*
Mont-ral, 12-9-10
*
Em sembla, amiga de setembre, que la teva mirada avui enyora alguna cosa que no acaba de revelar. Potser t’adones que ja som gairebé a meitats de mes i el temps et passa sense que ho vulguis; que les roses s’han tornat de llana, enfredorides; que per molta pols d’or que et maquilli, com ala de papallona el vent te la prendrà. No t’entristeixis, no ho vull. Si les clarors fugen per l’oest, si el fred cargola les fulles dels avellaners, encendrem un foc que ens salvarà del vent del nord. Hi haurà llibres i poemes, hi haurà paraules, trobaràs companyia i la calidesa de les flames i de les mans que estimen tornarà l’or a les teves ninetes.
*
Collage d’OX
4 comentaris:
Benvolguda Olga,
Fa tempos vaig demanar a la meva llibreria habitual, el teu llibre "El sol a les vinyes" i ahir finalment el vaig poder recollir.
Crec que amb un parell de díes el podrè llegir i donar-te la meva opinió, la qual de ben segur serà fantàstica com tot el que tu escrius, com ara aquest text de setembre, tant tendre i delicat.
Una abraçada.
Com vas escriure tu mateixa en un dels teus poemes, Olga, per molt de fred que faci a fora, sempre ens quedarà la claror de dins, la càlida tebior de les pantalles rosades i els tons color albercoc. I els llibres i els poemes, juntament amb l'amistat, és el que m'uneix inexorablement a tu. Caldrà recordar-ho sovint a la nostra amiga de setembre...
L'escalfor de les llars és la millor companyia en temps freds, i encara esdevé més agradable quan s'ajunta a l'escalf de la persona estimada.
Bella prosa poètica...
La llum de setembre és daurada, en efecte, i amb tonalitats de coure a la tarda, preludi de la tardor.
Publica un comentari a l'entrada