*
22-11-11
*
Orgues, llaüts i roses són els ornaments que acompanyen la jove Cecília.
Avui és la meva patrona, Cecília, recordada també per poetes i cecs, ens diuen els costums. Jo hi afegiria que enamorats també. Cecília se la sol representar o bé tocant un instrument musical, que no és pas el llaüt, o bé a terra amb el cap tallat a causa d’haver-se professat verge en temps de persecució cristiana. La seva llegenda és molt romàntica, amb enamorat i nit de noces inclosa, coronats tots dos de lliris i roses per un àngel i morts en olor de joventut, mai més ben dit.
Cecília reuneix tots els atractius perquè músics, poetes, cecs i amants la venerin. ¿Que devem tenir en comú? Sóc música i poeta, reuneixo dos elements. Cega en el sentit material no en sóc, però en el simbòlic, segurament els meus ulls encara no han captat tota la saviesa, la bellesa, la maldat o l’experiència de la Terra. He llegit molt llibres, però sóc cega a tots els que mai podré llegir. Tampoc ambiciono tota aquesta visió amplíssima, perquè segurament m’espantaria. De l’amor en parlarem un altre dia.
Al final, sembla ser que la preciosa Cecília és una llegenda, i que només va existir el seu estimat. Però tota la força de l’imaginari popular en va crear una tendra i bellíssima figura que mai no deixarem d’admirar i a qui demanaré lleugeresa per tocar el piano. Demà potser li dedicaré el vals de Ravel “Je te veux”, i el tocaré a poc a poc, pensant en roses, en poemes i en amor per sobre de maquinacions polítiques.
*
Estampa de la col·lecció d’OX
5 comentaris:
potser el més important és allò del que no parlem.
Al perfil està penjat; jo tampoc he sabut trobar el teu per respondre't. Te'l deixo i l'espero:
littlemarta63@yahoo.es
No en sabia de la teva patrona, però m'ha agradat.
Músics, poetes, cecs i enamorats!
El que és essencial és invisible als ulls, deia Antoine de Saint-Exupéry. Frase que sempre m'ha corprès, ja que hi endevino el que tu dius: que la realitat no es dóna pas sencera, als nostres ulls limitats, ai.
És una alenada d'aire fresc llegir un apunt com aquest en un dia com el d'avui. Música, poesia i enamorament, tot el contrari del que sentia quan m'he llevat aquest matí!
Es nota que ara no sóc tutora de cap curs , perquè se m'ha passat la festa de Santa Cecília i jo sempre la celebrava , a la classe...felicitats per la part que et toca.
Em sembla que no hi ha pas ningú capaç de captar totes les coses que dius , ni que sigui de forma simbòlica...
Una abraçada.
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada