PARTITS PEL MIG
*
11-10-14
*
¿Faran bona la creença general ( i ja anteriorment demostrada) que els
partits són incapaços d’unir-se ni per les necessitats més greus?
*
Postal collage d’OX
L'EXPOSICIÓ
L’EXPOSICIÓ
-Els objectes parlen- Autors
diversos-
*
7-10-14
*
Els elements de
l’exposició m’han parlat, és a dir, l’ull me’ls ha presentat així: l’excés de
vernís o la disposició de la llum posen llàgrimes o salives fictícies als personatges i fan
dubtar de les vertaderes intencions dels autors. Curiós, irònic. Caldria
adequar les condicions.
La mà de la protagonista del catàleg
sembla un cranc que s’enfili pel tors delicat de la dona que no es gosa moure,
enfarfegada de brodats, joies i filigranes. I el cranc o l’aranya van pujant,
¡ai!
La fosca severitat ascètica d’una
família que pinta i fa música alhora, contrasta amb la pícara alegria d’una
duquessa que llegeix música també, però amb una lleugeresa goiesca.
La
detallada descripció de cada natura morta delata – no a l’exposició present – la
falta d’imaginació de molts autors moderns, que no tenen el talent de saber
posar títols i han d’escriure: “sense títol” (sense pare, pobrets).
A “Vista/Olfacte”, de Jan Brueghel
el Vell, s’entén que hi hagi un bon braser encès, amb tanta gent nua com s’hi
mou.
Espanta una mica pensar en com deuen
ser de fresques les ostres, llagostes i peixos oferts a les taules de cuina.
Sobta que a l’últim sopar
disposessin d’un be de la mida d’un gat. Tants homes ferms i robustos... sort
de la salsa que explica l’evangeli. Sí, on Judes va sucar el pa perquè no li
arribava el tall.
Tots disposen dels seus objectes,
que descriuen la posició social dels retratats i que és la idea de l’exposició,
ben muntada. En general, personatges opulents que ens miren dient: “ja voldríeu
arribar-nos a la sola de la fina sabata de pell, ¿eh?”.
*
Del catàleg.
AL FORN
AL FORN
*
5-10-14
*
Als forns particulars, col·lectius i polítics aquests dies s'hi couen moltes coses substancioses. Temps de tardor calorosa i eixuta encara
(aquí), no obstant els bolets emergeixen amb generositat. No hem pogut anar al
bosc, però a casa se’n troben de ben eixerits, tret de rovellons, aquests no.
Ara bé, els altres, pobrets, en llauna al forn i polvoritzats d’herbes i bon
oli d’oliva fan una olor que enamora.
Als forns col·lectius ciutadans i nacionals la tardor els atorga una
vitalitat com mai no havíem vist ni potser veurem: decisions fermes, municipis
units que donen una gran esperança, com els alcaldes, ahir, acudint en gran
nombre a la Generalitat perquè ens representen i saben què volem. Un alcalde ha
de saber interpretar la voluntat del poble. I encara en tenim de molt tebis que
no s’adonen de la realitat que es viu.
I a les més altes instàncies, el forn treballa perquè la pasta no
s’esberli i al final de la cocció la coca, el tortell o els panellets que en
resultin ens facin la festa una mica més dolça. Les amargors que ens destinen
des de fora i des de dins, requereixen almenys una ració saborosa, amorosa i
confortable per a cos i ànima.
*
Postal collage d’OX
EL TEMPS DETINGUT
EL TEMPS DETINGUT
*
30-9-14
*
Ens han segrestrat el temps. El temps en suspensió sembla que ens
immobilitzi tots dins d’una urna de vidre. No sabem fins quan.
¿Quin príncep ens vindrà a despertar amb un petó?
*
Collage d’OX
MODELS PER ANAR A VOTAR
MODELS PER ANAR A VOTAR
*
29-9-14
*
Encara falten dies, però cal estar preparat. Ofereixo aquests models
per anar a votar. El mitjó és unisex i té una propietat: sempre fa la passa
endavant, mai enrere. És car, però aquí estem acostumats a pagar i ara no ens
vindrà d’aquí.
