RIMETA D'ACABAR L'ANY

Cabres decidides

pugen a Mont-ral,

se'n van a l'església

per passar el cap d'any.

Bon gos de pastor,

pacient i tot blanc

conversa amb les cabres

que es van acostant.

¿Vaig per bon camí?,

pregunta la cabra.

Segueix carretera

i tira endavant,

diu el gos d'atura

amb somriure franc,

però passa via,

que ens anem glaçant.

Bon any el pastor,

bon any el ramat

i els gossos i l'home

que els ha retratat.

*

Lo Gayter del Glorieta

COLLONS

Com que som tan eixerits, avui ballarem el so de l'estatut que no sona. Fet i fumut, ja només som pell i os, i no podem perdre gaire cosa.

¿Que cauen els símbols que sostenien els valors de la pàtria? ¡Marededeusenyor!, que exclamava en Higgins. Els del xotis toquen les trompetes i s'ensorren les defenses del país. Això em recorda Jericó.

"Fou una pàtria, va morir tan bella / que ja ningú no la gosà enterrar..." escrivia en Ventura Gassol, de La Selva del Camp. Ergo som morts. (Perdó, puristes, perquè no em funciona la cursiva.

Avui hauria de sortir l'Home dels Collons. Com que aquest ja fa temps que no viu al país, o potser caldria buscar-lo amb llanterna, com feia Diogenes el Cínic, doncs tots contentets a esperar demà. Demà sortirà l'Home dels Nassos, ben grossos, a veure si ens els toquen força, perquè la mosca ja l'hi tenim fa molt de temps.

*

Dibuix d'O. X.

GLAÇ

Algun dia el glaç també arriba al cor.

No parlo de notícies de guerra, ni d'hospitals, ni de misèria. El món que trobem ens prepara aquestes coses, les sabem i ens hi rebel·lem i adaptem.

Ara parlo del sofriment de les persones properes, anònimes, amb qui parles cada dia i que t'arribes a estimar.

És dona, jove, estrangera, pobra i delicada de salut; la lentíssima burocràcia no li permet enllestir els papers i treballa en el que pot per pagar els documents que caduquen: enviar, traduir, certificar... Ella és dolça de caràcter, pacient.

L'han d'operar del cor el dia de Reis. Potser és bon regal, que els metges la curin aquest dia.

Però no viu bé amb el seu home, que s'ha quedat sense feina. Si ell la deixa, haurà de marxar del pis, que no podrà pagar. Ella confia que ell l'acompanyarà en la convalescència, almenys.

¿Nadal? - em comenta sense aquella espurna de llum als ulls- ai, el nostre Nadal...

Per això dic que algun dia el glaç també ens arriba al cor.

*

Hivernal. Dibuix d'O. X.

FINANÇAMENT = LLUFA

El finançament fa llufa.

En català fem servir habitualment la paraula "llufa" en sentits diversos. Un experiment fa llufa, vol dir que falla. Un projecte, íd. Et fan la llufa, vol dir que es foten de tu. Et pengen la llufa, vol dir que te la carregues.

Pel dia dels sants Innocents, com és avui, se solien retallar ninots de paper de diari en filera, o en tirereta, com deia certa professora meva de piano. Eren les llufes. Llavors la canalla sortíem ja preparats amb agulles de cap per poder clavar la llufa als abrics dels vianants distrets.

Catalunya sempre ha estat terra de llufes. Des d'abans del 1714 que el país fa llufa.

Vaig consultar un professor de les Castelles i no trobava equivalent al nostre entranyable sentit de llufa. No ho entenen. Però ens l'endinyen.

Ara mateix, a banda que els nostres polítics fan llufa, els altres ens la claven, i ben fonda.

*

Pel sac. Dibuix d'O. X.

GÀRGOLES

Plou. Sortim a escoltar i admirar les gàrgoles de la catedral. Des de remotes torres, des d’altes cúpules sobre els cimboris, lliscant per vitralls i columnates, l’aigua baixa seguint estructures verticals marcades a la pedra, que la condueixen a la boca d’un drac, d’un lleó, d’una cara grotesca, des d’on es vessa al carrer sobre el meu paraigües.

