*

Els bons lectors saben que no tinc per costum comentar llibres en aquest espai, tret d’algun de passada que serveixi per reforçar un text. Entre els companys i companyes blogaires ja hi ha excel·lents comentaristes. Però avui esmento amb simpatia el llibre acabat de publicar d’un bon amic amb moltes qualitats humanes i a qui em podria referir com a un veí de veïns. No és altre que Josep Gironès Descarrega, il·lustre fill de La Fatarella i blogaire empedreït. El seu llibre es diu” EL MAJOR TRESOR”, i l’ha publicat Editorial Escua.
La història comença amb la llaminadura literària de cert pergamí que, suposadament, conté les dades d’un tresor. Més que les vicissituds que els interessats passen buscant senyals i amagatalls, el llibre relata uns altres plans de profundes vivències emotives, amb fets ben documentats.
Una de les línies principals és la del dolorós silenci de les famílies a qui la guerra havia pres aquells que més estimaven. L’autor sap descriure aquell dol profund que es manté llargament, i alhora la compassió que es desperta i es demostra en les feines de cada dia.
El llibre té com a motiu principal la reconstrucció de la Capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia. El poble de La Fatarella, per al seu consol en la tragèdia recent, va recuperant a poc a poc i amb gran esforç a causa de la negra misèria de postguerra, aquell edifici que s’alçarà mirant un cel d’extenses perspectives. La guerra va sembrar rivalitats extremes i va comportar vida duríssima, sí, però sobretot, aquesta història d’un créixer ascendent i prometedor, explica l’ampla generositat d’un poble i el triomf de la llum que eixuga tots els dolors.
Èxit i felicitats, Josep.

*