MISSATGE DES DE LA INCOMUNICACIÓ

29 de juliol de 2011

*

Distingits blogaires i lectors del blog de l'escriptora Olga Xirinacs,

Em dic Fanto Fantini della Gherardesca, al servei de la dama Julieta Venier, senyora veneciana i poeta, amb domicili al palau Venier.

Hem visitat Catalunya per saludar l'escriptora Olga Xirinacs, que actualment viu a Mont-ral, una remota localitat perduda entre muntanyes, cabres i senglars.

La senyora m'ha demanat que, quan arribés a un lloc civilitzat, enviés als seus amics i lectors del blog el missatge següent, que intento transmetre:

1 - Que les comunicacions al poble remot són pitjors que mai, i li costa molta estona accedir a Internet.

2 - Que va contractar adsl temporal per comunicar-se millor, cosa que va resultar nefasta perquè va haver de descontractar ràpidament quan es van descoordinar tots els aparells auxiliars de l'ordinador. I això que va pagar un tèncic que l'ajudés a posar-ho tot en marxa.

3 - Que ara té contractada una línia Internet més feble que una teranyina i que funciona amb una lentitud desesperant, i ella és allà per descansar i treballar amb gust, no amb atacs de cor i de fetge.

4 - Que gairebé damunt del seu cap hi ha instal·lada una antena de radiotelefonia al mateix costat de l'església romànica, però que l'ajuntament no té cap intenció de connectar. Algú deu cobrar per la instal·lació, però el servei és nul.

5 - Que no es vol aventurar a contractar i pagar més per una connexió a Iberbanda (sembla que només funciona allò) o via satèl·lit o via Papa de Roma (sic).

6 - Que després de les hores perdudes de converses amb autòmats i música repetida de Telefònica, encara la volen penalitzar per haver donat de baixa un contracte que no va funcionar.

7 - Que per totes aquestes coses, prega als distingits lectors seus que li concedeixin una treva fins setembre, quan retorni a ciutat "civilitzada". Perquè sembla que a ella li agradava molt escriure blog cada dia i enganxar-hi unes imatges que ens va ensenyar, que retallava amb gran afició. Ara es dol de no poder-ho fer. Bé, retallar sí que pot, perquè no cal connectar.

Aquestes coses les vaig apuntar i les transmeto des de Venècia, ja al palau Venier, on vivim, amb l'esperança d'acomplir el desig de tan insigne escriptora, a qui admirem molt des que va escriure "La tarda a Venècia".

Amb les meves salutacions i el desig de satisfacció per a tothom, s'acomiada

Fanto Fantini della Gherardesca

*

PARÈNTESI

27-6-11

*

Arriba l'hora de prendre els "trastets" i emigrar de Tarragona. Nosaltres i els llibres. Un bon racó d'equipatge pels llibres. Si us cansa el que llegiu fins ara, proveu amb literatura russa. Solen ser bons músics i bons novel·listes, els russos. També alguns portuguesos, inspiradors de literatures més acostades a nosaltres. Vegeu i compareu.

Marxem cap a Elgorriaga al que antigament se'n deia "prendre les aigües"; millor al Pirineu navarrès que en llocs de calor accentuada. El nord sempre inspira, almenys a mi. Tot seguit a Mont-ral, on la boira sol curar d'aquest sol ferreny i permet un descans quiet. Per això us poso un segell i us dic adéu fins que, ja ho sabeu, missenyor l'ordinador estigui endollat de nou.

¡Que sigueu feliços i llegiu molt!

*

Collage d'OX

TURISTES A LA CIUTAT

26-6-11

*

L'avorriment a les sales d'espera fa que et fixis molt més en cada notícia del diari que llegeixes, i no he pogut apartar els ulls d'aquest titular: "Calle Reial. Lo tiraron a la vía pública. DOS DETENIDOS POR ARRANCAR UN ÁRBOL DE RAÍZ. Dos ciudadanos de Estados Unidos fueron detenidos por la Guàrdia Urbana de Tarragona acusados de una falta de daños. Los agentes vieron cómo los dos detenidos arrancaban de raíz un árbol que se encontraba a la altura del número 38 de la calle Reial y después lo lanzaban a la calzada. Los dos indivíduos, de 32 y 29 años, manifestaron que se encontraban de vacaciones y que regresaban al día siguiente a los Estados Unidos. Al carecer de dirección en España, se procedió a su detención."

La meva perplexitat té diferents direccions: si tornaven l'endemà cap als EUA, ¿aquest record ens deixaven? ¿Algun cotxe va topar amb l'arbre arrencat? El carrer Reial és paral·lel al port, i molt transitat. Si aquests nois són Hércules valdria la pena que els penalitzessin fent-los retirar els arbres caiguts al bosc, que encara hi són i ja hi comença a haver focs. ¿Aquest és el nostre turisme?

*

Els dos nord-americans convertits en porcs de la cort de Circe.

PER LA NENA MORTA - (I per tots els infants torturats pels pares)

23-6-11

*

Em dic Serena i et porto flors, perquè tenies vuit anys i els teus pares t'han matat d'un cop al cap; també sé que t'han maltractat molt durant els pocs anys que t'han deixat viure. Quina por devies passar, quin mal i quantes llàgrimes, ¿oi, nineta? Veig els teus ulls grans i brillants que em miren des de la innocència. ¿Saps? Podríem haver jugat; jo t'hauria portat a passeig, a gronxar-te al parc; potser ens hauríem comprat un gelat de iogurt d'aquells que hi posen tantes cosetes per sobre i te'ls menges amb cullereta llarga. T'hauria explicat algun conte de fades, o potser d'esquirols que viuen als arbres. Però et feia mal un braç; més endavant una cama; i el canell, perquè t'estiraven de males maneres. Tenien el cosset menut ple de blaus, pels cops. ¿Què feies quan et pegaven? ¿T'amagaves? ¿Ploraves?

