“ARA JA PUC
MARXAR EN PAU”
*
1-2-17
*
“Nunc dimitis...”.
Al temple de Jerusalem s’hi aplegava gent d’allò més diversa. Poc temps després
d’haver nascut Jesús, els seus pares, segons tradició, el van anar a presentar
al temple previ pagament de dues tórtores o coloms. La Llei manava fer-ho així
amb els fills mascles.
Resulta que allà hi van trobar l’ancià
Simeó esperant l’acompliment d’una promesa. Sembla que l’Esperit Sant li havia
dit que no moriria fins haver vist el Crist, o Ungit del Senyor. Simeó va
demanar als pares que li deixessin tenir el petit als braços, i llavors va dir
aquelles paraules que tantes vegades hem cantat: “Ara, Senyor, ja pots deixar
marxar en pau el teu servent, segons em vas prometre. Perquè els meus ulls han
vist el Salvador que ens has donat perquè, a la vista de tots els pobles, sigui
llum resplendent que il·lumini els gentils i glòria del teu poble Israel. (Lluc
2, 22-32) ” Per això demà és la festa de la llum.
El costum masclista de l’Església
exigia que, alhora, la mare recent es purifiqués, pel fet d’haver parit fill;
no així el pare. Mal costum aquest que arriba fins els nostres dies. Per això
demà també es coneix com festa de la Purificació de Maria.
El que m’agrada més, però, és la
il·lustració del famós i bellíssim Llibre d’Hores de Jean, Duc de Berry
(1340-1416), que va encomanar al taller dels germans Limbourg cap al 1410 i que
no es va enllestir fins després de la seva mort. És el llibre d’Hores més
notable de tota l’època gòtica.
A la il·lustració s’hi pot veure el
grup de gent descrit. Però el que m’impressiona és el gest de la mort, situada
darrere de Simeó i que el mira amb avidesa esperant la promesa acomplerta.
Aquella cara blanca, que en la seva buidor expressa tan bé l’afany de segar la
vida, i pensa que ja ha demorat prou el seu afany possessiu.
Llum, purificació, i sempre la mort
present reclamant la seva presa.
*
Il·lustració del Llibre d’Hores del
Duc de Berry. Captat d’Internet.