El vestit és túnica i, si es vol, també unisex i adaptat a religions
diverses, de les que deixen anar a votar, no pas de les integristes. Si teniu
gos o mico, podeu adaptar-li la túnica. És de seda natural i permet amagar
panxes, geps o culs. Si al novembre trobeu que fa massa fred, us podeu abrigar
per sota o sol·licitar un xal de llana amb els mateixos dibuixos.
Les dones que sàpiguen fer mitja ja es poden afanyar amb els mitjons. Les
que sàpiguen cosir, que s’hi posin, que una túnica és senzilla de fer.
Animeu-vos, que jo ja he començat. Cada pas cap al vot és un pas d’or.
*
Postals - collages d’OX
ENEMICS INTERIORS
ENEMICS INTERIORS
*
24-9-14
*
L’Institut Ramon Llull ha premiat els escriptors Núria Amat i Javier
Cercas amb un viatge a Suècia, a la Fira del Llibre de Goteborg amb la
finalitat de promoure a l’exterior els estudis de llengua i cultura catalanes
en l’àmbit acadèmic. Diner públic.
Paraules de Núria Amat: “El separatisme és un virus mortal”
Paraules de Javier Cercas: “Estic preocupat pel dimoni del nacionalisme.”
Si aquests són els que promouen la nostra llengua, etc., tenim l’enemic
molt ficat dins nostre, i el Llull no hauria de ser enterrat al Fossar de les
Moreres.
*
Dibuix d’OX: “plou sobre el mar”
EL TEMPS, AQUESTA PARADOXA
EL TEMPS,
AQUESTA PARADOXA
*
15-9-14
*
Ja ha passat
però encara no arriba; petit punt de reflexió per aquests dies.
Ha passat el temps per a l’estimada amiga Montserrat Abelló, dona
valenta, lluitadora, poeta sensible, amable i generosa, amb el somriure als
llavis malgrat la seva vida de llargs temps difícils. Li dec anys d’amistat i
unes traduccions dels meus poemes a l’anglès. Jo li havia presentat algun
llibre a la Llibreria de La Rambla i també al Casino de Tarragona.
Hi ha una anècdota que diu molt de la seva generositat. Quan es va
publicar el meu llibre “La Muralla” (Columna, sèrie Àuria, 1993), se celebrava
un Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica a Tarragona. Amb converses amb
l’Ajuntament, es va creure oportú obsequiar aquell llibre, que entrava de ple
en el tema. Montserrat Abelló es va
oferir a traduir el llibre sense cobrar, i l’editorial publicaria a preu de
cost. Doncs bé, el text va ser vetat per un regidor d’Unió perquè s’hi parlava
de putes i canonges. Com a moltes ciutats europees, al voltant de les velles
catedrals (amb canonges) existeixen les cases de putes, independent de la
relació entre uns i altres. El llibre, tot i ser una gentilesa única i bella,
va ser prohibit. Digues, Montserrat,
¿qui arriba primer al cel, les putes o els canonges? Tu ara ja saps aquesta
realitat que va certificar aquell profeta jove.
Encara que m’allargui una mica, us vull copiar aquest
bell pensament d’André Gide, en el seu dietari: “ 23 octubre de 1927. Sembla que, amb l’edat, un mateix hagi
exagerat una mica les seves exigències, i se sorprengui de veure aquells més
joves que es van deixar turmentar per ell. Les ones tornen a caure quan el vent
deixa de bufar, tot l’oceà s’adorm per poder reflectir el cel. Saber desitjar
l’inevitable: aquesta és tota la saviesa. Tota la saviesa del vell.”
Esplèndida la figura de l’oceà adormit per reflectir
el cel. Mentre el temps arriba. Mentre el temps ens passa.
*
Collages d’OX. Sèrie ‘Tempus fugit’
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