De l’aigua diu el poeta francès Francis Ponge (1899-1988) al seu interessantíssim llibre El partit pres de les coses : “És blanca i brillant, informe i fresca, passiva i obstinada en el seu únic vici, la gravetat, disposant de mitjans excepcionals per satisfer aquest vici: contornejar, foradar, erosionar, filtrar.”

La remor de la pluja a les gàrgoles sol passar inadvertida, però és un so que els contemplatius agraïm. I una visió insòlita, perquè es produeix rares vegades. És una veu fugaç que ve d’èpoques remotes i de núvols alimentats des de l’inici dels temps per les mateixes aigües. La gàrgola és un regal d’arquitectes i artesans medievals; una fantasia en pedra, no pas en sèrie, per al goig dels observadors.

*

Gàrgola de la catedral de Tarragona.

DICCIONARI

El llarg i càlid vespre de Nadal, després de fer cagar el tió per a petits i grans, solem jugar al diccionari. Ahir érem 11 jugadors adults i joves. La canalla es limita a repartir els papers i les butlletes.

Qui no ha jugat al diccionari no sap què és riure fins a rebentar. El diccionari que fem servir és molt antic, ple d'entrades estranyes i curioses i personatges insòlits, castellà i gastadet, aneu a saber de quins avis. Ara bé, les definicions que incorporem nosaltres, són memorables. He traduït dues respostes, perquè en general són intraduïbles.

L'Anna Vergés Xirinacs s'ha dedicat a recopilar-ne algunes des de molts anys enrere i n'ha fet un llibre. Una vertadera joia, perquè comences a riure a la primera i acabes plorant i amb les costelles adolorides. Ja m'enteneu. Com a exemple n'extrec dues:

JACOB BEN YEHUDA CABRIT (paraula proposada).

Resposta 4. Artesà plater, fill predilecte de Cabra, que va refondre els set Cristos de la Capella dels Ferrers.

Resposta 5. Nascut a La Bisbal. De petit ja destacava per la llargària del seu membre. Va crear el Gremi d'Aplegadors d'Anacròstics, i n'arribà a president. Morí ofegat en una sèquia.

*

JULIÁN (paraula proposada).

Resposta 2. Epaminondas Ferguson y Julián de Bujalance, duque de la Frijolera, que fue palafrenero de Mendizábal durante la desamortización.

Resposta 5. Juan Julián de Trastámara, apodado el Julián de la Escudilla por caer de pequeño en una olla de escudella. Llegó a vicario de Olot gracias a su origen reusense.

*

No cal dir que el diccionari és un joc altament educatiu i saludable. La gent, a més de riure, ha de saber escriure una bona definició. I, el més important, ha d'aprendre a resumir, cosa que als escriptors els costa molt. Ha de saber llegir els manuscrits sense entrebancs i dissimular el riure, perquè tothom doni cada definició per bona.

Hi ha noms i objectes que es repeteixe d'any en any, i creen una complicitat que ja fa riure només d'escoltar-la. Hi solem incorporar personatges del moment, com Trullenque, Aznar, Recasens, el Baró de les Quatre Torres i un llarg etcètera que, vistos en la distància, fan una mena de crònica social.

Hi ha dues menes de jugadors: els enginyosos, que escriuen definicions provocadores i molt imaginatives, sabent que ningú els votarà perquè no se les creuran; i els espavilats, que imiten l'entrada del diccionari i així poden aconseguir que els votin i obtenir més punts.

*

Autobiografia. Collage d'O. X.

NADALA MARINERA

*
Nadal és a mar:
l'escuma és la neu,
els àngels, gavines,
dofins fan adéu.

Vaixells a alta mar:
llunyans mariners,
els ulls se'ls entelen
i enyoren un bes.

El mar es fa poble
i es torna ciutat:
Nadal marinera
la pau t'ha portat.

O.X.

*

Nadala. Collage d' O.X.