*
EUROS AL VENT, QUE SOM RICS
*
Em llevo i veig deu banderoles, deu, de partits polítics als fanals de sota de casa que, com podeu veure, són molts.
Mantinc una llarga conversa amb un bon professional del ram de publicitat de carrer: cartells, anuncis, banderoles, etc. etc. Dic llarga perquè l’home, amo del negoci, m’ha dit que li agradava xerrar, i a mi també, de manera que hem pres camins derivats de la pregunta inicial ¿QUAN VAL UNA BANDEROLA DE PROPAGANDA? He après força.
Es valoren segons les mides, això és elemental. Segons si són d’una o dues cares, pel material especial que porten. Les que veig són de dues. Segons les condicions de l’encàrrec o contracte, i això ja ens porta per viaranys nacionals i estatals insospitats per a mi, és a dir, que si la mateixa empresa, posem per cas, s’ha encarregat dels senyals de límit de velocitat, pot haver aconseguit el contracte, etc. La mateixa empresa se sol encarregar de tot el marxandatge, és a dir, trasllat i muntatge d’envelats, etc. etc. Segons informa la premsa, el cost de preparar el plató per al cara a cara dels dos candidats majors, ja val més de mig milió d’euros.
Jo anava només per les banderoles, i no per aquestes en concret, sinó per totes: les de teatre i espectacles i, el que és escandalós, per campanyes contra la fam. Aquí hem coincidit en la nostra apreciació del concepte ‘beneficència’. Bé, resulta que, si comptem un terme mig, el metre quadrat de material de banderola oscil·la, segons qualitat, entre 30 i 60 euros tirant curtet, perquè pot arribar als 120. El meu informant calcula que la campanya pot arribar a costar 3 milions d’euros. ¿La xocolata del lloro? Multipliqueu, multipliqueu.
No cauré en la ingenuïtat de dir que hi ha una crisi galopant. Ni de dir quants forats es podrien tapar amb aquesta despesa inútil. No ho diré, perquè ja ho haurien d’haver dit els partits, i a ells se’ls fot si algú es queda sense llit, a casa o a l’hospital. Se’ls en fot perquè són rics, i encara volen que els votem...
*
6 comentaris:
Estic llegint i rellegint un dels contes de Joquim Ruyra, i hi surt la bandera flamenca (entès com a fenomen atmosfèric). M'hi has fet pensar.
Oportú i il·lustratiu. I així tot.
El primer ministre grec va donar una lliçó magistral de com els interessos dels polítics passen per damunt de la política, que hauria de ser una ètica-pràctica del sentit comú. Ara l'han fet tirar enrere, però les intencions han quedat ben clares.
En veurem de tots colors, i no només de banderoles.
Em shembla que bushcaré elsh Litinesh perquè she'm comensha a indigeshtar el shenyor Rajoy... Ipsh!!!
Hem fet cap a la democracia dels partits, que no de les persones.
Veig que el bon senyor , segurament sense pretendre-ho t'ha convertit en una experta en banderes. No se sap mai, en temps de crisis...
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada