arròs i Vila. És del 1959 i corríem per les muntanyes en viatge de noces: nosaltres, els llibres, les muntanyes i una fonda que encara hi és, casa Dedieu, a Aubert, on ens atenien com si fóssim de la casa perquè no hi havia altres hostes el mes de juny. Mig paradís, com aquells que exclamen ¡això és mitja vida!
*
Dibuix d’OX
8 comentaris:
No tens la sensació d'haver viscut mil vides dins de la mateixa vida? Riquíssima, la teva vida, sens dubte, al costat de vides tan planes com observo de vegades. És clar que les persones que viuen aquestes vides no en són gaire conscients. Això vol dir que la vida s'enriqueix amb la consciència...
Qualsevol cosa ens fa reviure moments inoblidables. I tu tens una bona prova: un preciós dibuix.
Que bonic Olga, ets una gran i completa artista !!!
Una abraçada,
Em felicito de ser dels pocs de la meva generació que va viure aquest Pirineu tan semblant al teu. :)
Hi ha persones, com vosaltres, que allí on aneu doneu alegria.
I tant que sí la riquesa són els recursos .... aquella riquesa que no es perd en temps com els que córren... Felicitats!
Jo no renego de res del que he estudiat. Però tinc més facilitat per dibuixar que no pas per escriure, i m'entesto a utilitzar l'escriptura!
Si que és veritat que la Vall d'Aran és mig paradís...
Si aprenem moltes coses sempre hi haurà un dia que les podrem dur a la pràctica. Tu , de recursos en tens un bé de Deu i penso que tens una vida molt plena...
A mi m'agradaria molt saber dibuixar i pintar bé , però sóc una mica negada per les arts plàstiques...
Una abraçada,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada