AMORS DE CARVANTÍ I CARVANTINA A L'HORT DEL TROBADOR

*
1 de maig 2010
*

Carvantina, Carvantina,
més preciosa que les flors,
en veure el pit que em mostreu
s’han encès los meus amors


Dos bolets vostres orelles,
dos tomàquets vostres galtes,
i quan dic galtes vull dir
les que es veuen, no les altres.

Dues albergínies plenes
vostres pits, i ben turgents,
que si vós m’ho permetéssiu
hi clavaria les dents.

La carxofa la reservo
pel dia aquell, Carvantina,
que us traieu eixes faldilles
per veure cosa divina.

Vostres dents són com grans d’all,
perfectes, blanques, sucoses,
amb un bigotet damunt
que les fa més amoroses.

Tinc un hort amb pebroteres
i fruita de tots colors,
i herba per prendre la fresca
ben despulladets tots dos.

Vora del rec faig els versos
mirant com puja la fava:
amb tanta força que té
així que em distrec ja es clava.

I no us dic, quan la figuera
treu tots els sucs de l’estiu:
figa negra, figa rossa
que m’acull dins del seu niu.

Ni el rei ni lo president,
ves lo que us dic, Carvantina,
ni el de dreta ni el d’esquerra
tenen la vida tan fina.

Ara, quan acabi els versos
aniré al meu editor,
un home del Priorat,
que em farà un llibre barat
per publicar els meus amors.

*
Carvantí de Porrera, trobador.
*
*

Collage d’OX amb retrat de Carvantí i Carvantina.

JOVE ESCRIPTORA EN ROSA

*
30.4.10

*

Li somriu la primavera. L’ajuda el seu cos rosa a penes insinuat. Sap triar vestits de nena. Té una ploma rosa i diu que llegeix els clàssic. Ha escrit una novel·la amb la ingenuïtat més morbosa, dissimuladament escabrosa. Li agrada dir que escriu. El seu professor del Grup Literari llegeix l’obra maldestra i es llepa els llavis amb golafreria. Li fa llargues correccions i passa el text al seu amic editor, que se sap moure on convé. “Com a mínim a tres idiomes”, exigeix el professor a l’editor. L’editor xiula fluixet. “¿La portaràs al xalet a sopar?”. “Anem a mitges”, assenteix el professor. A classe, la jove escriptora rosa somriu i li pregunta al professor què en pensa, de la seva novel·la.

*

*

Collage d'OX

LLUM D'ABRIL

*

29.4.10

S’acaben les clares llums d’abril, el mes que havia despertat les flors i la malenconia. Abril ara té les tardes allargades que llisquen suaument sobre el mar en amples pinzellades blau apagat i gris pàl·lid. Plomes blanques, mandroses, i fum de barco en la calma. “La primavera és com un nen que sap poesies”, diu Rilke.

Diumenge a mitja tarda, una dona es volia llençar pel Balcó, i ja es despenjava part de fora quan un home la va agafar fort pel braç i entre dues persones la van treure. La dona plorava. No sabré mai la història. “ ... abril, el més cruel dels mesos...” pensa Joan Vinyoli en “Tot és ara i res”. Diuen que és cert, que la primavera entristeix. Però hi deu haver excepcions en els colors esperançats que busquen el sol per créixer.
*

*

*

Collage d'Ox. Sèrie "Últimes llums".

CAPELLA DE TOREROS

*

Imatge insòlita, captada per un equip amb moderns dispositius de visió de l’inframon. Fantasmes de toreros difunts preguen a la capella de la plaça. Ens la remet don Venancio Carvantes, des de Madrid, on es va desplaçar per assistir a les proves del nou sistema auditiu que acompanya la lent sofisticada.

Van poder comprovar que hi ha discòrdia entre els fantasmes: mentre els uns preguen perquè els toros matin força toreros i així venjar-se dels vius, cosa que ja se sap que sempre fan els morts, l’altra facció prega perquè els toreros matadors que encara resten al món canviïn de feina i es dediquin a picar pedra, ofici on també poden clavar el pic.

*

*

Imatge sobre l'àlbum d'aquarel·les de Daniel Perea,"¡A los toros!".

*

"ALBA NAIXENT D'ESTRELLES CORONADA..." (1)

*

Que els nostres ulls meravellats puguin veure l’alba de cada dia, quan la fosca es retira i les estrelles alegren la nit d’altres països.

*

*

(1) Fragment del Virolai, de Mn. Jacint Verdaguer.

* Pintura d'OX.

FRESQUET

*

Entre els models que es passejaven per Pedralbes el dia de la recepció institucional, vaig poder captar aquest conegut jove que s’havia vestit fresquet per resistir la calor. El millor per aquest temps és portar dos lluços congelats subjectes a l’esquena per un elàstic, això sí, blau. Aquesta família la vesteix Karl Lagerfeld, però el model es pot imitar amb facilitat.

Un guardaespatlles discret segueix el noi amb una nevera portàtil i lluços de recanvi.

*

*

*

Collage d'OX

ARRIBA EL MAL TEMPS

*

Per a mi i per a molts altres, el temps que cal obrir finestres significa mal temps. Comença la calor, busques l’aire fresc i et trobes amb tot el soroll del carrer dins de casa: trànsit, gent que parla a crits, obres, músics de carrer amb altaveus, altra gent que no va a dormir de nit i seu, sigui en pedrissos sigui en terrasses de bar, sota la finestra on tu sí que intentes dormir. Si arribes a dormir, és poc i malament, perquè de matinada ja passa el sorollós camió de reg i escombra, o les brosses, o cadascú el que li toqui més la pera. Una escriptora coneguda defensava els músics de carrer, però ella no viu al lloc on aquests individus fan la punyeta seguida. Tots els que he sentit defensar aquesta mena de músics, van de passada, els fills de son pare. No serien tan hipòcrites si els inflessin el cervell cada dia, tot el dia.

Ja sé els que riuran com conills perquè ells viuen en xalets, cases aïllades, pobles silenciosos, etc. Però l’augment de població, la mala educació i el nul respecte als que treballen han crescut com la bromera, amb permís de l’autoritat. Espanya és el país més sorollós d’Europa, i Catalunya, en aquest cas, sí que és Espanya, segueix els costums espanyols.

El silenci és car. Fer-se aïllar finestres i parets, col·locar aire condicionat, viure lluny, no és a l’abast de tothom. L’autoritat mediambiental no compta que limitant els sorolls exteriors no caldria gastar tanta energia en l’aire condicionat, ara ja present a tots els nous edificis. L’autoritat és paradoxal. Sóc sòcia de l’ACCCA, Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica. Fins ara, els seus advocats treballen bé i han guanyat notables casos de protestes veïnals i particulars contra el soroll i la contaminació acústica. Els Ajuntaments fomenten la contaminació acústica autoritzant revetlles a tota potència i a deshores, sense estudi previ de llocs adients. Provoquen malalties i en són responsables. Se’ls pot denunciar per no acatar les mateixes normes de convivència ciutadana que ells promulguen. Penseu-hi. Els expedients van lentíssims en aquests casos, però s’aconsegueixen resultats, sempre que no hi hagi interessos i corrupcions pel mig. Aquesta és una altra derivació de l’assumpte.
*
*
Collage d’OX sobre una pintura de Ramon Tusquets.