¿T'havien fet algun petó o una abraçada abans d'anar a dormir? ¿Somiaves àngels o el teu àngel mai et va consolar? No, el teu àngel t'havia oblidat. ¿Tenies vestits bonics? Has patit molt, petita, i per això et porto roses blanques per curar la teva pell tendra. I grogues perquè les oloris, mira, són precioses, totes per a tu. Podríem prendre xocolata desfeta, i demà coca de Sant Joan, i tu posaries el ditet dins de la crema, per llepar-lo. Però ets morta, i tinc llàgrimes, petonets i flors per a tu, ¿que em sents, bonica?

*

Collage d'OX sobre un model de costura infantil.

DESCARADAMENT BECQUERIANA

22-6-11

*

" Em tornaran a obrir les seves ales / els llibres que fa temps que he somiat, / llibres d'altres i noves aventures / i pensaments passats i repassats. /// Però aquells que fa temps que vaig escriure / i els que encara són tebis dels meus dits, / van fugir sense adéus, en vol distant. /// Les paraules primeres van ser molsa, / seda de fils perduts i la llana deixada pels ramats, / branquillons secs curosament triats / per fer el niu confortable a qui els llegís de grat. /// Torna l'estiu, preparo aquelles obres / que llegiré entre merles, mallerengues, / el pas del vent als pins i a les alzines, / el xerrar dels pardals i el parrup dels todons. / Però si penso el vol en la distància / d'aquells que un dia em van fugir del niu, / per molt que enyori pàgines de glòria, / sé que no tornaran. "

*

Collage d'OX

A NORANTA I COMENÇA

21-6-11

*

Comença l'estiu i estem a 90 % d'humitat i 29 graus de temperatura a l'ombra, és clar. Amb aquesta perspectiva sols es pot passejar entre carrers estrets o arbrats, i arribes a casa fet una coca: ragem aigua o l'aigua ens raja. /// Ens refugiem als carrers estrets de la Part Alta, on balcons com els de la foto barregen roba estesa i geranis llampants en contrast feliç. /// Amb temps com aquest agraeixo en el cor que ens posin serials on plou i neva. Com l'excel·lent sèrie sueca Wallander (La 2, dissabtes). Sóc fan de Henning Mankell i trobo que els seus personatges els han buscat molt bé. Tot transmet la saviesa sueca en cinema, que ja sabem que és llarga i amb bons mestres i nissagues de fotògrafs amb el mateix cognom des d'Ingmar Bergman.

He llegit no sé en quin magazine que les flamarades del sol decreixen i que ho fan cada 11 anys aproximadament. Desitjaria amb tota l'ànima que així fos, perquè la terra es refredaria una mica, només una mica, que arriba el temps dels incendis i la festa major dels piròmans. Però tractant-se de temes espacials, ¿qui sap si el sol voldrà rebaixar el foc que el consumeix?

¡¡¡Bon estiu, cadascú al seu aire!!!

*

Foto OX

VENTA'T, NOIA, QUE FA CALOR

20-6-11

*

Intermitències i desventures. Fins que no m'arribi a instal·lar a Mont-ral per passar-hi l'estiu, aquest blog serà intermitent. Ja em sap greu, ja, perquè m'agrada molt practicar cada dia la petita gimnàstica cerebral que suposa: treballa, noia, no t'emmandreixis, em dic. Veureu: faig servir un venerable ordinador portàtil que de moment funciona. Com que no m'agrada escriure inclinada endavant - mal d'esquena, contractures- hi tinc un teclat extern, complicat i car, perquè el volia de color clar i cap dels senzills hi encaixava (desventura). Com que no m'agrada desfer-me la pell dels dits amb el quadradet del portàtil, tinc un ratolí també extern. /// Com que ja se'm va espatllar un disc dur extern amb gran risc de pèrdua, ara en tinc dos on passo tota la producció. Com que tota la meva obra anterior és en disquets quadrats, em vaig haver de comprar un "lector" que cada vegada llegeix pitjor (desventura)./// Com que tanta externalitat l'ordinador no l'agafa -recordem la impressora-escàner-fotocòpia-, necessito un port usb de les dimensions d'un portaavions americà. Com que endollar tota aquesta fideuà de cables necessita una ciència que ni la Nasa, entendreu que se'm fa impossible pujar i baixar el fòtil a Mont-ral cada cap de setmana o en viatges curts. Quan arribo al poble la feina és posar en marxa l'artefacte.

Fa anys ens van instal·lar una torre de radiotelefonia gairebé damunt del cap, al costat mateix de l'església romànica (desventura); però no funciona perquè no l'han connectat: diuen que no els surt rendible (ai, mare, que em canso). Ara he contractat un adsl de pixarrina, molt limitat però igualment car: s'havia acabat l'oferta d'estiu i pagaré tot l'any. S'admeten almoines, perquè fa segles que no cobro drets d'autor, mai he estat best-seller i cap periodista, cap, recorda que les meves obres existeixen i que en surten de noves (desventura). Pagar i més pagar, no sé ni per què escric, paraula. Necessito el ventall, que fa calor.

*