DESPRÉS DE LES ELECCIONS

20-11-11


*

DESPRÉS DE LES ELECCIONS

*

El poble ( no sé quants som, perquè els candidats no ens n’han donat mai la xifra exacte) ja ens acontentem ara i ens haurem d’acontentar després amb un rebost minimal com el que apareix a la foto. Sí, sí, qui tingui culs d’espelma que se’ls desi com un tresor, que l’electricitat enrampa.

Mai com ara, i a causa del rebombori internacional, ens hem adonat que qui es baralla per manar és que es vol assegurar la menjadora, com els bons rucs. Qui aspira a manar ho fa per obtenir un rebost barroc, d’aquells amb faisans, fruites, dolços, licors i exquisideses, com pintaven els mestres a les cases bones. Com es descriu a la pel·lícula “Vatel”, de Roland Joffé, amb l’incommensurable Gérard Depardieu, i que us recomano vivament. No altra cosa és la batalla electoral. I si no, mireu els que ja l’han feta: butxaca plena i pensió llarga i, com que els sembla poc, apa, a fer d’assessors del que no han sabut assessorar fins ara. És a dir, els premiem que ens hagin dut a la misèria. ¿I el poble, doncs? El poble, a badar, a empassar saliva i a llegir l’”Hola” amb enveja, i això que també els paguem els vestits, als que més manen. ¡Guapos!

*

Foto d’OX

5 comentaris:

M. Roser ha dit...

Ens ho pintes una mica magre Olga. Jo,per si de cas,ja tinc desats uns quants culs d'espelma...però si algú vol la ceba, la canvio per alguna altre verdura menys llagrimosa...
Bon diumenge,
M. Roser

cantireta ha dit...

Hola, Olga!
Amb molt de goig em llegiré el teu libre no editat. Jo també tradueixo per plaer, tot i que tenir un nen amb paràlisi cerebral no ajuda gaire a la concentració.
La vida és com un dau, que et toqui un sis sempre és altament improbable.
Gràcies per tot.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Escric a les 18.10, quan els col.legis electorals encara no han tancat. El previsible és clar a tot arreu. Ens han deixat una mica tranquils mentre ens distrèiem en si debat sí, debat no... Demà comença la veritat.

Manel Aljama ha dit...

Olga

Donar-te tota la raó. Son peons del mateix patró o patrons del "ibex-35". Bé ens toca llevar-nos d'hora i pencar pensant que algun dia podrem fer com Txèquia i Eslovàquia: tallar peres amb aquest "roba peres".


Comparteixo el teu text al meu bloc i al facebook.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Ja fa dies que sabem que, de forma majoritària, els que haurien de ser els servidsors d'allò que és públic només se'n serveixen